Badalona, ​​juliol de 2025 — La històrica polleria Can Gòdia, situada a la plaça Maignon del barri del Centre, ha tancat definitivament les portes després de 98 anys d'activitat. Amb el seu adéu, no sols desapareix un establiment emblemàtic de la ciutat, sinó també un testimoni silenciós del comerç de proximitat que durant dècades va teixir la identitat dels barris. No he estat mai, ni hi tinc cap vinculació especial, el fet de destacar el seu tancament, és degut al fet que estan tancant molts negocis per jubilació o per un abusiu augment del lloguer, però són els signes dels temps. Hi ha molts Can Gódia al país.

Fundada el 1926, Can Gòdia va sobreviure a guerres, crisis econòmiques, transformacions urbanístiques i generacions de veïns. La seva història ha quedat gravada a la memòria col·lectiva de Badalona, ​​especialment en els que van créixer amb els seus aparadors plens, les salutacions personalitzades i l'aroma inconfusible del brou acabat de fer.

El tancament, encara que s'espera, il·lustra una realitat que s'estén per tot Catalunya i més enllà: el declivi progressiu del petit comerç tradicional davant l'empenta de les grans superfícies, el comerç electrònic i els canvis en els hàbits de consum. Segons dades d'associacions de comerciants, els darrers deu anys s'ha perdut prop del 20% dels establiments de barri a l'àrea metropolitana de Barcelona.

“És llei de vida”, comenta resignat un veí del barri. "Així com aquesta polleria va obrir fa gairebé un segle, probablement també va ocupar el lloc d'un altre negoci anterior. Però dol veure com desapareixen els espais on tots ens coneixíem".

La desaparició de botigues com Can Gòdia no només té un impacte econòmic, sinó també social i emocional. Aquests comerços eren punts de trobada, llocs de conversa i confiança, on els enllaços anaven més enllà de la transacció. En molts casos, les botigues actuaven com a extensió de la llar, generant una xarxa invisible de suport comunitari.

Davant d'aquesta transformació, alguns municipis han començat a promoure mesures de suport al petit comerç, des de bonificacions fiscals fins a campanyes de sensibilització. Tot i això, els experts adverteixen que sense una implicació decidida de les noves generacions, molts d'aquests locals podrien passar aviat a ser només una fotografia en blanc i negre.

El tancament de Can Gòdia no és només una notícia local: és el reflex d'una època que s'esvaeix entre persianes baixades i records entranyables.

El fenomen no és pas nou, el febrer de 2014 comentava el tancament d'un colmado històric a Barcelona, 'el Colmado Quilez'. Tanquen uns negocis i n'obren uns altres, però gosaria afirmar que no és el mateix, per cada botiga que tanca perdem una peça de bugada de la roba, i al pas que anem. Acabarem tots nus.

Barcelona pateix un procés de pèrdua d'identitat comercial. L'última notícia és el tancament del 'colmado Quílez', a la cruïlla d'Aragó amb rambla Catalunya. Altres més han tancat o estan a punt. Tanquen també llibreries, o cinemes.  I el cert és que cada vegada més estan desapareixent no tan sols comerços emblemàtics sinó petits comerços, de tota la vida que n’hauríem dit abans. Però és que els temps canvien i simplement hi ha conceptes de negoci que no tenen avui en dia raó de ser, com altres que la tenen avui i possiblement d’ací a uns anys l’hauran deixat de tenir. Quan jo tenia deu anys, els meus pares varen obrir una botiga de comestibles al carrer de Vilarrùbies a Sabadell. En aquelles èpoques - meitats dels cinquanta - no hi havia Centres Comercials, ni supermercats de barri, ni el Corte Inglés!, el SEPU si hi era i el BARATO, i els Magatzems JORBA també. Aquell tipus de botiga complia una funció que en un moment determinat va deixar de tenir raó de ser, aquella i altres.

Tornant al tema, de botigues de comestibles n'hi havia moltes a qualsevol ciutat o poble, cobrien una àrea petita del seu entorn i s'hi venia una mica de tot. Però clar, els preus no eren els més econòmics. El meu pare anava a plaça a les sis del matí a fer la compra de fruites i verdures i a les set i anava jo amb la bicicleta i el remolc a buscar-ho. Òbviament, el preu d’aquelles fruites i verdures no era el més bo tot i que a plaça li poguessin fer algun descompte, i això seria aplicable a qualsevol producte que es pogués vendre en aquella botiga.

Més endavant començaren a sortir els primers supermercats (1,2,3) que significaren un canvi molt important, el carret de la compra, on anar dipositant el que adquiries i a un preu molt inferior al de la botiga de tota la vida que era un reclam que no es podia superar. Després varen venir els Grans Centres Comercial sa les afores, i ara s’està tornant al Supermercat de Barri que ofereix bons preus, bon servei i si s’escau et porta la comanda a casa. En zones on hi ha molta gent gran aquesta oferta sigui via comanda directa o per Internet és molt interessant i útil. I és que en el fons el Supermercat de barri, no deixa de ser una evolució adaptada als nous temps de la botiga de barri de tota la vida, fins que va deixar d’existir.

I així ha anat evolucionant fins avui en dia que de botigues de comestibles o queviures que es varen dir més endavant, a Sabadell que hom sàpiga en queden dues o tres que tingui localitzades, com a mera anècdota. D'això, bé o malament, se’n sol dir progrés, i vol dir que amb el temps i la nova manera de viurem hi ha moltes coses que canvien, algunes per a bé i altres segons a qui li sembla que per a mal. 

Tampoc queden a penes peixateries, fruiteries (que venguin fruita fresca vull dir) "limpias" o aviat fotògrafs, i forners al pas que anem. Són els signes dels nous temps, del nou segle, malgrat que estem ancorats encara en conceptes d'abans com per exemple la celebració d'aplecs o Festes Majors. Entrarem dins de conceptes nous i maneres noves de viure, amb crisi o sense ella, que al seu torn envelliran i seran substituïdes per unes altres que en aquell moment seran noves. Fa anys i panys que aixó succeeix, no hi ha doncs res de nou, ni res dins els paràmetres corresponents que no hagi succeït abans, però hi ha coses que es troben a faltar i costarà d'explicar que eren a la mainada. 

Ara, molts s'esquincen les vestidures per aquests tancaments de botigues emblemàtiques. Massa tard, i segurament aniran a consumir a les franquícies de torn que les substituiran, com les que podem trobar a qualsevol altra ciutat Europea, que fa que les ciutats siguin cada vegada més iguals i perdin gran part de la seva pròpia personalitat. 

Han tancat una botiga, han trencat un paisatge. Un paisatge cada vegada més uniforme i vulgar. 

Anotació al marge - S'ha de dir que de 2014 el dia d'avui a banda que han tancat molts establiments antics, n'han sorgit de nous: les botigues dels "paquis", el supermercat de barri, el Condis express, i Amazon, que han canviat la manera de comprar de la gent. També aquests negocis tard o d'hora també tancaran, i ens sorgiran uns altres de nous, o això espero. Que volti la verra!