A Federico García Lorca el van afusellar el 18 d'agost del 1936. Després d'una denúncia anònima, el 16 d'agost, va ser detingut a la casa del poeta Luis Rosales, que va obtenir la promesa que seria posat en llibertat "si no existia denúncia en contra". L'ordre d'execució va ser donada pel governador civil de Granada, José Valdés Guzmán, que havia ordenat a l'exdiputat de la CEDA Ramon Ruiz Alonso la detenció, per socialista, maçó i homosexual. La misèria dels assassins, fa que encara avui, la fossa on se'l va enterrar segueixi sense trobar-se. Tot és una misèria de l'Espanya d'ahir d'avui i de sempre.
Aquest article i el vídeo 'El mar deja de moverse' poden ajudar a saber del final de Federico, perquè no cal dir els cognoms, si diem Federico ja sabem de qui estem parlant, i aquesta es la seva eterna grandesa.
L'estiu de 2006, en un cèntric cinema de Granada, se estrenaba el documental 'Lorca, el mar deja de moverse' d'Emilio Ruiz Barrachina. Després de més de 70 anys, la major novetat que presentava el treball de Barrachina és una imatge en la qual es pot veure la cara del suposat autor material de la mort de Federico García Lorca: Juan Luis Trescastro.
"Don Gabriel, esta mañana hemos matado a su amigo, el poeta de la cabeza gorda". Con estas palabras, Juan Luis Trescastro comunicó al pintor Gabriel Morcillo la muerte de Federico García Lorca. Fue en un café granadino, el Royal, uno de tantos por los que el presunto asesino del poeta fue narrando su hazaña". Según explica Ian Gibson en su libro 'El asesinato de Federico García Lorca, Juan Luis Trescastro presumía de haber participado en la muerte del poeta en Víznar. Una mañana, en torno al 19 de agosto de 1936, el falangista fanfarrón y mujeriego, muy conocido en la ciudad, entró en el Bar Pasaje, conocido popularmente como La Pajarera. Allí se encontraba Ángel Saldaña, uno de los pocos concejales granadinos que no fueron fusilados en la tapia del cementerio. Trescastro, con la intención de que todos los que se encontraban en el bar le oyeran, comenzó a decir en voz alta: "Acabamos de matar a Federico García Lorca. Yo le metí dos tiros en el culo por maricón". Siniestra historia la de la Granada de la época, como la de la mayor parte de España, en la que las tertulias podían llenarse de una xenofobia y una falta de respeto por la vida inimaginable.
Terror y silencio en el gobierno civil de Granada: las últimas horas de Lorca antes de ser asesinado, és un extens i detallat article a Público de Miquel Àngel del Arco Blanco, sobre les últimes hores de Federico des de la seva detenció i posterior assassinat...
"La línia de el temps marca els camins de la Història. Però aquesta sempre discorre en un espai, en uns llocs. Alguns d'aquests llocs ens són familiars, els identifiquem fàcilment amb el que hem viscut, o fins i tot amb esdeveniments importants de la Història recent. Però hi ha altres llocs, altres espais, que estan carregats de silenci. Un d'ells és el que ocupava l'antic govern civil de Granada, on el poeta Federico García Lorca va estar detingut i va passar les seves últimes hores abans de ser assassinat.
García Lorca havia tornat a Granada abans del cop d'estat del 18 de juliol de 1936. Va arribar a la ciutat uns dies abans. Després de la revolta, que va ocórrer a la capital granadina el 20 de juliol, van començar les detencions i assassinats a les mans dels rebels. El propi Lorca va ser importunat a la seva residència a la Huerta de San Vicente, decidint anar-se'n a un lloc més segur: la casa de la família Rosales, amics estrets del poeta i falangistes de primera hora. Poc després, el 16 d'agost de 1936, va ser detingut i portat a l'edifici de govern civil... si us abelleix podeu llegir l'article sencer aquí
Creo que más importante que el apretador del gatillo, al que ponemos cara, ojos y el hecho, es el ANÓNIMO, Francesc.
ResponEliminaPor eso me joden los Anónimos, son los comisarios políticos a la sombra, los que indican lo que está bien y lo que está mal, los dispuestos a poner las normas, pero siempre de escondidas...después ya vienen los perros, los lacayos, los holigans, que son los que sin pensar aprietan el gatillo, o las teclas del móvil.
Salut
Són les denúncies anònimes les que maten. Però TRESCASTRO amb la cara ja paga.
ResponEliminaSalut.
No diré que no, pero permíteme que insista, Trascastro no aprieta nada si el Anónimo no le indica a quién ejecutar.
EliminaSalut
Aixi es.
ResponEliminaSense treure pes ni importància al poeta crec que també en el tema de la gent assassinada hi ha 'categories', segons carisma i difusió. Amb el poeta van matar dues persones més que es mencionen de tant en tant. Hi ha més casos d'aquests mites, als quals no trec mèrit ni importància però valorar aquestes figures de forma objectiva és impossible i incomoda molt. Hi ha molts casos, Companys, Puig Antich, Ferrer Guardia... Amb Ferrer Guardia van morir cinc més, de forma igualment injusta, gent anònima, practicament. Tots som iguals... o no? Lorca no som 'tots', Lorca era Lorca en tots els aspectes. En comparació, per exemple, del mateix MIguel Hernández, a qui Lorca menystenia per 'pagerol', se'n parla i escriu molt menys. No nego que va ser un personatge atractiu, amb carisma i personalitat, el tema de l'homosexualitat també sembla que ha fet correr molta tinta, és clar que també va pesar en la seva horrible mort. Per cert, això de que 'amb la cara' pagui algú no em sembla adient ni objectiu, considerant que el franquisme tenia una gran habilitat per tal que els terroristes fessin cara de criminals sàdics a les fotografies. Un altra tema és poder saber qui era un tipus tan menyspreable. Pitjor crec que van ser les denúncies anònimes, en aquest cas n'hi va haver, sembla que fins i tot entre gent propera a la família, qui sap. Una tragèdia tot plegat que no crec que superem mai del tot, al menys, encara no.
ResponEliminaJa, però no em diràs que Trescastro amb la cara no paga.
ResponEliminaEls dos assassinats juntament amb Federico:
Francisco Galadí Melgar: sindicalista anarquista, zapatero de profesión.
Dióscoro Galindo González: maestro de escuela, republicano y de ideología moderada.
Que consti en acta com a reparació pel seu oblit.
Salut.
En ese tiempo, el odio, la venganza, era fuerte en Andalucía y más en las sierras de la pobreza, de Granada, Málaga, Granada y Córdoba. En los 50,pasaba temporadas en Baena, recuerdo en la iglesia principal, los efectos de la guerra, paredes negras de fuego provocado, impacto de bala, vitrinas rotas. Odio, mucho odio y pobreza. Actualmente el pueblo es precioso, rico en aceite de oliva, ya no es esa España
ResponEliminaNo solo en Andalucía había odio y venganza. Pero en Andalucía sí que se agravó más la situación.
ResponElimina