A la revista 'Historia y Vida' expliquen que Mussolini va emprendre el 1925 una croada contra la pasta per reduir la importació del blat, del qual Itàlia era deficitària. Alhora, va posar en marxa una campanya a favor de l’arròs, del qual el país tenia excedents. A aquesta batalla hi va sumar il·lustres intel·lectuals, com Filippo Tommaso Marinetti, autor del Manifest futurista, que simpatitzava amb el Duce. L’home va arribar a defensar, amb l’aplaudiment de Mussolini, que la pasta era el taló d’Aquil·les d’Itàlia o que els espaguetis no són aliment per a guerrers. Però molts italians van resistir a la consigna del règim feixista.
El cas més cèlebre va ser la família Cervi, de Gattatico (Emília-Romanya), que van celebrar la destitució del dictador el juliol del 1943 cuinant 380 quilos de macarrons per als veïns del poble. Mussolini havia mort, però el feixisme encara cuejava i els camises negres van afusellar la família com a responsables de la festa popular.
La tragèdia d’aquesta família va córrer de boca en boca i des d’aleshores se celebra a l’Emília-Romanya la Pastasciutta Antifeixista, honrant la seva memòria amb tiberis de macarrons. En conèixer aquesta història, vaig proposar a tres amics de menjar-nos els macarrons a la cardinale, de Carles Gaig, per afegir-nos a l’homenatge. El xef ens va explicar que ell es va inspirar en un receptari del 1835, amb el nom de La cuynera catalana, que va trobar en un mercat de llibres vells. Li vaig manifestar que, en un món on els populismes creixen a tot arreu, menjar un plat considerat enemic per la dictadura de Mussolini resultava un acte de fe en la democràcia. I vam brindar per la causa.
Encara vaig tenir temps d’explicar-los als meus col·legues que havia llegit en un llibre de Néstor Luján, que l’empresari del teatre San Carlo de Nàpols li va encarregar a Rossini una òpera, Otel·l o , així que el va tenir sis mesos a cos de rei al seu palauet, sense aconseguir que la partitura avancés. Fart de la indolència del músic, el va tancar en una habitació, on només li oferien dos plats al dia d’uns macarrons senzills. No va avançar gaire més: li semblava la millor de les menges, així que el seu menú, lluny de ser un càstig, el va considerar un premi. Els macarrons són tot un símbol de llibertat - Màrius Carol
Me gusta la pasta, todas, en sus diferentes guisos
ResponEliminaA los niños les encanta la pasta, ninguno te dirá que no a un plato de macarrones.
ResponEliminaEsa es la solución para mis nietos,parecen italianos.Pasta o arroz cocido
ResponEliminaLo veo muy fuerte lo de los fascistas,son cosas que me cuesta creer,tenía que haber algo más, por ejemplo que fueran de tendencia comunista y se la tuvieran sentenciada.Por lo que veo en YouTube en la huida,tanto nazis como fascistas,cometieron muchos crimenes.
Estoy viendo una serie de la 2 guerra mundial,donde los SS metieron un grupo de mujeres judias en una fábrica abandonada y pusieron una bomba con temporizador,no explotó de milagro.Las barbaridades de la guerra
Y en GAZA la ayuda humanitaria que lanzan en paracaídas, algunos joputas, la cogen y la revenden en el mercado negro. ¿Se puede ser más miserables y desgraciado?
ResponEliminaah,sí, hoy lo he leído,que fuerte.Los españoles lo tiran en paracaídas y caen en manos de mafias que lo venden a precios desorbitados.Esto demuestra que Hamas no controla la Franja,no se comporta como autoridad.En el caso de Cisjordania,sí que la Autoridad Palestina,controla,tiene su policía,no puede ocurrir estas cosas.
ResponEliminaYa es hora de que Israel se dé cuenta de esta situación y no machaque a los civiles.Su enemigo es Hamas,no los palestinos de Gaza.No entiendo esta situación que se alarga demasiado.Los palestinos de Cisjordania han demostrado que pueden convivir con Israel.Los palestinos de Gaza,antes de que ocurriera esto también convivían.
Hamás, con su actitud, se lo pone en bandeja a Israel, quizás por eso ayudó Israel a su creación. Hamás vendría a ser un Koldo, un caballo de Troya.
ResponEliminaA ver, aquí hay un error de bulto en las fechas, y posiblemente la anécdota de la familia Cervi sea falsa ( si non e vero, e ben trovatto ).
ResponEliminaA Mussolini lo fusilaron los partisanos comunistas en abril de 1.945, y para rematar el asunto expusieron el cadaver y el de su amante Clareta Petacci colgados boca abajo en la marquesina de una céntrica gasolinera de Milán.
Esto sucedió dos días antes del suicido de Hitler en Berlín, quién conoció este hecho, y se reafirmó en el propósito de su suicidio, y de que su cadaver no cayese en manos de los rusos de ninguna manera, que para entonces estaban a doscientos metros de la cancillería.
Las "ocurrencias" de los dictadores no tienen precio. Mao Tse Tung ordenó durante el periodo del "Gran Salto Hacia Adelante" exterminar a los gorriones en todo el territorio chino porque se alimentaban de grano, y la hambruna provocada por su "ocurrencia" estaba matando a millones de personas en todo el país.
Saludos.
La història de la família Cervi és una de les més commovedores i simbòliques de la resistència italiana contra el feixisme. Quan Benito Mussolini va ser destituït el 25 de juliol de 1943, molts italians van respirar alleujats. Però pocs ho van fer amb tanta generositat i esperit comunitari com els Cervi.
ResponEliminaEn saber la caiguda de Mussolini, la família Cervi va cuinar 380 quilos de macarrons.
Van convidar tot el poble a compartir el menjar com a acte de celebració i esperança.
Aquest gest no només va ser gastronòmic, sinó profundament polític: una afirmació de vida, comunitat i resistència.
💬 Alcide Cervi va resumir aquell esperit amb una frase que ha quedat per a la història:
“Després de la guerra, sembraré llibres.”
És un lapsus de Màrius Carol, al 1943 els Cervi, varen celebrar la destitució de Mussolini, no la seva mort.
Entonces si cuadran las fechas. Detuvieron a Mussolini y lo enviaron arrstado al Gran Sasso, de donde lo rescató Otto Skorzeny y fundó la Republica Social Italiana, un regimen titere de los nazis en la zona del pais controlda por estos.
ResponEliminaTe recomiendo leer sobre el finál de la guerra en Italia en 1.945, y las atrocidades que se cometieron en una guerra civíl silenciosa entre los fascistas mas comprometidos y los partisanos comunistas. Una autentica escabechina que hoy en Italia nadie quiere recordar.
Em quedo amb una frase que ha quedat per a la història: “Després de la guerra, sembraré llibres.”
ResponEliminaL'horror de la guerra és terrible. Per això la gent el vol oblidar. El Pare fins que va ser molt gran no en va començar a parlar de la guerra civil.