ChatGPT i altres assistents d’intel·ligència artificial ens han donat a tots una possibilitat que fa només uns anys molt poca gent tenia: utilitzar la IA per poder fer més de pressa la nostra feina. Els científics ho van descobrir molt aviat i s’hi van acabar de llançar de cap quan AlphaFold, una IA de Google DeepMind, va ser capaç de fer uns càlculs que eren un dels reptes més grans de la bioquímica dels últims 50 anys, els del plegament de les proteïnes. Els seus impulsors van ser guardonats amb el Nobel de Química l’any 2024.  Gemma Ribas Maspoch. L'imatge ha estat generada per la IA Copilot.

En el meu entorn, veig cada vegada més persones que utilitzen aquests assistents per fer la feina més ràpid. Com un accelerador per dur a terme projectes de tota mena, des de plans empresarials fins a treballs acadèmics, passant per la creació d’un canal de YouTube sobre la cura d’aquaris. Aquesta acceleració (a força de descarregar-nos de tasques repetitives, ordenar informació i obtenir esborranys que resulten més ràpids de corregir que començar de zero) també fa que molts s’animin a posar en marxa projectes nous. Idees que ara sí que es veuen capaços de dur a la pràctica, perquè saben que necessitaran menys temps per fer-ho.

Crida l’atenció, però, veure com allà on abans anomenàvem Occident estem a la cua en la disposició a aprofitar aquest potencial. Un estudi encarregat per la Universitat de Stanford mostra com els ciutadans d’alguns dels països més punters d’Àsia, com la Xina, Indonèsia, Corea del Sud i Tailàndia, són els que asseguren amb més rotunditat (entre el 70% i el 80%) que els productes basats en IA han canviat la seva vida i que estan molt emocionats amb el que els depara aquesta tecnologia.

Entre els enquestats europeus i nord-americans, en canvi, tant l’impacte en la vida diària com l’entusiasme es redueix aproximadament a la meitat. Malgrat les cauteles necessàries que hem de tenir davant la IA, tot fa pensar que la capacitat de les persones d’interactuar-hi serà una de les habilitats més importants per a qualsevol professional, empresa i país en el futur immediat.

A la Xina, el Govern ja ha donat directrius per impulsar l’educació en IA (educació pràctica i crítica) des de l’escola primària fins a les universitats. L’objectiu és que l’alumnat surti preparat per treure el màxim profit de la col·laboració entre els humans i les màquines. Als EUA, són les empreses com OpenAI i Anthropic les que estan implementant plans d’alfabetització en IA i regalen subscripcions gratuïtes als estudiants d’universitat.

La cursa per dominar aquesta nova alfabetització digital ja ha començat. I pot ser la diferència entre accelerar o quedar-se enrere. Em sembla que aquí, com diria l'inefable M. Rajoy, ens quedarem amb la segona opció.