LA INSEGURETAT VIATJA EN PATINET

 Pi, pi, piii. Són les dues del migdia. Notícies. El 26% dels cotxes de Barcelona se salten els semàfors en vermell, no respecten els passos de vianants, superen la velocitat permesa i un 13% circula contra direcció. Aquesta situació s’agreuja un any darrere l’altre sense que les autoritats hi posin remei”... S’imaginen l’impacte que tindria una notícia d’aquesta mena? El caos a la ciutat seria més insuportable que ara i caurien en cascada les reaccions polítiques, en especial dels promotors de l’implacable pla d’inducció a l’odi cap als ciutadans que van amb cotxe.

Doncs bé, aquestes dades són reals, però no corresponen als cotxes sinó als conductors de patinets, segons el resultat de l’últim baròmetre del RACC presentat la setmana passada. Els patinets utilitzen l’espai públic de Barcelona com el seu vedat privat de manera continuada i flagrant des de l’eclosió d’aquest mitjà de transport. El problema s’ha agreujat per la tolerància policial i oficial i fins i tot pels discursos polítics protectors d’aquesta modalitat incívica de moure’s. A més, la immensa majoria d’usuaris de patinet no sap que des del gener hauran d’estar registrats i disposar d’una assegurança obligatòria.

Aquesta normativa que s’ha adormit deliberadament durant molt de temps mentre la situació empitjorava encara no és completa. És clar que no hi ha pressa. Al contrari del que passa amb el ferri control de la circulació de vehicles de quatre rodes, que estan sotmesos a tota mena de limitacions i vigilància sota l’amenaça de l’implacable règim sancionador que no perdona cap relliscada dels conductors. Sense comptar amb l’escarni polític que reben.

Mai abans una opció de mobilitat com el patinet, que suposa una ínfima part del total de la circulació, havia provocat tant malestar i inseguretat, especialment entre el col·lectiu de vianants, que és el més vulnerable dels que transiten pels nostres carrers.

L’estudi del RACC diu que els usuaris del patinet valoren la rapidesa en els desplaçaments d’aquest transport. Es clar, si passen per on els dona la gana i no respecten els senyals! Però això no és estrany perquè un de cada tres no té cap mena de carnet de conduir, ni ha passat per cap curset per distingir el vermell del verd dels semàfors. Un terç ignora que no es pot circular per la vorera i només un de cada cinc reconeix que l’han multat alguna vegada.

I què fem mentrestant? Molt poc o res. La vigilància brilla per la seva absència en aquest qüestió perquè l’objectiu polític és un altre en matèria de mobilitat. Aquesta estratègia de tolerància és un greu error perquè l’incivisme viari incideix directament en la percepció d’inseguretat que es relaciona amb els delictes, però que també té molt a veure amb la convivència.

Els polítics i els responsables policials s’esforcen a repetir que la delinqüència està baixant de mica en mica i es queixen que, en canvi, la percepció d’inseguretat ciutadana es manté molt alta. L’últim baròmetre municipal de Barcelona publicat divendres constata que el problema més greu a la capital catalana és la inseguretat (26,5%) per damunt de l’accés a l’habitatge (20,8%). I aquesta preocupació es dona tant a escala general de ciutat com als barris on la inseguretat (21,6%) amplia la diferència amb l’habitatge (8,9%). A tots els districtes, menys a Gràcia, la seguretat és la qüestió més greu que pateixen els ciutadans. Una menció a part i preocupant mereix Ciutat Vella, on aquesta inquietud es dispara al 46,6%.

De vegades, temes infravalorats com l’anarquia que practiquen impunement els patinets i altres vehicles de dues rodes alimenten un problema més gran. Enric Sierra a la vanguardia