A PROPÒSIT DEL KIT DE SUPERVIVÈNCIA

Segur que recorden amb exactitud on i què estaven fent el 28 d'abril passat, quan Espanya i Portugal es van quedar literalment a les fosques per una gran apagada, escriu Mayka Navarro a l'avantguarda. Precisament aquell dia s'estava gravant l'anunci que acompanya la campanya de publicitat que ahir va presentar la Conselleria d'Interior per animar la ciutadania a confeccionar i tenir a casa el seu propi kit d'emergències. En aquests primers moments d'incertesa, dubtes i angoixa, els transistors a piles es van convertir en els millors aliats d'uns ciutadans incomunicats. Precisament aquest aparell de ràdio de tota la vida és un dels elements que no hauria de faltar en aquesta motxilla que va apadrinar la consellera d'Interior, Núria Parlon.

La iniciativa està liderada per Protecció Civil, que des de fa una dècada anima a la ciutadania reiteradament a dotar-se d'aquests utensilis elementals per gestionar amb serenitat les primeres hores d'una emergència. Una proposta que en els propers dies es presentarà a la població en format espot a les televisions, falques radiofòniques i pàgines de publicitat als mitjans escrits. Aquesta motxilla, resistent i que hauria d'estar en un lloc conegut per tots els habitants d'aquesta llar, i millor si és a prop de la porta principal, s'omple sobretot amb molt de sentit comú. Que no hi hauria de faltar? Un litre i mig d'aigua per dia i per membre de la família.

Es tracta d'una motxilla que, depenent de l'emergència, probablement no sortirà de casa, perquè les crisis vinculades amb els episodis climàtics, com ara inundacions o incendis, acostumen a anar acompanyades d'una ordre de confinament, tret que les autoritats manin el contrari. Cada kit de supervivència serà determinat per les circumstàncies de les persones que conformen aquesta família o que conviuen a aquesta llar. Si hi ha menors, nadons, o persones dependents, caldrà tenir en compte les medicacions, els aliments i els articles d'higiene concrets per a ells. Cal no oblidar les mascotes, ni els avis aparcats en alguna residència.

El kit està dissenyat per gestionar de manera autònoma l'emergència durant les primeres 72 hores, que és el patró que marca la Unió Europea. En aquest temps les persones haurien de poder valdre's per si mateixes, en espera de ser ateses o que es donés per tancada la crisi. La motxilla d'emergència requereix sobretot sentit comú. A aquest litre i mig d'aigua per dia i per persona, i els productes d'alimentació peribles ben envasats, com les llaunes de conserves o les bosses de fruita seca, cal afegir piles, amb el transistor, i un altre joc de bateries per a una llanterna. A més, una bateria amb el cable amb capacitat per a diverses càrregues completes del telèfon mòbil.

A l'apartat de medicaments, a més d'una farmaciola bàsica, cal afegir la medicació crònica per a tres jornades. També caldrà disposar d'una bossa de plàstic amb fotocòpies dels documents més importants. No és sobrer tenir una segona motxilla preparada davant la necessitat d'evacuar el domicili. Els que han patit en primera persona les seqüeles d'un gran incendi forestal saben què és rebre l'ordre de desallotjar, sortir de casa corrent i amb prou feines disposar d'uns minuts per preparar una bossa per als primers dies. Són instants de tensió en què no es troba res del que es busca. Per això hi ha gent que té aquesta bossa preparada i que és molt semblant a la que qualsevol de nosaltres faria per a una escapada de cap de setmana: una mica de roba, un parell de mudes, elements d'higiene personal i la medicació crònica si s'està prenent. Tenir-ho preparat, ajuda a gestionar aquests primers moments de la crisi. Es tracta, en definitiva, i en paraules de la consellera, no de generar alarmisme, sinó de ser corresponsables de la nostra seguretat. I a la maleta, segur que sempre hi ha espai per a un bon llibre.

Europa va marcar la pauta fa uns mesos, - per cert amb un ridícul vídeo - Les línies bàsiques del kit de supervivència europeu presentat el març passat per Brussel·les marquen la pauta als diferents estats i també a la versió catalana presentada ahir per la consellera Parlón. Les recomanacions de les autoritats comunitàries incloïen aigua potable que garanteixi la hidratació almenys 72 hores; aliments no peribles que no requereixin refrigeració ni preparació complexa; una farmaciola de primers auxilis amb els medicaments i subministraments necessaris per atendre emergències mèdiques bàsiques; una llanterna d'alta lluminositat; un encenedor durador; una navalla multiús; un sac de dormir tèrmic; un carregador de mòbil; una bateria externa per assegurar la càrrega dels dispositius mòbils i una ràdio de piles. 

En el resum dels fets aquesta motxilla de 72 hores que recomana Interior, entenc que és per als joves, que precisament no s'informen a través dels mitjans en què el Ministeri difon aquesta fotesa. Entenc que Interior no sap que a partir de certa edat en una casa normal tots aquests productes i adminicles (transistor inclòs) ja existeixen, perquè encara funciona el rebost en forma d'armari, on hi ha aliments bàsics, llaunes, begudes, medicaments, llanternes, i fins i tot espelmes per a força més de 72 hores. Curiosament, ni Interior ni Europa amb anterioritat recomanen disposar sempre d'una cosa efectiva per a les primeres necessitats. Ah! Aquesta motxilla no és vàlida en cas d'Apocalipsi. I això que si alguna cosa circula pels carrers, és gent que va amb la motxilla a l'esquena a caminar, només que la porta normal, no pas a tocar del cul com els estudiants joves. 

Si Europa ens ha de salvar amb aquestes mesures, tenim un problema,  millor dit, dos: L'Euroidiocràcia, a afegir a l'Euroburrocracia.