SOSTENIA RODERICUS

 "Vaig publicar aquest escrit a començaments l'agost del 2009, i sense pretendre donar consells a ningú, considerem-ho una reflexió. Crec que la proposta que feia és raonablement i sincerament d'acord amb el que en el text es manifesta, hauríem de reconsiderar com a conjunt de societat una sèrie de comportaments que haurien de canviar. De vegades cal donar una passa enrere per agafar embranzida i tornar a saltar endavant i ara segurament estem en un moment en el que s'ha de donar aquesta passa enrere i s'han de reconsiderar i replantejar molts dels comportaments anòmals que tenim en conjunt com a societat, una idea que encaixa amb les conseqüències de la pandèmia per replantejar la nostra manera de viure, en la línia de l'article Reset, de Manuel Castells o de Yuval Harari que apunten cap aquí. 

El vaig recuperar el 2019, però de tot aquest assumpte em quedaria amb el comentari premonitori que em va deixar Rodericus, i que teniu al final de l'escrit".

"Hi ha un escriptor francès no massa conegut Pierre Boulle, però que us sonarà de seguida en dir-vos que és l'autor de les novel·les "El Pont sobre el riu Kwai" i "El planeta dels simis", portades totes dues al cinema i en més d'una ocasió la segona. La novel·la "El planeta dels simis" valdria la pena llegir-la o rellegir-la, car malgrat ser la idea bàsica la mateixa a la pel·lícula, el simis són la raça dominant i els homes els seus esclaus, l'enfocament que li dona Boulle és molt més interessant i preocupant alhora que el de la pel·lícula. Els humans aconsegueixen incorporar als simis a la seva vida perquè els hi facin totes les seves tasques, des de treballar, fins a netejar la casa, conduir, anar a comprar, etc. Que succeeix, doncs que cauen en una indigent indolència que els fa anar abandonat la seva superioritat sobre els simis. Que és deixen anar, vaja, fins que aquests se n'adonen i és quan es revolten i s'apoderen d'aquest món decadent i dèbil en el que s'instal·len fent fora als seus antics amos.

Els simis no evolucionen però. A la novel·la, el nivell de civilització és més o menys el dels anys seixanta, o sia, els simis tenen avions, autobusos, cotxes, motos, viuen en pisos o cases, treballen, duen als seus fills a l'escola, fan esport, etc. Vaja!, que fan la mateixa vida que feien els humans abans d'abandonar-se en la seva laxitud inconscient.

I aquí és on volia anar a parar, això que els simis fan de no evolucionar, forçats per la seva manca de capacitat evolutiva potser hauríem de començar a fer-ho nosaltres com a societat de manera conscient. Em refereixo a deixar d'evolucionar tecnològicament, és més, en alguns aspectes hauríem de ser capaços de retrocedir. Posaré alguns exemples: és una incongruència fabricar automòbils i motos que poden agafar els 200qm. per hora i més i tot, si no es pot passar de 120 per llei, o de 80 per Saura. Per anar a aquesta velocitat sia a ciutat, carretera o autopista no calen doncs ni 4X4 ni vehicles de gran cilindrada, amb 90 cavalls n’hi ha de sobres.

No és necessari per viatjar o per anar de vacances, agafar un avió i menys encara els centenars de milers que sobrevolen la terra cada dia durant tot l'any, de vell que la gent sempre ha viatjat i no hi havia pas avions. De fet, viatjar no és que es faci gaire avui en dia, simplement es canvia el cull de lloc uns dies i prou. Viatjar és una altra cosa molt diferent d'anar-se'n 9 dies set nits a Playa Bávaro a un hotel i estar-s'hi allí tots els dies llevat de les excursions obligatòries. Per descansar fa molts anys ja que es varen inventar els balnearis o qualsevol lloc on simplement no depenguis del despertador.

Tampoc és necessari embotellar amb plàstic les begudes (no fa pas tants anys que la Cola gran era de vidre) i no parlem ja de les bosses de plàstic que usem per anar a comprar des del pa a dos tetrabrics al forner o al súper (per cert, que el tetrabric és el pitjor invent de la història de la humanitat). Hi ha una cosa molt antiga que se’n diu caminar, i resulta que com anant a pas normal es fan uns 5 quilòmetres per hora, vol dir que moltes de les distàncies que hem de recórrer en ciutats mitjanes o grans, normalment no és gaire més i sinó també hi ha un altre invent que es diu metro, autobús, o ara s'han tret de la màniga el bicing. De fet, per Sabadell, em desplaço a peu o en bicicleta, i és molt còmode, sobretot si no et pispen el seient. Hauríem també d'organitzar-nos més bé a l'hora del menjar per no malbaratar-ne tant (canelons i croquetes venen de l'aprofitament de sobrants del dia anterior). Aprendre a consumir productes al seu temps i propers a la zona de residència com s'havia fet abans. Possiblement no és correcte menjar fruita o el que sigui qualsevol època de l'any, a banda que li dona un valor afegit el fruir-ho quan pertoca, no qualsevol època de l'any. Encara recordo de petit quan la fruita feia olor, i era la del temps i la que hi havia.

Suposo que hi ha moltes més accions que es podrien fer per estalviar energies i productes contaminants i crec és important i urgent fer-ho. Tots els països que estan en vies de desenvolupament a Àsia, si continuen creixent al ritme desmesurat actual, sobretot la Xina i l'Índia, faran la situació totalment insostenible. Òbviament, el primer que volen els treballadors a la que es comencen a veure les orelles és dur el nostre ritme de vida, i tant de malbaratament inconscient no el podrem aguantar. No soc pas excessivament ecologista ni activista en aquest sentit, però crec sincerament que per sentit comú, hauríem de començar a actuar en consciència en el sentit que he explicat i en altres aspectes. Ara encara hi som a temps, ves que després no vinguin les corredisses o sia ja massa tard."

I ja han vingut les corredisses, tot per culpa del bitxo del Covid-19. Encara hi som a temps, però no s'hi val a badar. Ho resumeix molt bé Rodericus en un comentari a l'article a Manel Castells: 

"Fa temps que alguns veiem que això anava a rebentar per les costures, l'únic que no imaginàvem era com. Hi ha dues possibilitats per seguir endavant quan això acabi, o amb una filosofia socialdemòcrata que tingui cura de tots, o amb unes desigualtats accentuades que ens facin retrocedir a l'edat mitjana, on la majoria siguem poc menys que esclaus del sistema. Encara podem triar, si ens queda una mica de seny".

Queda pales sis anys mes tard, que de les dues possibilites que proposava Rodericus en el seu comentari, hem optat per la segona. Per tant, a partir d'ara, les queixes al maestro armero.