El vaig recuperar el 2019, però de tot aquest assumpte em quedaria amb el comentari premonitori que em va deixar Rodericus, i que teniu al final de l'escrit".
"Hi ha un escriptor francès no massa conegut Pierre Boulle, però que us sonarà de seguida en dir-vos que és l'autor de les novel·les "El Pont sobre el riu Kwai" i "El planeta dels simis", portades totes dues al cinema i en més d'una ocasió la segona. La novel·la "El planeta dels simis" valdria la pena llegir-la o rellegir-la, car malgrat ser la idea bàsica la mateixa a la pel·lícula, el simis són la raça dominant i els homes els seus esclaus, l'enfocament que li dona Boulle és molt més interessant i preocupant alhora que el de la pel·lícula. Els humans aconsegueixen incorporar als simis a la seva vida perquè els hi facin totes les seves tasques, des de treballar, fins a netejar la casa, conduir, anar a comprar, etc. Que succeeix, doncs que cauen en una indigent indolència que els fa anar abandonat la seva superioritat sobre els simis. Que és deixen anar, vaja, fins que aquests se n'adonen i és quan es revolten i s'apoderen d'aquest món decadent i dèbil en el que s'instal·len fent fora als seus antics amos.
Els simis no evolucionen però. A la novel·la, el nivell de civilització és més o menys el dels anys seixanta, o sia, els simis tenen avions, autobusos, cotxes, motos, viuen en pisos o cases, treballen, duen als seus fills a l'escola, fan esport, etc. Vaja!, que fan la mateixa vida que feien els humans abans d'abandonar-se en la seva laxitud inconscient.
I aquí és on volia anar a parar, això que els simis fan de no evolucionar, forçats per la seva manca de capacitat evolutiva potser hauríem de començar a fer-ho nosaltres com a societat de manera conscient. Em refereixo a deixar d'evolucionar tecnològicament, és més, en alguns aspectes hauríem de ser capaços de retrocedir. Posaré alguns exemples: és una incongruència fabricar automòbils i motos que poden agafar els 200qm. per hora i més i tot, si no es pot passar de 120 per llei, o de 80 per Saura. Per anar a aquesta velocitat sia a ciutat, carretera o autopista no calen doncs ni 4X4 ni vehicles de gran cilindrada, amb 90 cavalls n’hi ha de sobres.
No és necessari per viatjar o per anar de vacances, agafar un avió i menys encara els centenars de milers que sobrevolen la terra cada dia durant tot l'any, de vell que la gent sempre ha viatjat i no hi havia pas avions. De fet, viatjar no és que es faci gaire avui en dia, simplement es canvia el cull de lloc uns dies i prou. Viatjar és una altra cosa molt diferent d'anar-se'n 9 dies set nits a Playa Bávaro a un hotel i estar-s'hi allí tots els dies llevat de les excursions obligatòries. Per descansar fa molts anys ja que es varen inventar els balnearis o qualsevol lloc on simplement no depenguis del despertador.
Tampoc és necessari embotellar amb plàstic les begudes (no fa pas tants anys que la Cola gran era de vidre) i no parlem ja de les bosses de plàstic que usem per anar a comprar des del pa a dos tetrabrics al forner o al súper (per cert, que el tetrabric és el pitjor invent de la història de la humanitat). Hi ha una cosa molt antiga que se’n diu caminar, i resulta que com anant a pas normal es fan uns 5 quilòmetres per hora, vol dir que moltes de les distàncies que hem de recórrer en ciutats mitjanes o grans, normalment no és gaire més i sinó també hi ha un altre invent que es diu metro, autobús, o ara s'han tret de la màniga el bicing. De fet, per Sabadell, em desplaço a peu o en bicicleta, i és molt còmode, sobretot si no et pispen el seient. Hauríem també d'organitzar-nos més bé a l'hora del menjar per no malbaratar-ne tant (canelons i croquetes venen de l'aprofitament de sobrants del dia anterior). Aprendre a consumir productes al seu temps i propers a la zona de residència com s'havia fet abans. Possiblement no és correcte menjar fruita o el que sigui qualsevol època de l'any, a banda que li dona un valor afegit el fruir-ho quan pertoca, no qualsevol època de l'any. Encara recordo de petit quan la fruita feia olor, i era la del temps i la que hi havia.
Suposo que hi ha moltes més accions que es podrien fer per estalviar energies i productes contaminants i crec és important i urgent fer-ho. Tots els països que estan en vies de desenvolupament a Àsia, si continuen creixent al ritme desmesurat actual, sobretot la Xina i l'Índia, faran la situació totalment insostenible. Òbviament, el primer que volen els treballadors a la que es comencen a veure les orelles és dur el nostre ritme de vida, i tant de malbaratament inconscient no el podrem aguantar. No soc pas excessivament ecologista ni activista en aquest sentit, però crec sincerament que per sentit comú, hauríem de començar a actuar en consciència en el sentit que he explicat i en altres aspectes. Ara encara hi som a temps, ves que després no vinguin les corredisses o sia ja massa tard."
I ja han vingut les corredisses, tot per culpa del bitxo del Covid-19. Encara hi som a temps, però no s'hi val a badar. Ho resumeix molt bé Rodericus en un comentari a l'article a Manel Castells:
"Fa temps que alguns veiem que això anava a rebentar per les costures, l'únic que no imaginàvem era com. Hi ha dues possibilitats per seguir endavant quan això acabi, o amb una filosofia socialdemòcrata que tingui cura de tots, o amb unes desigualtats accentuades que ens facin retrocedir a l'edat mitjana, on la majoria siguem poc menys que esclaus del sistema. Encara podem triar, si ens queda una mica de seny".
Queda pales sis anys mes tard, que de les dues possibilites que proposava Rodericus en el seu comentari, hem optat per la segona. Per tant, a partir d'ara, les queixes al maestro armero.

Pero cómo vas a parar la Tecnología, piensa que sin ella por el Covid, el número de muertos se hubiese multiplicado. Pararnos en los 60,como el mundo de los simios, queda bonito, pero en realidad sería un retroceso. Piensa, cómo daríamos de comer a la población mundial, si no fuera por el desarrollo tecnológico en cuestiones de alimentación
ResponEliminaPa lante, siempre PA lante, con buen pie
Saludos
Tal como yo lo veo, el decrecimiento sería la mejor solución a nuestros problemas actuales, aunque fuera un decrecimiento temporal. P'alante me voy con la bici ahora mismo, pero hace bastante viento; iré para abajo por el río que no se nota tanto.
ResponEliminaSaludos
No me atrevo, desde que me tiro una ráfaga, hace unos días. Ahora mismo veo los árboles moverse y luego paran, para volver a moverse. No me gusta
ResponEliminaSon ráfagas, difícil de controlar. Esperaré, que este tiempo cambie
Cierto, he salido a buscar un croissant de Frankfurt a la panadería y el fuerte viento del oeste que sopla me ha hecho desistir; acaso saldré por la tarde, vaya rollo de invierno: o llueve, o hace frío, o hace viento, todo en exceso.
EliminaEl problema, Francesc, es el mismo de siempre: ¿Cuál es el límite? Lo vemos representado en menor medida en todo lo que hacemos. Los excesos siempre nos fulminan.
ResponEliminaMira, ahora han puesto en los aledaños del aeropuerto, en su interior, una maquina gigante de hormigonera, eso quiere decir que ya empiezan las obras. Lo asfaltarán todo, desecarán La Ricarda y a la mierda todo un vergel que hace de pulmón en una ciudad donde su densidad de población no deja de crecer. Pero petará porque tiene su límite, y se nos saturará, mientras se nos olvida Reus y Girona, donde se puede potenciar.
El problema, Francesc no es que lo hagan por nosotros, porque nos quieren como ciudadanos y desean que puedas viajar de SBLL a Thailandia en un plis plas sin necesidad de trasbordo el dia que quieras a la hora que quieras, el problema es que todo detrás lo mueve el dinero, y hacer todo este tinglado representan cientos de millones, aunque después, como en la Alta Velocidad, sea imposible su mantenimiento.
Salut
El problema únic i insolucionable de la democràcia són els partits polítics. Es podria conferir el poder únic de Cap de l'Estat al rei i que aquest nomenes 12 gestors professionals y justos. I safidebaracalaufi...
EliminaGracias por la cita y por recordar algo que ya era obvio para algunos hace más de un lustro.
ResponEliminaPoco o nada ha cambiado, ya que la situación social actual es exactamente igual que la paradoja de la rana hervida a fuego lento: no es consciente de nada hasta que ya es demasiado tarde y está lista para ser devorada acompañada de mayonesa.
Empleos mal pagados que no permiten llegar a final de mes sin números rojos.
Condiciones laborales penosas.
Imposibilidad de acceder a una vivienda con unos salarios devaluados, ya sea de propiedad o alquiler.
Un porcentaje alto de la población instalada en la pobreza ( veinte por ciento )
No sigo con más detalles que conocemos todos de sobra.
Hoy, la socialdemocracia ni está ni se la espera en nuestro panorama político.
Hoy, cautivo y desarmado, el ejército proletario pulula por los centros comerciales de alimentación, buscando ofertas de comida-basura con las que llenar el estómago a pesar de erosionar con ello su salud.
Curioso es el origen del término "proletario" : del latín "proletarii", que significa "dueño de hijos". Esa era la manera sarcástica de las élites romanas para referirse a los pobres que no poseían nada, salvo su capacidad de reproducirse.
Casi dos mil años más tarde, estamos reproduciendo las causas del colapso del imperio romano de occidente : la concentración de la riqueza en unas pocas manos, la miseria del pueblo llano que ya no se identificaba con el Estado, y su negativa a defender ese Estado que ya no reconocian de las amenazas externas e internas.
Vae Victis.
Saludos
Y es por ello, RODERICUS, por lo que nos señalas, que la cuestión política ya no es derechas o izquierdas, porque ambas, en su postulado, se tocan ,sino, sistema o antisistema, porque con este sistema a la juventud no le va bien, así de claro.
EliminaNo hay posibilidad de ahorro, y no existe porque el mismo sistema no lo permite. Cuando un piso de alquiler supera en un tercio tu sueldo, no tienes posibilidad de ahorrar, y cuando en este mismo sistema en el que vives hay aproximadamente unas setecientas mil personas en régimen de alquiler y se llegaron a registrar ratios de hasta 341 interesados por inmueble en algunas zonas, o lo que es lo mismo, más de 2.200 jóvenes compitiendo por cada alquiler "barato" disponible, dándose el caso de que se han calculado que este año han buscado piso en alquiler doscientas mil personas en Barcelona y sólo se pretenden construir como vivienda pública quince mil para el 2027, es qmala cosa
es que mala cosa es, .
EliminaEsto no funciona y el sistema ya no es para ello lo que fue para nuestra generación.
Miquel i Rodericus. Un cas real d'avui mateix. Una veïna del bloc del costat de casa, anava davant meu a la caixa del Condis. La conec des de fa temps, és vídua i té una pensió de 700 euros. Havia separat un tros de formatge que es pensava que li costava 1.99, i quan la Rosi, la caixera, li ha dit que li costava 5.99, l'ha tornat. No m'el puc permetre -ha dit-. Li he dit a la Rosi que li dones, que ja li pagava jo. L'abraçada que m'ha donat de la senyora és de les que no s'obliden mai en la vida.
EliminaAquesta pobresa no es contempla, les vídues cobren un 30% menys de la pensió dels seus homes, que de per si ja sol ser minsa. I està més estesa del que sembla. I si una persona no es pot comprar un tros de formatge de 5.99€ es que alguna cosa no funciona.
És per això que he recordat i destacat el teu comentari, Rodericus, perquè rebla en el clau, i palesa que de la covid no en varem sortir millor, sinó igual o pitjor.
EliminaAixò és cert. Anem a pitjor. Alguna cosa no va bé.
EliminaDices Francesc, Decrecimiento ,eso en Economía es sinónimo de paro, sólo es saludable si la economía está muy caliente y se necesita enfriarla. Hay que tener mucho cuidado, porque si se enfría demasiado se agripa.
ResponEliminaUna economía se enfría subiendo el tipo de interés de tarjetas, prestamos e hipotecas, esforzando a que baje el consumo. Ya tendríamos un Decrecimiento. No te creas, que en la actualidad se piensa muchas veces, viendo las terrazas llenas:! a dónde vamos allegar! Dicen algunos economistas