Bé sí, però a part del regadiu, pous i sínies, el cultiu de l'arròs, hortalisses, cítrics, avenços en Medicina, savis com Avicena i Averroes, astronomia, el número zero, milers de paraules com coixí, sèquia, clavegueró, monuments i palaus, perfums. Què han fet els àrabs per nosaltres? Analogia de: que han fet els romans per nosaltres, de la Vida de Brian. 

 “Jo crec que treballant de valent i amb l’ajuda de Déu, tot és possible”. És un musulmà qui parla, però podria haver estat un jueu, un cristià o qualsevol de vosaltres sa d’atonia religiosa. No us sembla? 

En l’actualitat, a Catalunya viuen uns 620.000 ciutadans musulmans, aproximadament un 8,2% de la població. Són molts o pocs? Integrats o, com sempre, en moreries? En el període andalusí, des de l’any 711 fins entrat el segle XII, a la part sud-occidental del que avui és Catalunya van arribar a ser gairebé el 50% de la població. Al seu arrelament al delta i la ribera de l’Ebre devem la xarxa de séquies que van embadalir Estellés i Margarit, així com una infinitat de fortificacions i infraestructures, des de Miravet fins a Lleida.

Als sarraïns cal agrair-los la tarongina que perfuma l’aire i el llimoner; l’albergínia morada i la carxofa del Prat i fins i tot el mal costum campestre de menjar tots de la mateixa cassola. En l’àmbit intel·lectual, seria impossible explicar Ramon Llull, per citar el cristià més universal, sense comprendre la complexitat del seu món, tan ple de tensions i lluites contra moros i jueus, com de complicitats i aprenentatges mutus. I en el polític, se­rien inimaginables les gestes de Jaume I, sense tenir en compte el seu respecte als musulmans conquerits. I és que en aquell temps les necessitats de mà d’obra obligaven. Us sona?

Com sabeu, els musulmans es caracteritzen per creure en l’existència d’un únic Déu creador, que coincideix amb el Déu d’Abraham –i per tant també amb el dels cristians–, així com pel reconeixement de Moisès com a profeta. Com els jueus i els cristians, també els moros són partidaris de la pregària regular, del dejuni i de consagrar llocs per a la socialització i el culte. Com la resta de les reli­gions del Llibre, els musulmans estan convençuts de l’existència del Cel i de la Terra i que al final dels seus dies s’hauran de sotmetre al judici final, que els cribrarà en funció de la seva fe i de les seves obres. Potser per això, per si alguna cosa ha fallat, tal com els passava als nostres avis, també als musulmans els preocupa molt com enterrar els morts, no fos cas que el visat al Paradís es demori i calgui esperar molt en mala sepultura.

Els ultres d’avui acusen els seguidors de l’islam, sobretot si són pobres, de tots els nostres mals

D’un temps ençà, especialment entre sectors d’ultradreta augmenta l’assenyalament dels musulmans com a causants de tots els nostres mals. Hereus de la tradició islamòfoba tardomedieval, els ultres d’avui –que són una variant dels fanàtics de sempre– acusen els seguidors de l’islam, especialment si són pobres, de robar-nos la feina, de vestir estrany, de ser masclistes –a Espanya s’ha de tenir barra per acusar algú de masclisme– i fins i tot de ser sospitosos de terrorisme. Com del que es tracta és de confondre, tant se val si en l’àmbit polític un ciutadà musulmà participa de les idees democràtiques i secularistes, pròpies de la modernitat. Si és musulmà segur que és islamista, això és, partidari que l’Estat es governi per la llei religiosa (xaria).

Posats a embolicar la troca, fa pocs dies fins i tot el Congrés va sentir la necessitat de pronunciar-se en contra del burca o el nicab, els uns en teoria per protegir les dones i la pàtria, els altres, més modestos, simplement argumentant raons de seguretat. Tenint en compte que a Espanya hi viuen uns cinquanta milions d’habitants i que sembla ser que hi ha una dotzena de senyores que els vesteixen, una vegada més va quedar clar que el legislador connecta “amb els problemes reals de la gent”.

“La meva família i jo som musulmans. Som creients. Jo crec que, treballant de valent i amb l’ajuda de Déu, tot és possible”. És Ansu Fati qui parla, però podria haver estat qualsevol de vosaltres. Penso en els aficionats del Barça que voten partits antimusulmans i en el que costa trobar un cristià que recentment els hagi donat tantes alegries com va fer l’Ansu o com fa ara en Lamine Yamal... Assedegats com anem de bon futbol i, si m’ho permeteu, de renovada espiritualitat, abans que combatre els demòcrates seguidors d’Al·là, jo faria fora els fanàtics en general, tant se val de quina confessió siguin, perquè al final sempre són ells els que ens acabaran fent plorar. I això sí que hauria de ser inconstitucional. Santi Vila.