Sánchez també tindria raó si s'hagués referit al parany de Tucídides, la metàfora del passat que serveix per explicar que quan una superpotència (EUA) sent que una potència emergent (Xina) amenaça la seva hegemonia augmenta el risc de guerra. Hauria pogut afegir, a continuació, que les bombes americanes cauen sobre l'Iran, no per enderrocar una teocràcia o per defensar els drets de les dones, sinó per frenar els peus a la Xina, que compra a preu de saldo el 80% del petroli que els execrables aiatol·làs exporten al món. El mateix fons, per cert, pel qual el criminal Nicolás Maduro dorm en una presó nord-americana mentre Veneçuela se segueix governant amb el vistiplau de Trump per un personatge corrupte i immoral com Delcy Rodríguez.
El president espanyol hauria pogut anar molt més enllà dels detalls. I reconèixer que ell pot, a diferència dels seus homòlegs francès, alemany, britànic, i els que representen els països europeus amb què aspira a comparar-se Espanya, anar fins al final en el seu pols amb els EUA per la pròpia feblesa espanyola al concert internacional. Sánchez no posa en risc els equilibris d'Europa en conjunt per no violentar en extrem Trump, ja que una mosca collonera en un eixam d'abelles no evita la producció de mel, com va quedar acreditat a la famosa cimera de l'OTAN del 5%.
Hauria pogut també insistir que les represàlies comercials de caràcter convencional vociferades per Trump no impressionen gens ni mica, ja que per això comptem amb el paraigua de la negociació col·lectiva de la Unió Europea. Cosa diferent, és clar, són els fluxos d'inversió o el mal que l'Administració americana pugui infligir els interessos empresarials espanyols amb decisions menys vistoses però amb un potencial encara més amarg.
De fet, Sánchez estaria si hagués detallat els riscos geopolítics que assumeix un pes wélter com Espanya donant-se cops de puny al ring amb el pes superpesat nord-americà. Decantar l'equilibri i la simpatia nord-americana cap a l'amic marroquí, amb un conflicte de sobirania obert amb Espanya a càrrec de Ceuta i Melilla. El malmetre del tot les ja ranquejants relacions de col·laboració amb la imprescindible intel·ligència nord-americana. Afegir dificultats a convertir el Sahel –la principal amenaça de la frontera sud europea– en una prioritat per al conjunt dels aliats quan el principal afectat és Espanya. El risc de quedar-se sense lloc a la taula de la gent gran on es discuteix, o això se'ns diu, el futur de l'espai comú de defensa europeu per considerar, els mateixos col·legues europeus, a Espanya un país poc fiable quan arriba l'hora de tancar la porta i prendre decisions realistes a calçó tret.
Però tots aquests detalls afegits haurien entorpit l'hipnòtic “no a la guerra” amb què Sánchez pretén traslladar-nos al 2004. Guerra a l'Iraq, el trio de les Açores, Aznar amb els peus a la taula del despatx de George W. Bush i els carrers d'Espanya plens de manifestants que volien fer d'Atocha, als quals s'hi va sumar l'estratègia de l'engany de l'executiu popular de llavors, convençut que, si havien estat els islamistes, les eleccions estaven perdudes.
Un marc de campanya fantàstic per intentar repetir-ho en el present, aquesta vegada des del mateix Govern: no a la Guerra. Emotivitat en vena. Mantenir-la al capdamunt, que és el que convé al Govern, dependrà del desenvolupament dels esdeveniments. Però Sánchez és on volia i buscava. Res no motiva tant l'electorat com una guerra a l'exterior. La seva, sense morts, és contra Donald Trump.

Home! Això de la mosca collonera, potser s'ho podria haver estalviat. Veurem, al final, quantes mosques hi ha.
ResponEliminaEntenc que es correcte i adient el de la mosca collonera. Compte, a Terrassa estan destruint els nius d'abelles africanes amb drones.
EliminaDoncs jo entenc que es un menyspreu gratuït i que no calia. OTAN i producció de mel. Quins collons!
EliminaNo es un menyspreu, es definir una situació amb un exemple pràctic, que pots compartir o no.
EliminaNos estamos remontando muy atrás, pero si eso es válido, que lo es, lo será también, aquel uso del junio del año pasado de las bases contra Iran por parte de los EEUU, donde doña Margarita nos dijo que el convenio les dejaba utilizarlas y donde Podemos y Sumar se opusieron.
ResponEliminaEstoy con Sánchez, pero digo que este no a la guerra es el comienzo de la campaña electoral.
Aqui el que és més preocupant és el silenci de la Xina.
EliminaEEUU no da puntada sin hilo. Mande quien mande.
ResponEliminaHa aniquilado los pozos de Venezuela y se ha hecho con ellos, y ahora, con esta excusa, va por los de Irán, para así cortar el flujo de petroleo a China, pues son estos dos paises junto con Rusia, quien la abastece.
Esa y no otra es la jugada americana. Y China lo sabe. Está como un gato a punto de lanzarse.
Al tiempo.
Un No a la guerra,se apunta todo el mundo,incluso Israel,porque muere gente.Turquia también y le han metido un buen petardazo y pertenece a la OTAN,veremos las consecuencias.Veremos lo que hace Sánchez, si no paga,si sigue con negar la utilización de las bases españolas(que por contrato tiene derecho),Si a Irán le queda petardos,para tirar y acercarse a Norruega u otro país, veremos lo que piensa Sánchez.
ResponEliminaSaludos
Es un deseo bueno:NO A LA GUERRA
Todo cambia muy rápido, pero el 'No a la guerra' como eslogan de precampaña electoral suena muy bien.
ResponEliminaSaludos
Pues mira, si este presidente está en las antípodas de aquel otro que ponía las patas sobre la mesa de Bush y participó en la alianza para la invasión de Irak, donde los del Imperio y los British destrozaron el país, bienvenido sea. Que aquí pagamos un precio de terrorismo por causa de aquella participación, no hace falta que lo recuerde.
ResponEliminaNo sé si hay intenciones electorales detrás de la política de resistencia de este gobierno. Y qué. Y la política que hace la derecha española de mentira y poner palos en las ruedas, de antipatriotismo habitual, ¿no es siempre electoralismo? Si son irracionales, si no hay manera de hablar con sus propios votantes porque solo saben repetir muletillas anti.
Mira, si non e vero e ben trobatto, al fin y al cabo aqui siempre se está en precampaña electoral. Y creo que en este caso Sánchez está en el ladp correcto de la historia, comp se dice ahora.
EliminaBueno,primer paso ,parece ser que ayudaremos militarmente a Chipre que pertenece a OTAN
ResponEliminaSegundo paso,parece ser que abriremos las puertas de las bases de forma selectiva
Esta mañana lo ha dicho Margarita,no se si lo hara pronto o para mas tarde,como espere mucho,se acaba la guerra.
ResponEliminaLo de Chipre sI, hemos enviado la fragat Cristobal Colón y otro barco. Lógico, Chipre pertenece a la OTAN.
EliminaUn político siempre está en campaña electoral. Lo que realmente importa es que, sea en campaña o no, mientras unos hacen, otros solo dicen. Así que obras son amores y no buenas razones.
ResponEliminaI Sánchez fa...
ResponElimina