És interessant rebre avui una postal de la Primera Guerra Mundial, amb sensacions escrites a ploma que ens serviran per a la Tercera Guerra Mundial: el futur serà més negre, sobretot si l'imaginem de color blanc. Postal que el soldat Dardichon va enviar el 15 d'abril de 1915 Arxiu MJS - Plàcid Garcia-Planas Marcet, a la vanguardia.

La vaig trobar perduda en un rastre i mai vaig imaginar que em portaria tan lluny. Era la llibreta sentimental i militar d'un recluta de l'exèrcit francès, Josep Dardichon Fàbregas. Nascut a Barcelona el 12 de juny de 1886, era fill del francès Émile Dardichon, del tèxtil, i de la catalana Miquela Fàbregas.

Català i catalanista, tenia nacionalitat francesa i a França havia de complir el servei militar. Va escriure i va gargotejar la llibreta, en català prefabrià i francès, entre 1906 i 1907. “Joseph Dardichon Fabregas. Soldat al Regiment n. 12 Compañia n. 11 a la Ciutadela de Perpiña. (Pirineus Orientals). Fransa”, va anotar en la primera pàgina.

Era, set anys abans de 1914, una premonició del suïcidi d'Europa. En la llibreta, el recluta barreja pràctiques de tir amb relats d'amor. Sagnants cants de guerra amb cuplets picants. Dibuixos del Cu-cut amb el nombre de soldats que Alemanya podia sumar en temps de guerra. Tot en un mateix còctel: en un relat d'amor apassionat, escriu que ella “es despulla i es fica en el llit” i la frase frega el dibuix de la trinxera que li ensenyen a cavar.

El més revelador d'aquesta llibreta és el frec entre la pulsió sensual (i sexual) que li surt del cos i la rigorositat militar que l'exèrcit francès intenta ficar-li en el mateix cos. Ell només concep una manera de morir: per amor a un altre cos humà. I l'exèrcit francès li subratlla que la forma més sublim de morir és per amor al cos de l'Estat: en el camp de batalla.

La llibreta contenia una inesperada bala final. Una carta doblegada i col·locada en l'última pàgina, datada deu anys després a Barcelona, el 17 d'agost de 1917. Està signada pel cònsol de França a Catalunya i dirigida a “madame Dardichon”, a Mollet.

“Tinc l'honor de fer-li arribar, en plec separat, un diploma referent al sergent Josep Dardichon del 238 regiment d'Infanteria, mort al servei i en la defensa de França. Li agrairia que retornés, degudament signat, el rebut que li adjuntem. Rebi, senyora, les meves salutacions més distingides”. Així és la guerra: un diploma a canvi d'una vida. Pavana [burocràtica] per a un recluta difunt.

Vaig estirar del seu fil vital en els arxius francesos i vaig esbrinar que el van matar els alemanys –o el va matar Europa?– en un espertenec de l'ofensiva del Somme.

Vaig narrar el que vaig poder rescatar de la seva història en aquestes pàgines, el mateix dia en què, cent anys enrere, havia esclatat la Primera Guerra Mundial.

I aquí va quedar la cosa.

Ara, de sobte, dotze anys després rebo una postal del soldat Dardichon. Està escrita des de la Primera Guerra Mundial i podia estar escrita avui des del Donbass o el Pèrsic.

La posa a les meves mans, amablement, una descendent indirecta del soldat, Maria José Surribas, que conserva quatre fotografies i onze postals enviades des de la França en guerra.

En una d'elles –escrita al seu cunyat el 15 d'abril 1915– em criden l'atenció dos paràgrafs, quinze línies carregades d'optimisme. La postal està il·lustrada amb canons francesos de 75 mm, la peça d'artilleria més revolucionària de la Primera Guerra Mundial.

“L'altre dia els alemanys van provar d'atacar les nostres trinxeres –explica el soldat Dardichon–, però els nostres canons 75 van tirar dins de les files enemigues causant una veritable carnisseria, en un camp de 500 metres d'ample hi havia més de 150 morts!”.

“Els estem copejant més fort del que ningú ha copejat des de la Segona Guerra Mundial”, acaba d'afirmar Trump dels iranians.

“Tinc la impressió –continuava escrivint el soldat en la postal de 1915– que la guerra acabarà aviat, dins d'un parell de mesos! Àustria i Hongria pagaran els plats trencats”.

“Això és una excursió, una excursió curta”, va dir Trump el dijous en definir la Tercera Guerra del Golf.

Dardichon amb els seus soldats en una trinxera del front francès 1914-1915 Arxiu MJS.

El més curt en aquesta mena d'excursions sol ser la vida. Quan va escriure la postal, al soldat Dardichon només li quedaven 544 dies d'existència. Va sortir de les trinxeres de Vermandovillers amb la baioneta calada el 10 d'octubre de 1916. Tenien ordres d'avançar cinc quilòmetres. I els van avançar: van arrabassar als alemanys els boscos carbonitzats de Chaulnes i Ablaincourt. Però ell, ja amb el grau de sergent, va caure avançant, com van caure cinquanta dels seus soldats.

Cada cent metres cap a aquest objectiu li va costar a França una vida. Quantes vides per barril de petroli ens costarà aquesta guerra?