PP, VOX I L'ESTAFA DE L'ESTAMPETA

 L'estafa de l'estampeta és una estafa clàssica adreçada principalment a persones grans en què un suposat “ximple” mostra una bossa plena de retalls de paper que semblen diners i el seu còmplice “llest” convenç la víctima per comprar la bossa barata i acaba robant-li els estalvis. Les variants del modus operandi són conegudes: el tocomocho amb els dècims de loteria, monedes antigues o segells… D'altres, s'adeqüen a l'entorn digital. L'altra estafa de l'estampeta és política i l'hem vist aquesta Setmana Santa. Polítics que es disfressen de devots a la recerca del vot catòlic i que, quan arriben al poder, es creuen alliberats dels seus compromisos.

Isabel Díaz Ayuso posa amb diversos processionaris mentre assisteix a les processons de l'Esperança Macarena i Els Gitanos de la Madrugá de Sevilla aquest Divendres Sant Comunitat de Madrid / Efe

Federico Jiménez Losantos assegurava ahir que Espanya viu una “resurrecció popular” del sentiment catòlic. El seu argument és de tot menys religiós. Sosté que, després de dècades de decadència, els espanyols han omplert els carrers durant les processons com a resposta a una “profunda crisi d’identitat nacional”. I la resposta és en “la història dels seus avis i la pertinença a les seves confraries”.

La quantitat d’imatges de processons de Setmana Santa a les xarxes i de polítics devots és inversament proporcional a la realitat de l’Institut Nacional d’Estadística. En l’última dècada, els casaments religiosos han caigut un 42,5%, passant de 50.031 el 2015 a 28.759 el 2024. Segons l’última Memòria d’Activitats de l’Església Catòlica, elaborada per la Conferència Episcopal, cauen tots els sagraments: casaments, baptismes, comunions, confirmacions i extremunció. La Setmana Santa és religiositat efímera?

Durant els darrers dies, hem vist el tour d’Isabel Díaz Ayuso: el Dijous Sant en el trasllat del Crist de la Bona Mort a Màlaga; a la Madrugá de Sevilla amb el periodista Carlos Herrera d’amfitrió i el divendres, ja a Madrid, a la Passió de Daganzo. L’últim concert de Rosalía a la capital compta com a acte de devoció?

Els internautes recorden que la presidenta de Madrid va confessar en una entrevista el 2019 que va perdre la fe “quan tenia nou anys”, però ara diu que és catòlica i va a missa “totes les setmanes”. Aquest gir podria justificar la confusió del missatge d’Ayuso en què assegurava que veia la Madrugá amb una imatge d’una processó que sortia al carrer a les tres de la tarda, avisa @Manotepas. “El que és estrany és que no hagi confós la Setmana Santa amb la Feria”, replica a X @MarcoA_GM, diputat socialista al Parlament balear.

Competeix en omnipresència i sense errors Juan Manuel Moreno Bonilla, que ha fet de la seva participació en les processons el seu millor àlbum de campanya electoral. La marató del president de la Junta d’Andalusia ha estat retransmesa gairebé en directe per les televisions locals i ha provocat els comentaris sarcàstics d’Óscar Puente: “el tità Juanma”, el “superheroi sense capa”, el seu “esforç herculi”, “gesta de proporcions èpiques”... Però les vuit hores sota el tron del Crist de l’Exaltació a Màlaga de Moreno Bonilla no llueixen tant a les xarxes com l’emperador Fernando López Miras i la seva quadriga.

El president de Múrcia ha tornat a ser el protagonista de les desfilades de Llorca, caracteritzat com a Teodosi el Gran, l’últim emperador de l’imperi romà. Va establir el cristianisme nicè com a religió única… Va prohibir el paganisme, va tancar temples, va perseguir les creences no cristianes i fins i tot va prohibir els antics Jocs Olímpics. Després va dividir l’imperi entre els seus fills. El principi de la fi de Roma… Qui voldria ser Teodosi?

La batalla que es lliurava a les processons no era religiosa, sinó ideològica. Els catòlics se situen políticament més a la dreta que la mitjana espanyola; els darrers anys, el PSOE ha vist com queia un terç dels seus votants d’aquest segment mentre creixien per al PP i Vox. El catolicisme s’ha convertit en sinònim de conservadorisme; la dretanització dels discursos retorna a la religió un paper important i el partit que s’ordeni com a referència d’aquest votant tindrà part de la batalla cultural guanyada.

En aquest marasme s’hi inclouen els discursos que qüestionen drets consolidats com l’avortament, l’eutanàsia o fins i tot la gestió de la immigració, on la dreta diferencia entre els migrants musulmans i els cristians. Però quan el PP va arribar al Govern no va derogar la llei de l’avortament ni la del matrimoni homosexual i ara, davant l’eutanàsia de Noelia, Alberto Núñez Feijóo promet una llei de cures pal·liatives que existeix des de l’any passat. La pregunta és si el PP es deixarà arrossegar per Vox per acabar amb drets avalats pel Tribunal Constitucional.

Però a les xarxes la disputa de les processons no era qüestió de fe, sinó de diners. Un mur de tanques restringint l’accés, tribunes a preus només a l’abast d’uns quants i moltes queixes digitals: “Us en recordeu quan us deien que l’esquerra us prendria la Setmana Santa?... Doncs al final us l’ha pres la dreta”. “O pagues o ho has de veure per la televisió”, “I Jesús va dir: aquells que tinguin pasta podran pagar-se una llotja vip per veure les processons. Els pobres, no. Aquests que es fotin”.

Segons Jiménez Losantos, la d’aquest any era la Setmana Santa que Pedro Sánchez “no volia veure”. No es referia al costaler futboler veient el Rayo-Elx mentre portava el pas o a la proliferació de fidels de cada dia al metro de Madrid: “La processó de la nostra senyora de Quirón. Esperant el pas de la Santíssima línia 10”.

El president del Govern espanyol se’n va anar a Doñana, però va deixar el recadet davant de tanta processó en forma de cançó recomanada: Pesadillas, de Cora Yako, tot i que la lletra doni per a altres interpretacions. I, a la tornada, en lloc de posar-se la túnica de natzarè, es va enfundar una samarreta de la selecció espanyola per celebrar els 22 milions d’ocupats.

Hi ha una altra tradició de Pasqua que ofèn o s’aplaudeix en funció del protagonista. A El Burgo (Màlaga) han cremat un ninot de Benjamin Netanyahu per derrotar el mal el Diumenge de Resurrecció i a Coripe (Sevilla) es va afusellar un Judes amb la cara de Putin i fotos de Trump i Netanyahu. Un “costum” d’aquesta Setmana Santa renaixent que passa per linxar el personatge més “malvat” de l’any. Segons la dreta, aquest no era Sánchez? Un altre engany. - Isabel Garcia Pagan en la vanguardia.