S'acosta el dia en què les armes posseïdes per la IA, mancades d'ideologia, lluitaran entre elles només pel designi de destruir-se per por de ser destruïdes. Imatge dissenyada per ordinador d'una possible apocalipsi robòtica. Bulgac (Getty Images) Manuel Vicent en El País. 

Ignoro si el desenvolupament de la intel·ligència artificial acabarà amb la humanitat dins de quatre anys, com pronostiquen els profetes del mal. Pot ser que no desaparegui físicament del mapa, però és probable que dins d'un curt termini de temps, la humanitat muti en una espècie distinta, més enllà del carboni. Estem encara en la fase de les curiositats que la IA ens proporciona, l'al·lucinant rapidesa a l'hora de resoldre el problema matemàtic més intricat, el fet que pugui llegir en un parell de segons tot el que s'ha escrit des de Sòcrates. Primer va ser la curiositat, després la sorpresa, després el vertigen, però tot canviarà quan tinguem consciència que la IA coneix els secrets més íntims del nostre cervell i té la capacitat de condemnar-nos a ser els seus esclaus. Llavors s'instal·larà entre els humans la culpa col·lectiva d'haver desitjat ser com a déus, segons la promesa que va fer a Eva la serp al peu de l'arbre del paradís. S'acosta el dia en què les armes posseïdes per la IA, mancades d'ideologia, lluitaran entre elles només pel designi de destruir-se per por de ser destruïdes, com fins ara han fet els humans. De qui rebran les ordres les armes intel·ligents? Qui manarà en les rereguardes? En les guerres la gent es mata per por de què la matin. El mateix succeirà en els arsenals. Cinc anys fien els científics perquè aquest tipus d'humanitat desaparegui, en la qual si vas al mercat les fruites seran encara de veritat, els melons, les figues i els albercocs; si un enamorat en el llit allarga la mà es trobarà amb un cos desitjat de carn i os al qual mestressa i reconeix pel tacte; si veus els telenotícies comprovaràs que els polítics idiotes de sempre no han millorat i que el nostre destí està en mans d'uns líders mundials que pugnen per semblar-se al mico. Amb sort disposem d'un temps per a degustar els plaers analògics abans de convertir-nos en esclaus.