KAROSHI


Al Japó, tenen una paraula, 'karoshi', que significa «mort per excés de treball». Una de les víctimes més famoses de la karoshi va ser Kamei Shuji, un agent de borsa superdotat que, durant la prosperitat del mercat de valors, a finals dels anys vuitanta, treballava noranta hores a la setmana. L'empresa per la qual treballava pregonava la seva gesta sobrehumana en butlletins i opuscles d'ensinistrament, el convertien en el model d'or al que tots els empleats havien de aspirar. Els seus superiors, fent una excepció en el protocol japonès, li van demanar que ensenyés als seus col·legues de més categoria l'art de la venda, la qual cosa va augmentar encara més la tensió que suportaven les seves espatlles ben vestides. El 1989, quan va esclatar al Japó la bombolla econòmica, Shuji va augmentar el ritme de treball, tractant de promoure l'activitat del mercat. Va morir de sobte, el 1990, d'un atac cardíac. Tenia vint anys.
Encara que alguns van presentar el cas de Shuji com un exemple que ha d'inspirar precaució, la veritat és que la cultura del treball, la millor definició podria ser «mentre el cos aguanti», està molt arrelada al Japó. Segons un informe del Govern, el 2001 es va arribar a una xifra rècord de víctimes de la karoshi:143. Els crítics creuen que la xifra de morts anuals degudes directament a l'excés de treball és de diversos milers. No obstant això, molt abans que es produeixi la karoshi, l'extenuació del personal és dolenta per a la rendibilitat de l'empresa. El National Safety Council dels Estats Units calcula que l'estrès laboral és la causa que, diàriament, un milió de nord-americans no vagin a la feina, cosa que té un cost per a l'economia de 150.000 milions de dòlars a l'any.
El 2003, l'estrès va substituir al mal d'esquena com la principal causa de l'absentisme laboral a Gran Bretanya. L'excés de treball també és un risc per a la salut en altres aspectes. Deixa menys temps i energia per a l'exercici i ens fa més proclius a prendre massa alcohol o alimentar d'una manera còmoda, però inadequada. No és cap coincidència que les nacions més ràpides siguin també sovint les que compten amb un major nombre d'obesos entre la seva població. En l'actualitat, fins a un terç dels nord-americans i una cinquena part dels britànics pateixen obesitat patològica. Fins i tot al Japó està donant-se el problema de l'excés de pes. El 2002, un estudi sobre nutrició al país va descobrir que un terç dels homes japonesos, de més de trenta anys, tenia excés de pes.
Sorprenentment, a Espanya s'ha donat algun cas de mort per excés de treball.

ESPANYA, VENEDORA DE MORT


Espanya va vendre l'any passat material de defensa per més de 361 milions d'euros als països que formen part de la coalició internacional liderada per l'Aràbia Saudita i que participa en la guerra del Iemen. Així consta en l'informe 'Estadístiques espanyoles d'exportació de material de defensa, d'altre material i de productes i tecnologies de doble ús' de l'any 2017, que anualment remet la Secretaria d'Estat de Comerç a les Corts Generals.
En total, Espanya va exportar 4.346,7 milions d'euros l'any passat en material de defensa i doble ús, un 7,3% més que el 2016 i la xifra més elevada dels últims anys.
Entre ells, Aràbia Saudita és el principal client de la indústria de defensa espanyola fora de l'OTAN i la Unió Europea. En concret, Espanya va exportar al país 270.200.000 d'euros entre els quals es troben un avió de transport, recanvis per a aeronaus, drones, plataformes porta morters, granades de morter, munició d'artilleria, equips de detecció i càmeres d'infrarojos.
Les vendes de material de defensa a l'Aràbia Saudita sempre estan embolicades en polèmica pel fet que aquest país lidera la coalició que des de 2015 va posar en marxa una ofensiva al Iemen en què ha estat acusat de violacions dels drets humans pels atacs contra població civil . Aquest dijous, més de 40 persones (la majoria nens d'una escola) van morir i diverses desenes més van resultar ferides com a conseqüència d'una sèrie d'atacs aeris perpetrats per la coalició saudita.
Tombes pels nens assassinats al Yemen.

Tant Units Podem a les Corts Generals com les ONG unides en la campanya 'Armes sota control' han demanat en reiterades ocasions que cessi la venda de material de defensa a l'Aràbia Saudita mentre segueixi implicat en la guerra del Iemen. No obstant això, el Govern subratlla en l'informe d'exportacions que totes les llicències relatives a munició van ser acompanyades de certificats d'últim destí amb "estrictes clàusules de no reexportació i ús fora del territori del país"... més a eldiario.es

El Govern espanyol ven mort, és un negoci el de la venda d'armes i tecnologia massa llaminer per deixar-ho, i em temo que el nou Govern seguirà com els anteriors, venent mort. Li diuen Ministeri de defensa, però hauria de dir-se Ministeri de la mort.

INCOMUNICACIÓ DISTÓPICA


Bé, no existia una muralla entre ell i Mildred pensant-ho bé?. Literalment, no només un mur, sinó tres, en realitat. I, a més, molt cars. I els oncles, les ties, els cosins, les nebodes, els nebots que vivien en aquelles parets, la farfullejant colla de simis que no deien res, res, i ho deien a veu en crit. Des del principi Montag s'havia acostumat a tractar-los de parents. "¿Com està avui, tiet Louis? ¿Qui? ¿I tieta Maude?". En realitat, el record més significatiu que tenia de Mildred era una nena en un bosc sense arbres (que estrany!), O, més aviat, d'una nena perduda en un altiplà on solia haver-hi arbres, asseguda al centre de la "sala d'estar". La sala d'estar, Quin nom més ben escollit! Arribés quan arribés, allà estava Mildred escoltant com les parets li parlaven.
Ningú escolta ja. No puc parlar a les parets perquè aquestes estan cridánt-me a mi. No puc parlar amb la meva dona, perquè ella escolta a les parets. Només vull algú que escolti què he de dir... 

Relexions de Montag
Farenheit 451º
Ray Bradbury.

De moment hi ha gent que ha recollit el testimoni de l'escena final de Farenheit 451º de Truffat. La biblioteca humana.

LA CONSCIÉNCIA MUNDIALITZADA


Heus aquí un parell d'exemples a manera d'il·lustració de la mentalitat submisa: En el seu Outline of History, i referint-se als fundadors dels EE. UU., HG Wells diu que "els pares d'Amèrica van pensar també que només havien de deixar la premsa lliure i cadascú viuria en la llum. No es van adonar que una premsa lliure podia convertir-se en una mena de venalitat constitucional a causa de les seus relacions amb els anunciants, i que els grans propietaris de diaris podien convertir-se en bucaners de l'opinió i en insensats demolidors dels bons començaments". 
Fa uns 40 anys, el baró de la premsa anglesa Lord Beaverbrook, nascut al Canadà, va declarar davant una Comissió Real que publicava els seus diaris "només per raons de propaganda? ("purely for propaganda and with no other purpose"). Quaranta anys després, un altre fill de les colònies, aquest cop d'Austràlia, va arribar a Londres a buscar fortuna i fama, i ha adquirit la mateixa que Beaberbrook, encara incrementada a nivell mundial, ja que l'economia ja està mundialitzada, també ha de estar-ho la consciència. - la formació de la mentalitat submisa (fragment)
más...
CRÒNICAS DE GAZA - THE ELECTRONIC INTIFADA


DESTACADAS

B L O C S
COMENTARIS
-