Els joves de 18 a 30 anys podran gaudir aquest estiu d'un descompte especial per als vostres viatges per Espanya o per Europa. És l'última mesura anunciada ahir per Pedro Sánchez, que està sortint a proposta electoralista per dia. Divendres va anunciar una inversió de 560 milions per reforçar l'educació, i en fa unes quantes relacionades amb la construcció d'habitatges. Són bones les ajudes públiques i especialment si van dirigides als sectors més perjudicats per l'economia. Durant la pandèmia, les polítiques d'ajuts als sectors econòmics més afectats van permetre salvar milers de llocs de treball que podien haver-se perdut. Però la coincidència de la campanya electoral amb aquests anuncis llançats en plens mítings ofereix un aspecte de tómbola que no sé fins a quin punt beneficien les aspiracions socialistes. Al capdavall, el que es vota el 28-M són els alcaldes i bona part dels presidents regionals espanyols. No vull pensar què pot arribar a prometre Sánchez quan estigui en joc la seva pròpia reelecció a la campanya del desembre.
Durant aquest any, el Govern ja s'ha gastat una milionada per corregir els efectes de la inflació i la guerra d'Ucraïna. Les arques d'Hisenda estan plenes d'un any en què es van batre tots els rècords d'ingressos tributaris. I els nous impostos a bancs i empreses energètiques han augmentat aquesta tresoreria. L'ús que fa d'aquests diners el Govern ens fa pensar que estem creant una economia dopa i una ciutadania subsidiada, massa pendent de l'Administració pública.
Com bé explica avui l'economista Jordi Gual a les pàgines de Dinero, el pes del sector públic a l'economia també va creixent de forma desorbitada. I la dependència de l'Estat de molts sectors ja no sembla una cosa conjuntural, sinó estructural. Ja coneixen la vella dita: “Dóna-li un peix a un home i menjarà un dia, ensenya-li a pescar i menjarà cada dia”. Del que es tractaria és més ajudar més a fomentar la creació de riquesa i menys a repartir ajudes sense ordre ni concert. En aquest sentit, sempre serà millor que el Govern tingui cura que els joves rebin una bona educació que que puguin gaudir de bons per anar-se'n de vacances.
En resum, el que ens explica Jordi Juan, director de la Vanguardia en aquest article, és que el Govern hauria d'educar i no dopar els joves, sobretot sent un presumpte Govern d'esquerres. Però es comporta com ho faria un govern de dretes, adoctrinant al jovent amb el seu pensament únic, i el Govern de dretes no es presumpte, es de dretes.
