OBJETS TROUVÈS 23.9.14

Heus ací que, justament, els que repudien els 'objectes trobats' són els partidaris d'un art d'imitació, aquells que... admiren a l'artista trobador, si, en lloc de presentar-los l'objecte, els en donàs una reproducció minuciosa i textual. Aquests senyors no són capaços de fixar-se en l'obra.objecte en si, en la bellesa objectiva o objectivada, amb els valors plàstics o representatius que puga soportar. L'obra, en el fons, els és indiferent, El que ells hi admiren és la simple habilitat manual de l'artista . JOAN FUSTER

SI AVUI ÉS DIMARTS... 23.9.14

Si avui és dimarts i no plou massa, vol dir que al costat de casa, a l'altra banda... de la carretera de Prats de Lluçanès hi ha instal·lat el mercadillo. Avui però ha aparegut un element nou, una paradeta de l'ANC que en castellà i català explica que no patim per les pensions, que en cas d'independència les cobrarem igual. La veritat, he hagut de tancar la finestra, el soroll de l'altaveu és eixordador i no m'expliquen res que ja no sabés d'antuvi. Els preocupa aquesta part del SI,SI, els pensionistes, i no per porucs ni conservadors, sinó per lúcids, però això no ho sap veure l'ANC que és queda en la primera part de l'apreciació.

I és que aquest és el problema, l'ANC, no els pensionistes, l'ANC són uns quants que s'han entestat en decidir per tots, i com ja som grandets, ja dec idirem pel nostre compte. Aquí s'equivoquen ells i Rajoy que tampoc ho ha entès. Cameron va ser més llest i va autoritzar la consulta a Escòcia, amb sospitoses ombres a l'hora de votar i  promeses d'última hora que segurament no complirà. Però ja està, ha guanyat el NO, ha guanyat Cameron i ha perdut Rajoy. Perquè encara que tot estigui per fer i tot sigui possible, en cas d'autoritzar el Govern de Madrid la consulta, en el millor dels casos, el SI,SI, no passaria del 35%, i qui no sàpiga veure això, es que no ha entès res.

L'HABILITAT DE CAMERON 19.9.14

El primer ministre del Regne Unit el Sr. Cameron assegura que podria haver prohibit el referèndum però no ho va fer perquè és un demòcrata

"Sóc un apassionat amb el Regne Unit però també sóc un demòcrata, podria haver prohibit el referèndum però he preferit que els escocesos parlessin", ha afirmat avui des de Londres David Cameron a l'hora de defensar-se dels que el van criticar per acceptar la consulta proposada per Alex Salmond, el 2012.

El primer ministre britànic ha assegurat que complirà ràpidament amb les promeses de transferir més autogovern i poders a Escòcia. En una compareixença des de la seu del govern britànic, ha manifestat la seva satisfacció per la victòria del no. "La gent d'Escòcia ha parlat i ha estat un clar resultat, de què volen continuar junts" amb les quatre nacions britàniques."

El que no ha dit Cameron, que no és un gran demòcrata, però si que és llest, és que ell sabia que havia començat a fer que guanyes el no just en el moment d'autoritzar la consulta als escocesos. Hàbil, Cameron ha sabut veure bé la jugada, tot  i que deu haver estat despert tota la nit fins certificar que la seva aposta (que tampoc era tan arriscada) li havia sortit bé. Tot el contrari que el seu homònim Espanyol, l'encara menys demòcrata Mariano Rajoy Brei, que en no ser ni llest ni hàbil, segueix sense entendre res i continùa negant la consulta. No és que sigui gallec, és que no dona per a més i el baix nivell és el que és; algú li hauria de dir que l'autoritzes, que guanyaria el no i tindría al Govern de la Generalitat sota el seu jou, rendit i derrotat per pactar el que a ell li convinguès, i, fins i tot podria donar mostres de generositat i omplir-nos més el cove.

EL SEU 'NO' ÉS EL NOSTRE 'NO' 19.9.14

Són les 6:30 del matí. A aquesta hora sembla que el 'no' guanya amb claretat a Escòcia. Kathryn Crameri Profesora de la Universitat de Glasgow, Analista de la política catalana des de fa temps, que acaba de publicar Goodbye, Spain? The Question of Independence for Catalonia,  en una entrevista recent deia:

--En el moment que hi hagi una victòria del 'Sí', canvia absolutament tot. Canvien les regles del joc. Caduquen tots els posicionaments contraris que s'han fet fins ara. S'obre un nou món.

-Dieu que canvien les regles del joc. De fet, abans d'aquella enquesta, l'Estat espanyol pensava que el cas català era un afer intern, però a partir de llavors s'ha adonat que passava a ser un afer europeu. Però algú d'Europa estarà interessat en posar-se en aquesta discussió? 

--Tothom continuarà dient que el cas català és un afer intern, d'això n'estic segura. La posició envers Catalunya no canviarà. Fins que la situació sigui prou conflictiva, prou perillosa, com perquè internacionalment no puguin no fer res. Per exemple, si hi arriba a haver una Declaració Unilateral d'Independència (DUI) per part de Catalunya, la UE hauria de deixar de no fer res, perquè el conflicte potencial podria ser molt gran. Sense que hi hagi algú que ostenti el rol de mediador, tot això podria ser molt perillós. 

-Perillós, per què? 

--Si es convoca la consulta del 9 de novembre i el Tribunal Constitucional espanyol (TC) la il·legalitza, i Rajoy fa alguna bogeria com treure les tropes o arrestar Artur Mas, o el que sigui, això faria que Europa hagués d'intervenir. Però seria una cosa realment extrema. A més, s'ha de tenir en compte que els catalans han fet una feina important tractant d'explicar què passa a Catalunya als líders d'arreu del món. I diria que hi ha simpatia envers els catalans, però algú actuarà per ajudar-los? La meva opinió és que no, si no és que la situació esdevé prou tensa, prou conflictiva, com perquè es pugui percebre com un gran daltabaix.

Però ha guanyat el 'no' i el joc s'ha acabat, el seu i el nostre.

FLOÏD I GOMINA 16.9.14

"Desde 1932 el masaje Floïd Genuino mentolado vigoroso se elabora de acuerdo con una fórmula exclusiva cuyos efectos resultan beneficiosos para la piel. Calma cualquier irritación producida por el afeitado, proporcionando una maravillosa sensación de frescura en la piel. Esta edición especial recrea las formas de los famosos... primeros frascos de Floïd. Los productos Floïd nacieron en 1932 para las barberías españolas y llevan desde entonces desarrollando productos para el cuidado de la piel del hombre. "Del hombre muy hombre!"... como afirma su publicidad."

Aquesta olor de l'after shave o massatge Floïd que es deia o encara es diu, anys ha, m'agradava i en canvi ara em molesta, la trobo com us ho diria, antiga, hortera. El Santiago, el pare, l'ha gastat tota la vida i encara ara el fa servir.
Em preguntava ahir que perquè jo no feia servir after´shave Floïd o un altre després d'afaitar-me. La resposta és de manual: amb els gel del d'afaitar que s'empren avui i les fulles d'afaitar (que no són Palmera) sinó Gilette, la pell no s'irrita i ja no cal posar-se massatge de cap mena.

Succeeix, que les persones sovint seguim una serie de rutines, practiquem una serie d'hàbits, per què si, per què sempre s'ha fet així i a ningú se li acut questionar-se deixar-los. El pare es posarà Floïd fins l'últim afaitat, i no sabrà encara perqué ho fa. 

Aixó passa amb molts àmbits de la vida, fins que algú decideix trencar el costum, la rutina, i se li acut - per exemple - convocar una consulta. Ningú hi havia caigut, mai s'havia fet, i no deixa de ser curiós que, els qui s'hi oposen ho fan perquè de sempre se suposa que s'hi han d'oposar, sense aportar cap explicació raonable a la seva oposició, i no s'adonen - per exemple - que si és cert com diuen que nomès el Govern de l'Estat pot convocar referendums, la Generalitat de Catalunya, és Govern de l'estat tambè (per la part est), i per tant té tot el dret a convocar-lo. Però els del Govern (els de Madrid) encara fan servir Floïd a banda de molta gomina i no se n'han assabentat, ni volen assabentar-se. Els trens són a punt de xocar

G20, UNA QÜESTIÓ D'OUS 16.9.14

'Quan es considera que el producte del treball i de la intel·ligència de trenta o quaranta segles ha servit per lliurar tres-cents milions d'homes repartits sobre el planeta a una trentena de dèspotes, majoritàriament ignorants i imbècils, cadascun d'ells governat per tres o quatre pervertits, algunes vegades estúpids..., què pensar de la humanitat, i què esperar d'ella per al futur?', publicava l'altre dia. Doncs bé, ja som al futur i d'ell o d'ells es poden esperar mesures imbècils com aquestes.

"La possessió d'ous serà restringida com a part de les mesures de seguretat implementades a la ciutat australiana de Cairns, que celebrarà aquest cap de setmana una reunió ministerial preparatòria a la cimera del G20, van informar avui mitjans locals. L'ajudant del comissionat en funcions de la Policia, Paul Taylor, va explicar que els agents podran detenir sospitosos de cometre algun acte il·legal i, a més, "hi haurà un nombre d'objectes que seran restringits, però això està vinculat a l'ús que li vulgui donar aquesta persona ".

"Un exemple clàssic són els ous, si bé és legal que la gent tingui ous, òbviament serà considerat com una activitat il·legal que siguin usats per apuntar als membres de les delegacions", ha aclarit Taylor en declaracions citades per l'ABC. El representant de la Policia ha afegit que fins al moment no es coneix cap protesta a Cairns durant la reunió del G-20, encara que la habitatge d'una dona de 60 anys va ser aplanada per pegar calcomanies contra el G20 en un lloc públic. 

També els indigents han estat evacuats del centre de la ciutat de Cairns davant aquesta reunió ministerial, que precedeix la cimera de líders al novembre pròxim a la ciutat australiana de Brisbane, en la qual participaran uns 800 delegats ia la qual acudiran uns 200 periodistes."

Els indigents està bé que els evacuin, fan lleig en una societat moderna i avanzada, com les putes, no existeixen, i per tant s'han d'amagar encara que sigui un contrasentit, perquè es veuen malgrat no existir oficialment. Ara, lo dels ous, compte amb els grangers que en tenen molts, els poden acusar de terroristes gallinacis. No acaba de quedar clar si es castigarà igual llençar ous als senyors polítics de la reunió del G20, si s'encerta o no; diu la policia que 'serà considerat com una activitat il·legal que siguin usats per apuntar als membres de les delegacions', però si els hi llencen, suposo serà més greu la falta, i si encerten, suposo que aniràn directes a Guantánamo. Tampoc queda clar, si els ous prohibits són només els de gallina, o tots, com els d'estruç o de guatlla, i entenc que la prohibició no afectaria en principi als tomàquets que van bé per llençar i fan un fort impacte també, encara que no tant com els dels ous. Vaja, que tot plegat és un joc d'ous.

I és que els dèspotes ignorants i imbècils, ens han crescut i són encara més estùpids del que preveia Chamfort.

DESOBEDIENCIA CIVIL 15.9.14

Crec de tot cor en el lema "El millor govern és el que ha de governar menys", i m'agradaria veure-ho fer efectiu més ràpida i sistemàticament. Ben portat, finalment resulta en alguna cosa en el que també crec: "El millor govern és el que no ha de governar... en absolut". I quan els pobles estiguin preparats per a això, aquest serà el tipus de govern que tinguin. En el millor dels casos, el govern no és més que una conveniència, però en la seva majoria els governs són inconvenients i tots han resultat ser-ho en algun moment....

"Hace seis años que no pago el impuesto de empadronamiento. Me apresaron una vez por eso, por una noche. Y mientras meditaba sobre el grosor de los muros de piedra, de dos o tres pies de ancho, de la puerta de madera y hierro de un pie de espesor, y de las rejas de hierro por las que se colaba la luz, no pude evitar aterrarme de la tontería de aquella institución que me trataba como si yo no fuera más sino carne, sangre y huesos que encerrar.  Concluí finalmente que ésta era la mayor utilidad que el Estado podía sacar de mí y que nunca pensó en beneficiarse de alguna manera con mis servicios. Pensé que si había un muro de piedra entre mis conciudadanos y yo, había uno mucho más difícil de trepar o atravesar antes de que ellos pudieran llegar a ser tan libres como yo. Nunca me sentí encerrado, y los muros semejaban un gran desperdicio de piedra y argamasa. Sentí que yo era el único de mis conciudadanos que había pagado el impuesto. Ciertamente no sabían cómo tratarme; pero se comportaban como tipos maleducados. En cada amenaza y en cada lisonja se pifiaban, porque creían que lo que yo más quería era estar del otro lado del muro. Yo no podía sino sonreír de ver con qué laboriosidad cerraban la puerta a mis meditaciones, lo que los dejaba de nuevo sin oposición ni obstáculo, y esas meditaciones eran realmente lo único peligroso que allí había. Como no me podían atrapar, resolvieron castigar mi cuerpo, como niños, que si no pueden llegar a la persona a la que tienen tirria, le maltratan el perro. Observé que el Estado era ingenioso sólo a medias, que era tímido. Como una viuda en medio de su platería, y que no diferenciaba sus amigos de sus enemigos, y así perdí lo que me quedaba de respeto por él y le tuve lástima"   .... (llegir el text sencer)

Desobediencia Civil por Henry David Thoreau

TRENDING TOPIC 15.9.14

En el fons, un trending topic, no és gran cosa més que mil cretins difonent una banalitat no contrastada o una simple paraula com 'croqueta' (Bosch a Rac1) que no té cap importància, que deixarà de tenir el seu minut de glòria al cap d'una estona, en que... serà substituida pel següent trending topic igual de banal i no contrastat que l'anterior i els que els seguiràn.

Qui poca feina té, el gat pentina, i el nombre de cretins, d'indigents digitals que no nadius 2.0, augmenta exponencialment, enganxats al Facebook, Twitter o el Wasap, el més odiable de totss aquestes  app 2.0 i el seu sorollet reiteratiu cada vegada que es rep un missatge de gent que escriu bestiesses en ells i que no tenen la més mínima importància. 

Potser la gent ha oblidat que el que s'ha de recuperar és xerrar, a poder ser pausadament, sense preses, davant una bona taula o qualsevol lloc on dues persones es puguin asseure tranquil·lament per fer-la petar, i no donar per bona la primera noticia que els arriba, obviàment, sense contrastar. 

A Rùssia una noia ha mort en fer-se una selfie damunt d'un edifici. Mentre queia - segons abans de morir- devia pensar estùpidament que el hashtag de la seva mort seria trendig tòpic mundial. El seu nom era Xenia Ignatyeva, i el tràgic succés va tenir lloc quan intentava fer-se una foto des d'un pont de 9 metres d'altura, va perdre l'equilibri, va caure i va voler agafar-se d'un cable que va acabar electrocutànt-la. Morir d'accident, per se és estùpid, però en aquest cas ho és doblement, ara és una mort 2.0

LA SOCIETAT 14.9.14

Els assots físics i les calamitats de la naturalesa humana van fer necessària la societat. La societat es va agregar als desastres de la natura. Els inconvenients de la societat van fer necessari al Govern, i el Govern es va agregar als desastres de la societat. Aquesta és... la història de la naturalesa humana. És més fàcil legalitzar certes coses que legitimar-les.

CHAMFORT.