Són les 6:30 del matí. A aquesta hora sembla que el 'no' guanya amb claretat a Escòcia. Kathryn Crameri Profesora de la Universitat de Glasgow, Analista de la política catalana des de fa temps, que acaba de publicar Goodbye, Spain? The Question of Independence for Catalonia,  en una entrevista recent deia:

 --En el moment que hi hagi una victòria del 'Sí', canvia absolutament tot. Canvien les regles del joc. Caduquen tots els posicionaments contraris que s'han fet fins ara. S'obre un nou món.

-Dieu que canvien les regles del joc. De fet, abans d'aquella enquesta, l'Estat espanyol pensava que el cas català era un afer intern, però a partir de llavors s'ha adonat que passava a ser un afer europeu. Però algú d'Europa estarà interessat en posar-se en aquesta discussió? 

 --Tothom continuarà dient que el cas català és un afer intern, d'això n'estic segura. La posició envers Catalunya no canviarà. Fins que la situació sigui prou conflictiva, prou perillosa, com perquè internacionalment no puguin no fer res. Per exemple, si hi arriba a haver una Declaració Unilateral d'Independència (DUI) per part de Catalunya, la UE hauria de deixar de no fer res, perquè el conflicte potencial podria ser molt gran. Sense que hi hagi algú que ostenti el rol de mediador, tot això podria ser molt perillós. 

-Perillós, per què? 

 --Si es convoca la consulta del 9 de novembre i el Tribunal Constitucional espanyol (TC) la il·legalitza, i Rajoy fa alguna bogeria com treure les tropes o arrestar Artur Mas, o el que sigui, això faria que Europa hagués d'intervenir. Però seria una cosa realment extrema. A més, s'ha de tenir en compte que els catalans han fet una feina important tractant d'explicar què passa a Catalunya als líders d'arreu del món. I diria que hi ha simpatia envers els catalans, però algú actuarà per ajudar-los? La meva opinió és que no, si no és que la situació esdevé prou tensa, prou conflictiva, com perquè es pugui percebre com un gran daltabaix.


Però ha guanyat el 'no' i el joc s'ha acabat, el seu i el nostre.