COLLBONI I EL RELAX 13.5.15

En general, les campanyes electorals tenen un punt entre un fangar de despropòsits i algun que altre surrealisme, com seria el cas del candidat del PSC a l'alcaldia de Barcelona, Jaume Collboni, aquest, ha assegurat que continuaran "compromesos en eradicar" la prostitució perquè "no és una professió, és explotació sexual". Collboni ha assegurat que no vol criminalitzar les dones sinó perseguir les xarxes que "extorsionen" i els clients que "se n'aprofiten".

Per això, una de les mesures a les quals s'han compromès és a "preservar l'espai públic" de qualsevol publicitat que "pretengui la mercantilització del cos de les dones, i alertar sobre el greu atemptat contra els drets humans que suposa. En aquesta línia, no subvencionarem mitjans de comunicació que incloguin anuncis de prostitució a les seves pàgines ni cap tipus de publicitat a l'espai públic que degradi les dones o banalitzi sobre la mercantilització del seu cos", detalla el text programàtic.

Doncs el Sr. Collboni, si arriba a ser l'alcalde de BCN en s'estalviarà diners en subvencions, perquè gairebè tots els diaris en paper publiquen anuncis de prostitució, que són molts dinerons que deixarien d'ingressar si els retiraven i no estàn com per renunciar-hi, a banda que hauria de saber el Sr. Collboni que la prostitucio aixi com la droga (aquesta no s'anuncia, la recepten els metges), ajuden a pujar el PIB, per tant, en realitat, el que fan els diaris publicant aquests anuncis és ajudar a fomentar el fornici entre homínids i homìnides que fumen i et parlen de tu, i de passada fan país ajudant a incrementar el PIB

L'OBSCENA REALITAT 12.5.15

L'informe '¿Secrets que maten?', Que han elaborat les ONG Amnistia Internacional, Intermón Oxfam, Greenpeace i FundiPau, denuncia l'exportació d'armament a països en conflicte per part d'Espanya. Els autors de l'informe '¿Secrets que maten?' denuncien que el Govern espanyol té una estratègia per col·laborar amb les empreses del sector armamentístic.

Segons l'informe, entre 2003 i 2004 Espanya va facturar 400 milions d'euros en vendes d'armes. Ja el 2013 la xifra havia arribat als 4.000 milions.

El principal focus de la sospita dels autors de l'informe és l'Aràbia Saudita: "Des que va arribar el 2012, Morenés [l'actual ministre de Defensa, Pedro Morenés] ha recuperat per a Espanya les exportacions d'estat a estat. Això li ha valgut a Espanya per vendre 250 carros de combat a l'Aràbia Saudita, entre d'altres coses", afirma el coordinador de l'informe i portaveu en matèria de comerç d'armes d'Amnistia Internacional Alberto Estévez.

Aràbia Saudita és el segon importador d'Espanya en armament. Segons les dades de la Secretaria d'Estat de Comerç d'Espanya les autoritats van aprovar exportacions armamentístiques a aquest país per valor de 240 milions d'euros en el primer semestre del 2014.

"Si se li han venut bombes, míssils, torpedes i avions a l'Aràbia Saudita, Kuwait, Jordània, Marroc i altres membres de la coalició, ¿quines garanties hi ha que aquestes armes espanyoles no estiguin utilitzant-hi?", Afegeix Estévez.

Entre d'altres país que compren armes a Espanya figuren Egipte, Colòmbia, Ucraïna i Israel. 

Ja poden anar cantant missa els piadosos membres del Govern del Pp, que la realitat, l'obscena realitat és aquesta...

La pau, pregonen,

i amb la boca petita

criden la guerra.

Miquel Martí i Pol

AQUEST ÉS EL NOSTRE PROBLEMA 12.5.15

El nostre problema no és la desobediència civil. El nostre problema és l'obediència civil. El nostre problema és la gran quantitat de gent al món que obeeix als dictats dels seus governs. Obediència que té lloc davant l'evident pobresa, la fam, la crueltat, la guerra i l'estupidesa.

El nostre problema és que la gent és obedient mentre les presons estan plenes de 'roba gallines' i els grans lladres i criminals dirigeixen les nacions. Aquest és el nostre problema.

HOWARD ZINN

TONI ES VA QUEDAR EL NOSTRE VOT 11.5.15

Sabadell: 12:45 del migdía, just abans de dinar (a casa som europeus). Des de la finestra de la cuina es veu la banderola del candidat socialista a l'Ajuntament de Sabadell, un candidat que per cert amaga bastant les sigles del seu partit, per si de cas. 

Aquest és dels teus - li dic a la Nuri - ja el votaràs?

I aqui comença la cosa surrealista: la Nuri seriosa em diu: no el penso votar, no el conec de res i a més a més no m'he llegit el seu programa electoral...

Esclato a riure: el que?  - li dic - Algu s'ha llegit fil per randa alguna vegada un programa electoral? i algun candidat en cas de sortir elegit ha aplicat, ha complert amb el seu programa electoral? Mai!, faltaria més, què en aixó els nostres polítics són honestos i saben que les promeses electorals com deia Tierno Galvan, estàn fetes per a no ser complertes, déu nos en guard si s'haguessin de complir; Quin compromis, quin  mal de ventre...., seria el acabose, el desideratum.....

O sia que sàpiguen els senyors candidats a alcaldes a l'ajuntament de la  molt exindustrial i exesportiva ciutat de Sabadell (EXCIUDAD PILOTO DEL DEPORTE ESPAÑOL), que nosaltres, la senyora i jo i el pare, no anirem a votar el 24-M, l'ùltim cop que ho fèrem, varem entregar el nostre vot a Toni Farrés i se'l va quedar per sempre.

memorial dedicat a Antoni Farrés al Parc Catalunya

DILLUNS FESTIU AL SOL 11.5.15

Avui és festa a Sabadell, és l'aplec de la Salut, de la Mare de déu de la Salut, que té el seu santuari a tocar del cementiri que, casum dena, duu el mateix nom: Cementiri de la Salut. Se suposa que un dia com avui centenars de sabadellencs han pujat (amb es cotxo) fins al santuari per celebrar l'aplec, però si aneu a Port Aventura en trobareu molts més (en puc donar fe).

Amb el Santiago i la seva nova acompanyant (la cadira de rodes ) hem anat a donar un tomb pel centre a veure l'ambient que ja observareu sagaçment per la foto que no és que precisament hi haguès cap aglomeració al centre (eren les 11:30). 

Estàvem asseguts a una taula del Catalunya prenent un quinto cada un, quan ha passat J. Ens hem saludat i s'ha acostat cap a nosaltres que l'hem convidat a asseure's i a prendre quelcom. J. ha acceptat, feia 10 anys que no ens veiem des que li vàren donar la llarga enfermetat (ja se que és malaltia, que la gent no està enferma sinó malalta) però hi ha expression molt arrelades en el subconscient i aquesta n'ès una d'elles. 

J. als 40 anys va començar a tenir problemes, diagnostic: esclerosi múltiple. Resultat, de baixa per llarga malaltia als 44 i amb una raonable pensió perquè es va posar en mans d'advocats i bons, sinó passaba amb 400 euros al mès i gràcies.

No tots els malalts d'esclerosi pateixen la malaltia igual. J. duu un terminal amb GPS per poder ser localitzat, o demanar ajut, aparentment se'l veu bé, però ens explicava al pare i a mi, que l'altre dia és va quedar sense parla, simplement, el cervell no dova la instruccióm oportuna, o un altre dia no podia seguir caminant, simplement, les cames o els nervis que les fan funcionar, no rebien l'ordre, sort que al seu costat hi havia un municipal a qui li va explicar el seu problema i va avisar un taxi que el va dur al Tauli.

Allí - explicava J - no sé que et foten però surts a punt de correr la mitja marató, la marató i més enllà, fins que als quinze dies et ve la baixada.

El pare li ha comentat: no tens por d'anar sol? a la vista del que expliques.

La contesta de J. m'ha fet pensar: No! no has de tenir por de la malaltia, si tens por, ja estàs llest, ella t'ha guanyat.

Hem quedat el diumenge a la plaça del Mercat, on s'hi celebrarà la bestiessa aquesta de la fira Medieval, una fira on et venen productes no medievals a preu d'or un senyors semi-disfressats de l'edat mitjana, però que cobren en euros no amb maravedies ni reales de vellón. Ara! el pa que fan els de Breda és boníssim, fins i tot té gust de pa i tot.

XIRINACS, OLGA 11.5.15

la paternitat  del banner és del Cau de Calpurni -

Lluny, molt lluny de la grandiloqüencia, sovint la bellesa rau en les coses petites, com el poema Marina d'Olga Xirinacs, interpretat pels nins d'Oleta.  
Es tracta d'un treball per parelles on tots els nens han hagut d'aprendre-se'l de memòria, recitar-lo i "dir-lo" amb gestos. L'esforç ha estat considerable, tenint en compte que només un d'ells parla una mica el català i que és la primera vegada que prenen cursos de català a l'escola. Aqui podeu visionar el vídeo. I a sota el mateix el poema recitat per la mateixa Olga.

Marina

La Marina juga al sol

amb la closca d'un cargol;

s'ha volgut tombar d'esquena

i troba un cranc a l'arena.

El cranc és petit,

li puja pel dit,

li passa pel nas,

li baixa pel braç,

el cranc s'ha espantat

i ja s'ha amagat.



Olga Xirinacs

PER MOLTS ANYS!