EL SOMNI D'ANTONI BENAIGES ES FARÀ REALITAT 29.6.24

La figura del mestre Antoni Benaiges va ser recuperada fa pocs anys, i ha arribat al gran públic i posada d’actualitat, amb la pel·lícula El mestre que va prometre el mar. El mestre republicà que va treballar a Vilanova i la Geltrú i a Bañuelos de Bureba, a Burgos, va prometre als seus alumnes que a l’estiu del 36 farien un viatge a veure al mar a casa dels seus pares a Mont-roig del Camp. No el va poder fer, perquè va ser assassinat pel franquisme pocs dies després d’iniciada la guerra civil.

Aquest estiu, la promesa que no va poder complir el mestre de Mont-roig es convertirà en realitat per a una trentena de nens i nenes en situació de pobresa extrema. Viuen a l'assentament de la Cañada Real de Madrid i al barri de Cartuja de Granada. No han vist mai el mar i pràcticament no han sortit dels seus barris. Una entitat cultural de Burgos, l'associació Escuela Benaiges, ha posat en marxa un projecte de micromecenatge per fer realitat el somni del protagonista de la pel·lícula "El mestre que va prometre el mar", que s'inspira en la història del mestre republicà, tal com la relata Francesc Escribano. Antoni Benaiges va ser un mestre avançat al seu temps, compromès amb els ideals republicans i amb una pedagogia moderna que fomentava l'autonomia personal de l'alumnat i el pensament crític. Era fill d'una família pagesa de Mont-roig del Camp i ell mateix va fer de pagès abans d'arribar a ser mestre. La seva autèntica vocació, que el va portar a exercir a la petita escola rural de Bañuelos, a Burgos.

Antoni Benaiges amb els seus alumnes a l'escola de Bañuelos (Arxiu familiar de la família Benaiges)

Allà va revolucionar l'ensenyament tradicional amb propostes innovadores. Benaiges va aconseguir una impremta i un gramòfon, i va crear cooperatives de treball a classe per editar un diari escolar i quaderns sobre diferents temes escrits pels mateixos alumnes. Alguns d'aquests quaderns eren reflexions dels nens i nenes sobre el mar, que no havien vist mai. I és que el mestre els havia promès un viatge fins a Mont-roig per arribar al mar. Els quaderns reflectien la il·lusió col·lectiva per una experiència que no arribarien a viure. Perquè al juliol del 1936 hi va haver l'aixecament franquista. Benaiges va ser arrestat i afusellat per milicians falangistes, un destí compartit per molts mestres de la República. Els falangistes van cremar la majoria de quaderns i la història de Benaiges va quedar enterrada amb ell a una fossa comuna de la Pedraja, a Burgos.

Fins al 2008, l'any que van començar les feines d'exhumació dels 135 cossos que hi havia enterrats. Es va poder identificar el del mestre i recuperar la seva història, narrada per Escribano a l'obra  "Desenterrant el silenci. Antoni Benaiges, el mestre que va inventar el mar".

El viatge - 88 anys després de la tràgica mort de Benaiges, l'entitat burgalesa que porta el seu nom ha organitzat el viatge d'una trentena de nens que tampoc han vist mai el mar per diferents punts d'Espanya. L'acabaran al destí somiat pels alumnes de Benaiges: a Cambrils i a Mont-roig. Javier González és el secretari de l'associació Escuela Benaiges de Bañuelos de Bureba, el poble on va exercir el mestre català. Volen preservar els valors de l'escola oberta i lliure que defensava el mestre i mantenir viva la llavor que va sembrar: "Ens hem proposat acabar un dels projectes que tenia i portar aquests 28 nens al mar." "El nostre objectiu és poder aconseguir aquest repte, acabar-lo bé i no tancar la porta a altres viatges en el futur." Seran 20 nens i nenes de la Cañada Real i vuit més del districte nord de Granada els que viuran aquest somni estroncat per la Guerra Civil.

El dia a dia d'aquests infants és molt difícil en l'entorn on viuen, tal com explica Houda Akrikez, que és presidenta i educadora de l'associació Tabadol de la Cañada Real: "Costa saber, pensar o entendre que hi ha nens a Espanya que no han vist mai el mar. Però aquesta és la realitat del país: tenim molts barris, no només la Cañada Real, en una situació de pobresa extrema."

Els nens de la Cañada, l'assentament de barraques més gran d'Europa, viuen al pitjor sector i fa quatre anys que no tenen ni subministrament elèctric. "Crec que la missió s'ha plantejat pensant en les desigualtats que hi ha a la nostra societat i per fer el que l'administració no ha pogut fer."

El viatge durarà una setmana i, abans d'arribar a Catalunya, faran estades a La Rioja, Navarra i l'Aragó. A Mont-roig del Camp, l'Ajuntament els proporcionarà allotjament i manutenció i hi faran activitats culturals i lúdiques. Moltes d'aquestes criatures no han estat mai ni al centre de Madrid. Viuen al sector més estigmatitzat i aïllat de la Cañada Real: "Està a 45 minuts a peu del transport públic per anar al centre de Madrid, i han de caminar per descampats i zones molt perilloses per arribar-hi", explica la Houda. "Sí que hi ha excursions i sortides, però no és el més habitual. Ja costa arribar a algun parc infantil adequat... imagina't."

Bañuelos de Bureba. Aquí podeu trobar tota la informació de les persones de la Missió Antoni Benaiges que han organitzat aquest viatge a tots aquests nens i nenes perque puguin veure realitzat el somni de Benaiges;: veure el mar...

ODIOCRÀCIA 29.6.24

Quatre de cada deu nord-americans, creuen que una guerra civil és possible els propers anys. L'assalt al Capitoli quan Trump va perdre les últimes eleccions va demostrar que la política de l'odi té conseqüències, i Europa sembla copiar el model, donant pas a l'era de l'odiocràcia'. Una afirmació que es va corroborar el 6 de gener del 2021 amb l'entrada al Capitoli per part dels adeptes de Donald Trump i encoratjats pel republicà. "No volem veure com ens roben la nostra victòria electoral els encoratjats demòcrates d'esquerra radical, i això és el que estan fent", manifestava Trump abans de tot el que va passar al capitoli. Encara que tot això era predictible i s'esperava. Una dècada abans Peter Turchin, científic de la Universitat de Duke, havia avisat que alguna cosa similar a això del Capitoli passaria. En un article en que anunciava una "inestabilitat creixent" als Estats Units i Europa Occidental els anys propers al 2020,Peter Turchin va publicar ja fa dos anys

Dinàmiques històriques. Per què els Estats sorgeixen i cauen», i des de llavors té l'etiqueta del «científic que va predir els conflictes del 2020». Els seus assumptes d'interès s'han desenvolupat arran de la seva tasca com a cap de projecte al Centre de Ciències de la Complexitat de Viena; la qual cosa, juntament amb la seva ocupació com a professor d'Ecologia i Biologia Evolutiva a la Universitat de Connecticut, l'han portat a analitzar la societat present. El seu enfocament característic és que, per analitzar la situació del planeta, recorre a examinar la intersecció de l'evolució social i cultural, la macrosociologia històrica, la història econòmica i la cliometria, la modelització matemàtica de processos socials a llarg termini i l'elaboració i anàlisi de bases de dades històriques. I precisament en va parlar, en una entrevista concedida al lloc web de notícies i política Salon, en anglès, el mes de juny de l'any passat. «Benvinguts a la “fi dels temps”: Peter Turchin ho va veure venir i diu que encara podem evitar el col·lapse», era el titular d'aquesta publicació preparada pel periodista Paul Rosenberg. El pretext va ser l'aparició del llibre que ja tenim traduït per Jordi Ainaud i Escudero, «Final de partida. Elits, contraèlits i el camí a la desintegració política», al voltant de com funcionen les societats prenent com a eix la manera com l'enriquiment genera l'empobriment de la resta de classes.

MILLO NO TÉ QUI EL LEGITIMI 28.6.24

El Tribunal Suprem ha conclòs, que el que va ser delegat del Govern a Catalunya quan va tenir lloc el referèndum alegal de l'1 d'octubre del 2017, Enric Millo, no està legitimat per recórrer els indults concedits el 2021 als condemnats del 'procés'. Els magistrats han declarat la inadmissibilitat dels recursos per falta de legitimació, una decisió que han adoptat després que ja el setembre i l'octubre del 2023, fixessin que aquests indults no podien ser recorreguts ni per partits polítics ni per diputats. Ara, tanquen la porta també l'exdelegat del Govern a Catalunya. La Secció Cinquena de la Sala Contenciosa Administrativa ha recordat la jurisprudència del tribunal, per la qual s'ha determinat que només gaudeixen de legitimació aquells que siguin víctimes, perjudicats o ofesos pels delictes que s'han indultat. En aquest sentit, el Suprem ha considerat que aquest no és el cas i que, per tant, Enric Millo no pot recórrer els reials decrets pels quals es va indultar els condemnats del procés.

La Secció Cinquena ja va resoldre inicialment, el gener del 2022, que ni Millo ni cap dels recurrents --partits, diputats, associacions i particulars-- estaven facultats per impugnar els indults perquè consideraven que no tenien un interès legítim. Tot i això, el maig d'aquell mateix any, i després d'un canvi de composició de la Secció Cinquena, els magistrats van rectificar i van estimar els recursos de les formacions polítiques, els diputats i un particular, anticipant que es pronunciarien sobre la legitimació en dictar sentència.

En apreciar aquesta manca de capacitat de Vox i els tres exdiputats de Ciutadans per recórrer els indults de l'expresident de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) Jordi Sánchez i de l'expresident d'Òmnium Cultural Jordi Cuixart, finalment els magistrats ni tan sols van entrar a estudiar el fons de l'assumpte, per la qual cosa el Suprem no es va pronunciar sobre la legalitat de la mesura de gràcia atorgada per la Moncloa. Cal recordar que tant Vox, com el PP, exdiputats 'populars' i de Ciutadans, i l'exdelegat del Govern a Catalunya Enric Millo van presentar recursos contra els indults dels nou condemnats del 'procés'. El Suprem ja va arxivar el maig del 2023 els recursos interposats contra els indults a l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell i els exconsellers Joaquim Forn i Josep Rull, sentenciats a penes d'entre 10 i 11 anys i mig de presó pel 'procés', al considerar que havien perdut el seu objecte per la derogació del delicte de sedició al qual van ser condemnats. La ignomínia del miserable Millo, el pare del FAIRY s'acaba aquí. Descansi en pau al novè cel dels covards als quals els agrada la fruita.

LA MARE DE TOTES LES CARTES 28.6.24

El president del Govern Pedro Sánchez va publicar una carta adreçada a la ciutadania a X, en què es plantejava la renúncia després de l'obertura de diligències de recerca del Tribunal Superior de Justícia de Madrid d'una denúncia de Manos Limpias contra la seva esposa Begoña Gómez. El Sr. Sánchez hauria d'haver consultat a Ignatius Reilly, aquest sí que en sabia d'escriure cartes. Aquesta que ve a continuació, és per a mi, la mare de totes les cartes que es fan i es desfan...

Mercaderies Generals Abelman Kansas City, Missouri Estats Units
Senyor I. Abelman, cavaller mongoloide:

Hem rebut per correu els seus absurds comentaris sobre els nostres pantalons. Comentaris que revelen clarament la seva total falta de contacte amb la realitat.
Si tingués major consciència del món, ja sabria o comprendria que aquests problemàtics pantalons es van enviar amb ple coneixement nostre de què eren inadequats pel que fa al llarg es refereix.
«Per què? Per què?» Vostès, amb la seva xerrameca incomprensible, són incapaços d'assimilar conceptes mercantils progressistes a la seva visió del món, lamentable i passada de moda.
Els pantalons que els enviarem eren un mitjà de comprovar el seu esperit d'iniciativa (una empresa mercantil més intel·ligent i més desperta seria capaç d'aconseguir que els pantalons de camal tres quarts es convertissin en prototip de la moda masculina. És evident que tenen vostès uns programes de publicitat i comercialització molt deficients) i són un mitjà de posar a prova la seva capacitat per complir amb els requisits bàsics del distribuïdor d'un producte de tanta qualitat com el nostre. (Els nostres lleials i diligents distribuïdors poden vendre qualsevol pantaló que porti l'etiqueta Levy, per molt abominable que sigui de forma i disseny. Pel que sembla, vostès són gent sense fe.)
No volem que ens molestin en el futur amb queixes tan insulses. Si us plau, limitin vostès la seva correspondència exclusivament a comandes. Som una organització activa i dinàmica, només podran obstaculitzar la nostra missió i les seves vexacions i insolències. Si torna vostè a molestar-nos, senyor, sentirà el mossegar del fuet en les seves espatlles repugnants.

Colèricament seu,
Gus Levy, president

LA CONXORXA DELS NECIS - JOHN KENNEDY TOOLE

UNA TORRADORA CAIGUDA DEL CEL 27.6.24

Com escriu Paul Auster a les primeres pàgines de Trilogia de Nova York, res no és real excepte l'atzar. Per aquestes casualitats de la vida, el mateix dia que aterrava la sonda xinesa Chang'e 6 amb pedres extretes de la cara oculta de la Lluna, el món semblava ordenar-se. M'explico. El PP i el PSOE van aconseguir pactar la composició del Consell General del Poder Judicial després de 2.030 dies de no aconseguir-ho.Conservadors, socialdemòcrates i liberals van arribar a un acord després de llargues negociacions per designar els noms dels que dirigiran la UE. La justícia espanyola va començar a aplicar l'amnistia a la persona del conseller Miquel Buch malgrat les poques ganes que té. I fins i tot Julian Assange va obtenir la seva llibertat, després de catorze anys. Desconec si aquests dos quilos de roques lunars transportades en una càpsula caiguda a Mongòlia –que era el més semblant a una torradora gegant– tenen efectes benèfics sobre el planeta. Però, si fos un dels guionistes de Quart mil·lenni, m'hi posaria a treballar.  De la mateixa manera que els vidres verds que van arribar a la Terra des

de Krypton debilitaven Superman, per què no pot passar que les pedres de la cara oculta tinguin el poder de posar d'acord un món radicalitzat. Costa trobar una portada de diari on les bones notícies disputin l'espai. Però és cert que, per una vegada, el món semblava haver-se aixecat amb un atac de seny. Escriu el politòleg Lluís Orriols a Democràcia de trinxeres que hi ha motius per estar preocupats per la creixent polarització en moltes democràcies. A parer seu, la polarització erosiona la tolerància dels ciutadans al pluralisme o fa que es percebin com a perillosos els adversaris polítics. I el que és pitjor, deteriora el suport a les normes bàsiques en què se sustenta la democràcia liberal, la igualtat política o la llibertat dexpressió. Les pedres de la cara amagada segurament no són cap amulet d'efectes màgics. Però mereixerien ser exposades a diferents ciutats com a curiositat científica i per recordar que el dia que van arribar a la Terra tot va semblar anar una mica millor. Encara que res no sigui real, sinó fruit de l'atzar, com va advertir Auster. - Màrius Carol

L'ORIGEN OBLIDAT DEL COTXE ELÈCTRIC 27.6.24

Encara que sembli que conduir un cotxe elèctric és un signe de modernitat, la veritat és que ja va ser tendència a principis del segle passat després que l'empresari Andreas Flocken l'inventés. Els primers vehicles elèctrics pesaven 400 quilos i aconseguien tan sols 15 quilòmetres per hora. Van quedar "reelegats a l'oblit" després que els cotxes de benzina prenguessin la davantera a partir del 1912, recorda el professor Pablo Foncillas. El divulgador reflexiona sobre el futur dels automòbils electrificats. En aquest sentit, considera que “la inestabilitat geopolítica pot tornar a trastocar els seus plans”, ja que per produir les bateries calen materials que es troben majoritàriament a la Xina. "Potser, com que la història ens ha ensenyat, la solució no estigui en una única resposta, sinó en una combinació de moltes", suggereix. L'origen oblidat del cotxe elèctric - Pablo Foncillas a la vanguardia.