ELS ESTRANGERS ARRIBEN MILLOR FORMATS

El Banc d'Espanya conclou que la meitat dels treballadors estrangers estan sobrequalificats per a les tasques que fan. Vuit de cada deu estrangers que resideixen a Espanya, un 78% en concret, treballen o estan buscant activament una ocupació, segons el darrer informe del Banc d'Espanya sobre fluxos migratoris publicat aquest dimecres. D'aquesta manera, la taxa de participació en el mercat laboral dels immigrants que trien les poblacions nacionals com a destinació per desenvolupar un futur vital és una de les més altes de la Unió Europea, superant les d'Alemanya (73%), Itàlia (71%) i França (70%). Espanya ha esdevingut un dels principals països receptors d'immigrants de la UE. Al tancament del 2022, el percentatge de població estrangera que resideix al país en relació amb el cens global va arribar al 17,1%. El flux d'entrada d'estrangers a les fronteres espanyoles és el quart més alt de l'OCDE, darrere dels Estats Units, Alemanya i el Regne Unit. La diferència que remarca el Banc d'Espanya és que els migrants que trien Espanya tenen una de les taxes d'activitat més elevades d'Europa.

La taxa de participació o d'activitat d'una economia mesura la proporció de la població en edat de treballar que participa activament en el mercat laboral, sigui treballant o bé en una recerca activa d'ocupació. En aquesta variable Espanya és una referència en l'àmbit comunitari. I és una dada important, tenint en compte l'elevat percentatge de migrants que arriben al país en edat de treballar, especialment procedents de Llatinoamèrica i, en més proporció, dones.

La generació dels 'baby boomers' multiplicarà el nombre de pensionistes

Una altra característica ressenyable dels immigrants arribats a Espanya és que la seva taxa d'activitat supera la dels nadius (quatre punts més el 2023), cosa que suposa una anomalia en relació amb la majoria dels països de la UE, conclou el Banc d'Espanya. Això ha passat al mercat laboral espanyol durant els últims anys, tot i que aquest diferencial positiu s'ha anat estrenyent des del 2008. A Itàlia la taxa d'activitat dels estrangers residents també és superior a la dels nadius, però a Alemanya i França passa això contrari.

El supervisor conclou que “es pot deduir que els estrangers contribueixen a incrementar l'oferta laboral a Espanya més que en altres països de la UE”. La contribució dels estrangers al creixement de la població i al dinamisme de l'ocupació ha estat “molt important” als països europeus, afegeix l'organisme. En xifres concretes, els treballadors nascuts a l'estranger van aportar 2,3 punts a l'increment total de l'ocupació registrada el 2023, que va ser de 3 punts. A Alemanya amb prou feines van aportar un punt.

"Els estrangers contribueixen a incrementar l'oferta laboral a Espanya més que en altres països de la UE"

És comú que a la UE els treballadors estrangers solen concentrar-se en activitats que no requereixen un nivell elevat de formació i amb condicions laborals més desfavorables. Espanya no és aliena a aquesta realitat. El 2022, la focalització de treballadors estrangers en tasques de servei domèstic i cures va ser superior a la dels empleats nacionals en 7 punts (a Itàlia va arribar a 10 punts). Passa el mateix al sector de l'hostaleria. A Espanya, la concentració de l'ocupació a bars i restaurants de ciutadans nascuts fora del país supera en 9 punts la dels nacionals.

Els immigrants arriben a Espanya amb més formació. Segons dades corresponents al 2022, el nivell mitjà d'educació dels estrangers que van arribar a Espanya era més elevat que el dels que van entrar a Alemanya i Itàlia. Els que tenien un nivell alt –estudis terciaris– representaven un 43% a Espanya, mentre que a Alemanya eren un 38% ia Itàlia un 15%. Els estrangers que van accedir a Espanya aquest mateix any amb un nivell educatiu baix van ser el 30% de les entrades. Aquestes dades impliquen que els immigrants que treballen o busquen feina a Espanya compten, de vegades, amb estudis mitjans i superiors. El Banc d'Espanya apunta en aquest sentit que es produeix una “certa infrautilització del capital humà que aquests poden aportar”. Així, el grau de sobrequalificació dels treballadors estrangers supera el dels treballadors nacionals a tots els països de la UE receptors d'immigrants, segons les conclusions d'Eurostat. Espanya té la meitat dels seus treballadors estrangers en situació de sobrequalificació, igual que Itàlia. Aquest percentatge es redueix al 30% a Alemanya i França.

El mercat laboral nacional està canviant i els immigrants no són aliens a aquesta transformació. El Banc d'Espanya conclou que des del 2008 s'ha produït un augment del percentatge d'estrangers que es dirigeixen a activitats de més qualificació i s'ha reduït la proporció dels que es fan servir en sectors de baixa formació. En concret, entre aquest any i el 2022 va créixer el percentatge de treballadors estrangers nouvinguts (amb un any o menys de residència) dedicats al sector de les comunicacions (del 2% al 12%), manufactures (del 5% a l'11%) , comerç (del 12% al 17%), sanitat i serveis socials (de l'1,6% al 3,3%). En canvi, va disminuir el percentatge d'estrangers ocupats al servei domèstic (del 22% al 9%) i l'hostaleria (del 13% al 8%). - lavanguardia.com

VISCA CATALUNYA LLIURE!, DE PUIGDEMONT

Informe d'un periodista estranger per saber què ha passat avui a Catalunya: "Senyor: Un filòsof es presenta a president. Un periodista exiliat apareix a les 9 del no res i desapareix a continuació. La policia local que l'havia de detenir el perd. Finalment, el filòsof és elegit president i del periodista exiliat només se sap que diu que continua aquí, però no se l'ha vist. Han detingut dos policies locals per ajudar el periodista i sembla que busquen un col·lega del seu partit, només per fer-li preguntes. Abans de la investidura han organitzat una operació de nom Gàbia, que no sé exactament de què va. O sigui que tenim totes les dades i cap conclusió. Tret que l'objectiu del periodista fos únicament acomiadar-se dels seus en directe i des de l'Arc de Triomf, que és per on s'ha passat als policies locals. Ha dit el periodista que trigarà a tornar, farà bé, els policies locals no crec que estiguin gaire contents i amigables amb ell. Senyor, això de Catalunya és molt descomplicat. Ja puc tornar?

Ah! queda desmentit que el periodista exiliat i doblement fugat hagi fitxat per el RCD Español de Shin Shan. La foto l'ha difós per Whatsapp, un sospitós habitual, un tal C.A.R.T.X.X.X.N.O. que està en cerca per part de la policia local i la junta de l'Espanyol. Visca Catalunya lliure!.... de Puigdemont, seria el resumen, Señor.


MACPUIGDEGUFFIN, AL FINAL DE L'ESCAPADA

Al matí aturarien el president Carles Puigdemont. Al migdia me'n vaig anar a tallar els cabells. Diuen que va escapar en un cotxe blanc com una cançó de Kiko Veneno. Abans van passar coses, no massa, la veritat. - Carlos Zanon


El moment en que Puigdemont puja al Honda de l'agent dels mossos arrestat

Puigdemont va passar de Waterloo a Trafalgar. El número 76 concretament. Allà ho esperaven companys de partit, amics, simpatitzants i tots els periodistes de tots els mitjans imaginables. En sortir, el van envoltar. Imagino que per a algú que ha estat set anys exiliat del seu país, tornar i veure's envoltat per gent que, malgrat tot, segueix creient en tu i en la idea que sempre has defensat, ha de ser emocionant. D'allà va pujar a l'escenari disposat a Arc de Triomf on va fer un discurs tranquil i mesurat, gens piròman, gairebé emocional. Va parlar de repressió i va posar el focus en una dreta i ultradreta que des dels partits que la representen -PP i Vox- com des d'alguns jutges del Suprem s'entesten a no aplicar la de l'Amnistia, en aquest cas. Després, va baixar de l'escenari i envoltat de seguretat i seguidors es va diluir en un oceà de barrets de palla, en un clar homenatge a Alfred Hitchcock si hagués adaptat Graham Greene i canviat paraigües per barrets i Barcelona per l'Havana.

Després, quan tothom -mossos inclosos- creien que acudiria al Parlament a la investidura de Salvador Illa, una cosa així com quan la teva examenaça d'anar al teu casament, amb l'únic objecte d'amargar-te-la. Quan tots creiem que demostraria que li impedien exercir els seus drets com a diputat, el Gran Puigdemontini ha desaparegut. En un cotxe blanc. Quina llàstima de xicot. Caixets de ferro i crom.

Si celebres el teu aniversari i congregues a 3.500 persones, es pot dir que ets popular, però si congregues aquest mateix nombre de persones el dia que t'aturaran és possible que el golem estigui començant a parar-se. Plató somiava una república manada per poetes. Amb la performance d'avui, hom ha pogut entreveure el que seria una república governada per periodistes perquè Carles Puigdemont ho és, ho continua sent. L'impacte inicial, cal reconèixer-ho, ha estat brutal. Matrícula d'honor, però potser hauria de canviar de guionista per als finals 'nouvelle vague' perquè la policia a qui ha burlat és la catalana i els que esperaven una detenció immoladora eren els seus. Puigdemont ha tornat a fugir. Si ja saben com soc, per què em conviden. I això que el principi del guió estava immers clarament en la tradició jueva de la cultura catalana. Recordem la Bíblia. Jesucrist fart que no el prenguin seriosament i se'l titlli de pirat catet de províncies decideix tornar a Jerusalem. Li ho desaconsellen i Ell sap que tenen raó els qui diuen que, si hi va, l'aturaran. Però Ell sap que ha d'anar-hi. Dona un darrer sopar, se'n va a la Muntanya de les Oliveres i allà, Judes el besa per lliurar-lo als romans. Apressat, jutjat, vexat, condemnat i crucificat passa a convertir-se en mite, en Déu. Compareu. Torna a Barcelona perquè el detinguin. El parc de la Ciutadella com a Muntanya de les Oliveres. Algun d'Esquerra --Aragonès, Junqueras, Rubiales amb una piqueta- li besaria a la galta i al martiri, capturat pels mossos i el jutge Llarena exercint el sadisme postergat set anys. Però no. L'home no ha volgut ser mite, però per això haver dit a Waterloo que la lluita seguia fins que fos segur tornar a Trafalgar, 76.

El discurs de Junts vendrà la fugida i el descrèdit de la seva policia (una altra cosa és que haurien estat guàrdies civils, nacionals o la cort imperial de Dart Vader) com l'última d'un astut Robin Hood però hom té la sensació que l'operació ha estat un èxit, sí, però el pacient es va morir.

Puigdemont, si realment ha fugit d'Espanya, té un problema, més que Robin Hood és el Lute, només que aquest era valent, i Puigdemont és un covard i un traidor, fins i tot als seus. Recordar nomès que 'al final de l'escapada' d'en Jean Luc, (spoiler) el prota no acaba gaire bé, en un final per cert bastant patètic i ridicul com l'esperpent d'avui al matí. Compte però, que això encara no ha acabat, pero como diria Adam Driver, aixo no pot acabar bé.

BANKSY PINTA ANIMALS A LONDRES


L'artista urbà pinta una cabra, dos elefants i tres micos en dies aconseguits pels carrers de la capital. Banksy torna a exposar 14 anys després en un museu i amb els mòbils en una bossa precintada. Primer va ser una cabra. Després, dos elefants. I després, tres micos. Banksy està enviant un missatge als londinencs, però encara no és del tot clar. Podria ser una referència explícita a la pel·lícula 12 micos de Terry Gilian.

La cabra va aparèixer proveïda el 5 d'agost sobre un contrafort en un mur de Kew Bridge (Richmond). Per descomptat, no és un animal viu. És una silueta dibuixada per l'artista urbà més rellevant del nostre temps, el misteriós Banksy, la identitat del qual mai no ha estat revelada. Unes pedretes s'estimben cap al buit, fruit de l'equilibri del mamífer banyut. Els dos elefants van aparèixer trets a dues finestres (també falses) d'una paret a Chelsea, no lluny de la cabra. Es miren, semblen contents i apropen la trompa l'un a l'altre. Com amb el primer, l'artista ha certificat la seva autoria publicant una fotografia al compte d'Instagram. Sense afegir cap comentari, un usuari rep una immensa quantitat de “m'agrada” gràcies a la seva xerrameca: l'elefant a l'habitació. De què vol Banksy que parlem? Era dimarts 6 d'agost, un dia després.

La seqüència continua l'endemà aquest dimecres 7 d'agost. Tres micos salten per un pont per a ferrocarril a l'est de Londres. A hores d'ara, els fans especulen si Banksy ha obert les portes del zoo de la capital britànica. Per seguir la progressió, dijous haurien d'aparèixer quatre exemplars de qualsevol altra espècie en algun mur de la ciutat. Banksy feia temps que estava tranquil. L'any passat va organitzar una exposició en un museu de Glasgow, on els mòbils estaven prohibits, i n'era la primera mostra en 14 anys. Hi ha exposicions de Banksy contínuament, sí, però cap està autoritzada.

El món de l'art encara s'estava recuperant de l'inconvenient a Sotheby's succeït el 2018, quan una trituradora amagada anys enrere va destruir un llenç que s'acabava de subhastar. El missatge de l'artista quedava meridianament clar. Però com que el mercat de l'art sobreviu a qualsevol atemptat, el quadre mitjà destruït es va subhastar finalment per 21 milions d'euros, gairebé 20 milions més del preu de sortida del quadre abans que es destruís.

Els col·leccionistes d'art paguen milions per posseir el que Banksy regala a la gent, com aquesta sèrie d'animals solts, que qualsevol pot fotografiar lliurement, si és que ningú se les emporta per domesticar-los i ficar-los darrere les reixes d'algun museu, perquè només els puguin veure els visitants, amb el pagament previ de l'entrada i sortida per la botiga de regals.

TOT ESPERANT PUIGDEMONT

(Acte primer) Fragments de l'obra Esperando a Godot, de Samuel Beckett.

ESTRAGÓN. – ¡Hermoso lugar! (Se devuelve, avanza hasta la batería y mira hacia el público.)
Rostros sonrientes. (Se vuelve hacia VLADIMIRO.) Vámonos.
VLADIMIRO.-No podemos.
ESTRAGÓN.~¿Por qué?
VLADIMIRO.~Esperamos a Puigdemont.
ESTRAGÓN.~Es verdad. (pausa.) ¿Estás seguro de que es aquí?
VLADIMIRO.-¿EI qué?
ESTRAGÓN.~Donde hay que esperar.
VLADIMIRO. ~ Dijo delante del árbol. (Miran el árbol.) ¿Ves algún otro?
ESTRAGÓN.~¿Qué es?
VLADIMIRO.-Yo diría que un sauce llorón.
ESTRAGÓN.~¿Dónde están las hojas?
VLADIMIRO.~Debe de estar muerto.
ESTRAGÓN.~Se acabó su llanto.
VLADIMIRO. -.A menos que no sea tiempo.
ESTRAGÓN.-¿Y no sería más bien un arbolillo?
VLADIMIRO.-Un arbusto.
ESTRAGÓN.-Un arbolillo.
VLADIMIRO.-Un... (Se contiene.) ¿Qué quieres insinuar? ¿Que nos hemos equivocado de sitio?
ESTRAGÓN.-Ya tendría que estar aquí.
VLADIMIRO.-No aseguró que viniera.
ESTRAGÓN.-¿Y si no viene?
VLADIMIRO.~Volveremos mañana.
ESTRAGÓN.-Y, después, pasado mañana.
VLADIMIRO.-Quizá.
ESTRAGÓN.-Y así sucesivamente.
VLADIMIRO.-ES decir...
ESTRAGÓN.-Hasta que venga.
VLADIMIRO.-Eres inhumano.
ESTRAGÓN.-Ya vinimos ayer.
VLADIMIRO.- ¡Ah, no! en eso te equivocas.
ESTRAGÓN.-¿Qué hicimos ayer?
VLADIMIRO.-¿Que qué hicimos ayer?
ESTRAGÓN.-Sí.
VLADIMIRO.-Pues, pues... (Enojándose.) Nadie como tú para no entenderse.
ESTRAGÓN. –Yo creo que estuvimos aquí
VLADIMIRO.-(Mirando alrededor.) ¿Te resulta familiar el lugar?
ESTRAGÓN.-Yo no he dicho eso.
VLADIMIRO.-¿ Entonces?
ESTRAGÓN.-Eso no tiene nada que ver.
VLADIMIRO.-No obstante..., este árbol..., ( al público.) esa turbera...
ESTRAGÓN.-¿Estás seguro de que era esta noche?
VLADIMIRO.-¿ El qué?
ESTRAGÓN. Que debíamos esperarle.
VLADIMIRO.-Dijo el sábado. (Pausa.) Según creo.
ESTRAGÓN.-Después del trabajo.
VLADIMIRO.-Debí apuntarlo. (Revuelve en sus bolsillos, repletos de toda clase de porquerías.)
ESTRAGÓN. Pero ¿qué sábado? ¿Es hoy sábado? ¿No será más bien domingo? ¿O lunes? ¿O
viernes?
VLADIMIRO.-(Mirando enloquecido alrededor suyo como si la fecha estuviese escrita en el
paisaje.) No es posible.
ESTRAGÓN.-O jueves.
VLADIMIRO.-¿Qué hacemos?
ESTRAGÓN.-Si anoche se molestó en balde, ya puedes estar seguro de que hoy no vendrá…..
          ..... continuarà

LLUÍS LLACH TITLLA DE FEIXISTA A ILLA

El president de l'ANC, es mofa de la diputada de les JERC Mar Besses per portar a la roba consignes com a "orgull antifeixista": "I donarà el vot a un feixista sense treure's la samarreta. Meravellosa joventut 'republicana' i 'd'esquerres. La decisió de les joventuts d'ERC de recolzar la decisió del seu partit de recolzar la investidura del candidat del PSC, Salvador Illa, com a nou president de la Generalitat ha causat indignació al secessionisme més ultra. És el cas de l'autodenominada Assemblea Nacional Catalana (ANC), el president del qual, el cantautor Lluís Llach, s'ha burlat tant de la seva diputada Mar Besses com del mateix Illa, a qui ha qualificat de "feixista". Llach ha ironitzat amb el fet que la política ultranacionalista lluís una samarreta amb el lema "Orgull Antifeixista" -"orgull antifeixista"- a la sessió constitutiva del Parlament del juny passat. Cosa, sobre la qual cosa el president de l'ANC s'ha mofat amb aquest comentari: "I donarà el vot a un feixista sense treure's la samarreta. Meravellosa joventut 'republicana' i 'd'esquerres'". Llach ha acompanyat el seu desdenyós missatge a la xarxa social X redifonent un tuit en to de burla d'un altre usuari amb el muntatge d'una fotografia en què es veu Besses asseguda al seu escó, vestida amb aquesta samarreta, i sobreposant-li el dibuix d'una corona i el número “155”. En al·lusió, pel que sembla, que el PSC va donar suport a l'aplicació de l'article 155 de la Constitució després del cop d'estat secessionista a Catalunya l'octubre del 2017. La dona de la JERC que llueix la samarreta també s'ho hauria de fer mirar, perquè al Parlament de Catalunya, no hi ha feixistes. Deixeu-me ser una mica dolent. No n'hi ha perquè Heribert Barrera fa ja temps que es va retirar de la política i de la vida. Aquí en parlen de la noia de la samarreta errònia.

Aquesta banalització del feixisme ha arribat a l'ANC, i no veig que hagin sortit gaires veus reprovant Llach, qui explica la història com un idiota ple d'ira, fúria i ressentiment. Un personatge tan tòxic com ell, hauria de ser destituït del seu càrrec, bàsicament per idiota. Llach també ha estat notícia les últimes hores per la seva participació en un acte d'entitats ultranacionalistes a Còrsega (França), on se'l va veure aplaudint la intervenció de tres encaputxats -almenys un d'ells, armat amb una pistola- de l'anomenat Front de Alliberament Nacional de Còrsega (FLNC). 

Com diria el filòsof alemany Bernardo Schuster: no hase falta desir Nada más.

más...
CRÒNIQUES DE GAZA - THE ELECTRONIC INTIFADA

DIGITALES
DESTACADES

B L O C S
COMENTARIS
-


24/7
ÚLTIMES NOTICIES 24/7
>