DE LA SEGURA INSEGURETAT CIUTADANA 26.10.24

El PP de Sabadell presentarà una moció al ple del pròxim 28 d’octubre una moció per exigir al Govern municipal millores substancials en matèria de seguretat. “Si atenem els últims baròmetres sobre els temes que ens preocupen com a veïns de la nostra ciutat, la seguretat ha escalat fins a situar-se als primers llocs de preocupació. És innegable que la sensació d’inseguretat s’ha instal·lat a l’estat d’ànim dels sabadellencs“, sosté la formació en un comunicat.

Per això, el partit vol obrir un diàleg amb l’executiu, “que sembla més preocupat per recaptar diners mitjançant impostos per poder pagar la festa de Nadal que per millorar la vida dels nostres veïns”, expressen.

Així, la moció té tres eixos principals: millorar la inversió en infraestructura de seguretat mitjançant la instal·lació de càmeres i inversions a l’equip que porta la Policia Municipal; millorar els plans de seguretat, amb més patrullatge i obrir espais de diàleg amb els veïns i associacions; i lluitar contra la multireincidència amb mesures que vagin encarades a penalitzar els delinqüents en la concessió d’ajudes socials.

La regidora del partit, Cuca Santos, veu crucial que s’abordi la qüestió amb urgència: “els nostres veïns tenen por de ser assaltats en qualsevol moment o deixar la casa sola”, declara. En la mateixa línia, Daniel Serrano, coordinador de Seguretat del Grup Municipal del partit, insisteix a atacar la multireincidència.

Ai senyor, senyor, Déu de cels i terra, que no pateixi la Cuca, que l'última o penúltima de les preocupacions dels ciutadans de Sabadell és la por de ser assaltats, llevat de si és per l'augment dels impostos de l'Ajuntament de la vila. Poques ciutats hi ha arreu tan segures com Sabadell, però això a la Cuca li és igual, està molt en la línia pepera que intenta imposar el seu relat, lluny de la realitat, en la realitat paral·lela de Matrix, en la que viu immers el PP.  

Dit això, us deixo una anècdota personal amb el Jutjat de Sabadell, que per cert ha recuperat la T perduda. La història és de 2015, y 'el dicente' us l'explica tal qual va succeir en aquell moment:

El que vaig a explicar tot i ser surrealista és real, i m'ha succeït aquest mati als Jutjats de Sabadel, els que varen perdre la T del rètol de la façana fa tres o quatre anys i encara no l'han substituit (Sort que en queda l'empremta) i els que han protagonitzat la rocambolesca història que us explicaré a continuació i que mostra com funciona el personal de seguretat del país.

A l'entrada dels Jutjats o JUJATS per la T que falta, hi ha un escàner de l'any de la picor i una safateta blanca on dipositar els estris que portis al damunt: mòbil, claus, cartera, etc i en el meu cas, a banda d'això, duia la meva màquina Cànon de retratar que sempre m'acompanya. Les claus s'han quedat a la butxaca de la jaqueta i l'escàner, ineficient igual que el de seguretat no se n'ha adonat. 

Aleshores, quan ja havia passat sota l'escàner el de seguretat, un senyor alt i panxut, en un perfecte castellà m'ha dit que la màquina de retratar no la podia entrar...

- Per? he preguntat

- Por motivos de seguridad, ha estat la seva contesta....

I he hagut de deixar-la a la senyora que estava de seguretat amb ell. El mòbil l'he pogut entrar sense cap mena de problema, i és que potser el senyor de seguretat i la seva ajudanta no saben que els mòbils també fan fotos, o segurament la normativa de no deixar entrar máquinafotos deu ser anterior als mòbils, i en aquest sentit encara no han pres la decisió (seria fantàstic) d'obligar a deixar els mòbils a l'entrada a tots els visitants.

A banda, no he pogut fer la gestió atès el sistema informàtic dels Jutjats no funcionava, com els Jutjats, com la seguretat, com tot en aquest desastre de país. Però la història no acaba aquí, l'endemà tot es va aclarir:

"No feu cas del que us vaig dir ahir sobre el control de seguretat dels Jutjats de Sabadell, tot s'ha aclarit avui quan hi he tornat - per cert, ja funcionava el sistema informàtic -. El motiu que s'impedeixi el pas a una màquina de retratar i, en canvi, a un mòbil no, és tan senzill, com que les instruccions que tenen els de seguretat són de no deixar entrar màquines de retratar per raons de seguretat, es veu que la normativa és antiga i encara no han rebut instruccions sobre que fer amb els mòbils, com a molt si et veuen fent fotos amb aquest poden avisar als mossos d'esquadra, car els de seguretat sense una ordre judicial no te'l poden prendre.

Això vol dir que si no hi ha una ordre expressa d'aturar a un senyor que entri amb un bazooka als jutjats, en principi aquest pot passar sense cap problema pel control de seguretat, suposo......, de fet és lògic, les ordres són les ordres i les normes s'han de complir i respectar, que per això els de seguretat són funcionaris eficients que segueixen fil per randa les instruccions que se'ls hi donen.

Aquestes coses passen; m'explicava el meu germà petit que quan feia la mili, en un pati hi havia un soldat fent guàrdia al costat d'un banc, i ningú sabia per què, i el soldat canviava, però sempre n'hi havia un de guàrdia al costat del solitari banc. Un dia, un tinent jove encuriosit va voler esbrinar el perquè de tot plegat, però ningú sabia res, fins que finalment va trobar a un sergent xusqueru que li va aclarir el misteri. 

Deu anys enrere aquest banc el varen pintar o repintar i per què ningú s'hi asseies algun 'alto mando' va donar l'ordre de posar-hi al costat un soldat per fer guàrdia i que ningú s'hi embrutés, i com l'ordre no es va revocar, deu anys més tard continuava havent-hi un soldat de guàrdia cada dia dels 365 dies de l'any". Bon cap de setmana.

A QUI CORRESPONGUI 25.10.24

En A quien corresponda, Joan Manuel Serrat cantava que no hi ha cap altre temps que el que ens ha tocat, que és una manera d’acceptar que cal avenir-se amb la vida, ser lleial amb un mateix per poder mirar-te al mirall i deixar-se estimar per aquells que són la teva gent. Serrat és tot això i molt més. Els seus versos estan escrits al mur de la nostra memòria com grafitis morals que ens han ajudat a reflexionar sobre un món on l’odi li torça el braç als afectes i els cretins s’imposen diàriament als clàssics. No és un apòstol de l’esperança, però almenys és deixeble de la il·lusió, perquè, com va dir dimecres a Gijón, “soc un pessimista de la realitat, però soc partidari de la vida, així que m’encanta llevar-me i seguir perquè tinc l’optimisme de la necessitat”.

A Serrat avui li concedeixen el premi Princesa d’Astúries de les Arts, encara que ha hagut de penjar la guitarra perquè l’hi donessin. No és un artista a qui li agradin els honors, els trofeus o els escarafalls. Els seus premis han estat l’afecte de la gent, l’abraçada dels amics i fins i tot el respecte dels rivals. Es mereixia el guardó més que qualsevol altre, perquè ha compost la banda sonora de la nostra vida, ha estat aquell company de pupitre que ha crescut al nostre costat i el col·lega que ens ha ajudat a reconèixer-nos en la nostra infantesa. Les lletres de Serrat són un manual d’instruccions de la dignitat, un diccionari de veritats com punys, un atles on situar el barri en el vam créixer i el paradís que no trobem.

Serrat rep el Princesa d’Astúries de les Arts pregonant l’optimisme de la necessitat. Ell és un dels nostres, sempre li ha agradat que cada boig anés a la seva, però la memòria romangués en la de tots. Que ens va recordar el valor d’aquelles petites coses que assetgen darrere de la porta, que ens somriuen tristes i ens treuen una llàgrima quan no ens veu ningú. I que encara és capaç d’aixecar la veu davant un públic jove per dir-li que podem renegar de tot, menys dels ideals. I que el progrés no és la intel·ligència artificial, sinó aconseguir que dismi­nueixi el nombre de pobres. El premi a Serrat molts el considerem una mica nostre. Ignoro què dirà en el seu discurs a Oviedo, però li valdria aquella frase de Mario Benedetti, el poemari del qual va divulgar: “Yo quisiera ser yo, pero un poco mejor”. - Sincerament seu: Màrius Carol. 

Si us abelleix, podeu veure i escoltar la xerrada que va mantenir amb Iñaki Gabilondo, precisament amb motiu de rebre el premi Princesa d'Astúries de les Arts.

LA MARCA D'AIGUA 25.10.24

Els textos creats per Gemini, el model d'intel·ligència artificial generativa desenvolupat per Google Deepmind, l'empresa d'IA del gegant tecnològic nord-americà, inclou des del maig una marca d'aigua invisible que en facilita la identificació com a contingut artificial. Es tracta del millor sistema de detecció desenvolupat fins ara a aquest efecte, segons un article que publica aquest dimecres la revista Nature, i representa un avenç quant a transparència que s'alinea amb les exigències de la llei europea, també coneguda com a AI Act. Tot i així, el marcatge no és infal·lible i la detecció falla si l'usuari edita o parafraseja el text generat.

La implementació de SynthID-text (el nom amb què Google Deepmind ha batejat l'algorisme de marques d'aigua) no altera la qualitat dels textos generats per Gemini ni requereix massa potència computacional per funcionar. Ambdós factors han estat clau per al desplegament a gran escala. Per primera vegada, asseguren els seus desenvolupadors en un article científic on qualifiquen l'avenç com una fita per a un desplegament responsable i transparent de la IA, una eina d'aquestes característiques s'ha integrat en una aplicació utilitzada per milions d'usuaris.

Les IA generatives són una mena de màquines de probabilitat. Calculen quines paraules és més probable que responguin adequadament a les nostres preguntes, sobre la base de tots els textos amb què han estat entrenades. SynthID-text altera lleugerament aquest càlcul probabilístic, i canvia algunes de les paraules que l'algoritme faria servir per respondre per altres, sempre de manera que no afectin el sentit global de la resposta. Aquestes variacions, imperceptibles per a l'ull humà, deixen un soroll estadístic, una mena de rastre que el sistema pot detectar posteriorment per identificar els textos creats artificialment.

L'èxit de la detecció depèn en gran mesura del tancat de la resposta. Si la pregunta que fem a la IA és molt concreta i el sistema sempre respon de la mateixa manera, la marca d'aigua pràcticament no alterarà el text i, en conseqüència, SynthID no podrà detectar-ne l'origen artificial. En canvi, com més àmplia sigui la qüestió i més factors aleatoris hi hagi, més gran serà l'habilitat del sistema per detectar-lo encertadament, amb taxes d'èxit que ronden el 90%.

L'eina millora els estàndards de qualitat d'altres productes semblants desenvolupats fins ara, i salva per primer cop la dificultat de la implementació a gran escala. Tot i això, xoca amb altres barreres reconegudes pels seus autors i identificades ja el desembre de 2023 pel Servei de Recerca del Parlament Europeu: no és infal·lible (especialment en respostes breus), i el seu potencial desapareix si l'usuari edita o parafraseja el text.

Identificar clarament si un contingut, sigui escrit o audiovisual, té un origen artificial és un dels grans reptes a què s'enfronten les IA generatives, que han sacsejat, entre d'altres, el món educatiu i la creació de contingut a internet.

"Actualment, els sistemes per detectar si un document ha estat generat per IA tenen índexs d'encert baixos, per la qual cosa tecnologies que facilitin la identificació de l'autoria són molt necessàries", apunta en declaracions a Science Media Centre Pablo Haya, investigador del Laboratori de Lingüística informàtica de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), que tampoc no ha participat en el treball. Segons ell, l'article presenta una solució tècnicament robusta al problema, però no és la panacea, perquè manipular-ne el resultat és senzill i comú.

Una altra qüestió a tenir en compte és que l'èxit de les marques d'aigua depèn que les empreses facin servir sistemes estandarditzats. És a dir, que el detector de Gemini pugui, per exemple, identificar textos generats per ChatGPT, la IA d'OpenAI. “Caldria que fos un organisme independent com l'Oficina d'IA de la UE, creada per a l'aplicació de l'AI Act, la que faci una revisió d'última generació en aquest camp i defineixi els estàndards que tots els proveïdors d'IA generativa han de seguir estrictament”, defensa Sabater. Amb informació de la vanguardia.cat.

Però l'oficina de la IA de la UE com sempre va tard a l'hora de legislar, la tecnologia sempre els va per davant, i per això sembla raonable suposar que la marca de l'aigua, es quedarà indeleble, en res, o en poca cosa, com la oficina de la IA de la UE.

SUÏCIDI D'UN ADOLESCENT PEL DESAMOR D'UN XATBOT 25.10.24

Una dona ha demandat Google a Florida (Estats Units) per ser còmplice del suïcidi del seu fill de 14 anys. La història es recull en un extens reportatge de The New York Times, informen a la vanguardia. Segons la informació, l'adolescent va desenvolupar un vincle emocional a través de la plataforma Character.ai amb un xatbot d'IA basat a Daenerys Targaryen, un personatge de la popular sèrie 'Juego de Tronos'. Aquesta aplicació web basada en intel·ligència artificial, que s'ha vist envoltada de diverses polèmiques anteriorment, permet als usuaris interactuar amb IA's que simulen la personalitat de personatges ficticis o reals. Una de les primeres controvèrsies que va generar va ser l'abril de l'any passat quan un periodista va publicar una entrevista amb Michael Schumacher que en realitat havia mantingut amb el xatbot basat en el caràcter de l'expilot de Fórmula 1.

El noi, diagnosticat amb síndrome d'Asperger lleu, mantenia converses amb el xatbot des de feia mesos, cosa que el va portar a un aïllament progressiu del món real ia agreujar els problemes a l'escola, tan acadèmics com en les relacions socials. Li havia posat en nom de 'Dany'. Passava hores compartint confidències amb l'avatar, fins al punt de desenvolupar sentiments amorosos. Pel que sembla, els pares no eren conscients de la naturalesa i la profunditat de la relació que el seu fill va establir amb la màquina.  També posa al focus els múltiples advertiments que psicòlegs, sociòlegs i altres experts han expressat els últims mesos sobre els perills per a les persones que suposa la possibilitat de ser manipulats per xatbots d'imitació emocional. Tot i que el noi era conscient que 'Dany' no era una persona real, compartia amb ella els seus pensaments, preocupacions i sentiments més íntims. En la seva última interacció abans de suïcidar-se fent ús d'una arma de foc, el noi va escriure: “Et trobo a faltar, germaneta”, a la qual cosa el xatbot va respondre: “Jo també t'estranyo, dolç germà”. En la seva denúncia civil, la mare acusa el sistema d'IA de Google d'animar el noi a suïcidar-se. Pel que sembla, Sewell havia esmentat prèviament pensaments suïcides responent preguntes del xatbot sobre aquesta qüestió. L'empresa ha publicat un missatge a través de la xarxa social X lamentant el succés i oferint els seus condols a la família. Una variant més de la problemàtica amb la IA, que de fet ja anticipava HER, una pel·lícula romàntica de ciència-ficció escrita i dirigida per Spike Jonze. La seva història se centra en un home (Joaquin Phoenix) que s'enamora d'un sistema operatiu informàtic, al qual posa la veu Scarlett Johansson. Però en el cas de la pel·lícula no té un final tràgic, com ha passat a aquest noi de 14 anys. Una vegada més la realitat supera la ficció, encara que aquesta se li anticipés.

PARTIDARI DE VIURE 24.10.24

El Premi Princesa d'Astúries de les Arts ha mantingut una distesa xerrada amb el periodista Iñaki Gabilondo al Teatre Jovellanos de Gijón, que ha acollit un dels actes principals de la Setmana dels Premis. Joan Manuel Serrat, ha pujat a l'escenari del Teatre Jovellanos per mantenir una conversa apassionant amb el periodista Iñaki Gabilondo, sota el títol 'Partidario de vivir'. Durant aquesta trobada, el cantautor ha repassat la seva llarga i intensa trajectòria vital i professional davant del públic. Una frase de Serrat que em va encantar: Qualsevol temps passat va ser anterior. No és d'aquest acte sinó d'una entrevista anterior. La frase és de Nieves Concostrina

NO HI HA DEMOCRACIA SENSE VERITAT 24.10.24

A "La mentira en política, reflexiones sobre los documentos del Pentágono", Hannah Arendt escriu: “El sigil –que diplomàticament s’anomena “discreció” (…)– i l’engany, la deliberada falsedat i la pura mentida, utilitzats com a mitjans legítims per a l’assoliment de fins polítics, ens han acompanyat des del començament de la història coneguda. La sinceritat no ha figurat mai entre les virtuts polítiques i les mentides han estat sempre considerades en els tractes polítics com a mesures justificables”. I a "Verdad y política", fruit de la controvèrsia sorgida després de la publicació d’Eichmann a Jerusalem, Arendt es pregunta: “És a l’essència mateixa de la veritat ser impotent, i a l’essència mateixa del poder ser fal·laç?”. Però Hobbes sosté que la mentida pot servir per establir les condicions per a la recerca de la veritat. És a dir, la mentida, que sovint substitueix mitjans més violents, bé pot merèixer la consideració d’eina­ relativament innòcua en l’arsenal de l’acció política. Per això, els defensors de la veritat han sabut sempre dels seus riscos i han estat freqüents les teories que justifiquen la mentida i altres transgres­sions si la supervivència de la ciutat està en joc. Mai –diuen aquestes– deixar-se enlluernar pel miratge pervers fiat iustitia, et pereat mundus.

Per tant, no és estrany que Arendt desconfiés del paper de la veritat en la política i concebés l’espai públic com el lloc de l’acció, lliure, espontània i contingent, oposada als atributs d’objectivitat, fermesa i necessitat inherents a la idea de veritat. Això va portar Arendt a considerar que el lloc de la veritat havia de ser ocupat, en política, per l’opinió, que reflecteix els punts de vista plurals d’una societat. Però, amb el temps, Arendt va evolucionar i, en els seus treballs sobre el totalitarisme, demostra que aquest tipus de règims amaga, destrueix i tergiversa dades fiables per falsejar la realitat i privar així d’una base objectiva a la crítica pública. És a dir, Arendt va atribuir un paper central a la veritat en política en enfrontar-se al fenomen totalitari i percebre el dany irreparable infligit a l’espai públic pels règims totalitaris que amaguen sistemàticament la veritat, fins i tot la veritat de fet o fàctica, que és la més important en política. Aquest és avui un tema cabdal: l’avanç dels totalitarismes (per la via dels populismes de dreta i d’esquerra) provoca un xoc frontal a gran escala entre la veritat factual i la política, és a dir, entre els fets i la política. Així, la veritat de fet, si s’oposa al projecte personal d’un líder o d’un grup (per exemple, un partit domesticat), s’enfronta avui a una hostilitat més gran que mai. En aquesta situació, alguns fets notoris se situen en un terreny vedat a la seva discussió pública, amb la consegüent persecució dels mitjans de comunicació que els publiciten. Així –diu Arendt–, a l’Alemanya de Hitler i la Rússia de Stalin era més perillós parlar dels camps de concentració o del gulag que criticar el règim. La veritat de fet, en política, sempre està relacionada amb altres persones i, per ­això mateix, és política per naturalesa. I per tant, quan aquesta veritat és políticament incòmoda, als països totalitaris (o en trànsit de ser-ho) és perseguida per erradicar-la, i als països lliures tan sols es tolera tractant-la moltes vegades com una simple opinió. Això planteja una altra qüestió: hi ha fets independents de l’opinió? Sí, sens dubte; com va dir Clemenceau, no es podrà dir mai que, a la Primera Guerra Mundial, Bèlgica va envair Alemanya. La veritat fàctica, els fets, són més enllà d’acords i consensos. Els fets són d’una tossuderia irritant que no pot contradir res, excepte la mentida. Els fets, la veritat fàctica, són sagrats; les opinions són lliures. D’acord amb aquesta regla, quan un polític nega l’evidència, tergiversa els fets i presenta arguments renyits amb la veritat, estem davant l’embrió d’un dictador potencial. I quan tot el seu partit el segueix pel mateix camí, el risc d’una involució democràtica és proper. La vanguardia.