SENSE XARXES FINS ALS 16 8.11.24

Austràlia és el primer gran país del món que eleva fins als 16 anys l'edat per obrir compte a les xarxes socials. Ho ha anunciat aquest dijous el primer ministre, Anthony Albanese. La mesura va ser presentada al setembre, sota l'argument que “les xarxes socials estan perjudicant els nostres fills”, va dir llavors Albanese. “Li posaré fi”, va emfatitzar llavors, en referència als danys que causen les xarxes, a les quals va comparar amb l'alcohol, la venda del qual està prohibida a Austràlia fins als 18 anys.

A Espanya, el 68% dels menors de 10 a 12 anys utilitza les xarxes socials

Quan els xavals intentin obrir-se un compte, els seus pares podran dir, va teatralitzar ahir el primer ministre: “Em sap greu, col·lega, això va contra la llei”. Col·lega, bro. Si bé la llei encara trigarà alguns mesos a aplicar-se –ha d'anar al Parlament i, després de la seva aprovació, encara trigarà dotze mesos més a entrar en vigor–, Austràlia prohibirà les xarxes als que ja les tinguin i als que estiguin autoritzats pels seus pares. Albanese palesa que és analògic en emprar 'bro' que és una expressió obsoleta, molt de boomer.

Albanese va aclarir que seran les xarxes les que hauran de verificar l'edat dels seus usuaris, d'acord amb les normatives en què ja treballa la Comissió Australiana de Seguretat Electrònica, i seran durament sancionades si no compleixen aquesta llei. Aquestes mesures seran pioneres al món, va valorar ahir la ministra de Comunicació, Michelle Rowland. Aquesta regulació afectarà Instagram, TikTok, Facebook, X i YouTube, encara que es preveuen “excepcions” per a plataformes considerades “de baix risc”, va dir Rowland, sense concretar-ne més.

Amb aquest anunci, Austràlia es col·loca al grup d'administracions que prenen mesures contra el segrest de l'atenció dels menors i els danys que, segons van demostrant cada cop més les investigacions científiques, ocasionen en la salut mental i afectiva.

A tot el món creix el debat per regular d'alguna manera l'ús de les xarxes entre els menors, però amb mesures erràtiques i poc homogènies. 

El primer que li ve al cap a un, és ¿amb quina facilitat se saltaran les normes els menors de 16, quan vulguin accediran a les xarxes?, no són analògics i aquesta prohibició està feta per nadius analògics. De fet, l'accés a internet s'hauria d'autoritzar a partir dels 90 anys, abans d'aquesta edat continua sent inquietant el seu ús i molt nociu per la toxicitat. Sense xarxes fins als 16 és la nova norma Australiana que apunta que acabarà en no res. No es poden posar portes al camp ni controls parentals a Internet.

INDIS QUE SIMULEN SER VALENCIANS 8.11.24

Des de la setmana passada, un exèrcit d'usuaris de l'Índia està ficat a la majoria de les converses virals sobre la tragèdia de València a la xarxa social X. Què pinten indis fent-se passar per valencians i espanyols amb aparent coneixement de l'idioma i el país com si fossin nadius? Tot apunta que són bots, comptes automatitzats que publiquen missatges programats o que han copiat altres usuaris. Però, per què passa això?

Una pista important en tots aquests comptes indis és el fet que tinguin el tick (la marca de verificació) de color blau de X, que indica que són comptes de pagament i, per tant, susceptibles de ser recompensats a partir de rebre un important nombre d'usuaris que llegeixen els vostres comentaris. Aquest apunta a ser un dels motius pel qual han aterrat al debat públic sobre la DANA. Entrar en temes que tenen molta atenció pública i donar circulació a missatges que han tingut molt de seguiment podria tenir una recompensa. Poc importa que el bot (automàtic o guiat per humans) no sàpiga què està passant.

Una de les reaccions més surrealistes es va originar quan un usuari valencià autèntic va ironitzar amb els noms dels indis que apareixien de forma massiva i va posar “curiós nom han triat els jovenets, també us ho dic”. Com que aquest va ser un tuit molt reeixit, va passar el que era previsible: que aquests jovenets van replicar el missatge una vegada i una altra. Eren els usuaris indis parlant de forma irònica de si mateixos, com si no entenguessin res, cosa que probablement era la situació real.

El que ha passat aquests dies a X amb els bots indis que opinen sobre València s'ha centrat precisament en comentaris virals i polèmics. És molt sorprenent que algú amb un compte escrit en alfabet indi es declari valencià. Un dels més actius ha estat SSR (@kunwarsa_12), que es va unir a la xarxa social fa menys de dos anys, el gener del 2023, ia hores d'ara ja fa més de 23.000 tuits publicats. Una mica més de 30 al dia si no descansa.

Aquest usuari indi, que potser escriu en anglès sobre la victòria de Trump que d'una festa popular al seu país, va respondre a un tuit en què el ministre de Transports, Óscar Puente, explicava com es feia el recompte oficial de víctimes. “Bon dia. Sóc de València. Deixeu de mentir. Ahir al túnel d'Alfafar a Benetússer van aparèixer 40 cadàvers dels quals no se n'ha informat...”, va publicar l'usuari indi. És la manera com s'expandeixen les boles, amb aquest tipus d'informacions que aparenten procedir d'algú que suposadament prové d'una font de primera mà que mai no se cita més que amb pistes vagues.

Twitter ja tenia un problema de bots massius, que manipulaven la interacció humana, abans de dir-se X. Si algú pot comprar milers de bots, alguns amb intel·ligència artificial, pot provocar reaccions del públic d'una manera relativament senzilla.

Quan Elon Musk va comprar Twitter es va proposar posar fi als exèrcits de bots, que fan que es tracti d'una plataforma poc atractiva per als anunciants, perquè una part dels seus anunciants són simples algorismes. La subscripció per obtenir la verificació, i una presència més gran de cada tuit publicat era una de les solucions del multimilionari. L'efecte sembla haver estat el contrari i la xarxa social és cada cop més un lloc inhòspit.

En qualsevol cas, els bots indis incompleixen les pròpies regles de X, que a les seves normes per retribuir a comptes estableix: “no pots monetitzar continguts relacionats amb tragèdies, conflictes o violència massiva”. Entre els casos concrets inclou els desastres naturals. La pega és que la xarxa social no té un gran departament de moderadors humans. Elon Musk se'n va desfer quan va arribar. Ningú no pot al·legar que no se sabia què passaria. - lavanguardia.com

VOSALTRES SOU ARA ELS MITJANS 7.11.24

Reflexiona Jordi Juan, a ran de la victòria de Trump a les eleccions del dilluns, sobre com les xarxes amb tot el fang que arrosseguen, s'han imposat als mitjans tradicionals. I mira que aquests mitjans ho sabien, però han estat capaços de contrarestar l'efecte de les xarxes sobre la ciutadania, sobretot el jovent. El principal problema el tenim en què tant Trump com Musk són imprevisibles, i mentre els europeus en general se'n reien d'ell i de Trump, i de les bestieses que vomitaven dia sí dia també, ambdós han acabat imposant el seu  relat, amb boles a dojo. Ja ho sabien feia temps, només calia fixar-se en el Trumpisme en què es mou el Madrid DF,  i el bé que els hi va.

ELON MUSK ENS HA GUANYAT - "La victòria de Donald Trump no és un triomf més. És la confirmació d’un gir històric en què una majoria de ciutadans voten de manera conscient un candidat condemnat penalment i amb diverses causes pendents, que ha participat en un intent de cop d’Estat i que ha recorregut a un discurs ple d’odi i de mentides per convèncer el seu electorat. I, així i tot, tots aquests votants han preferit donar suport a aquest candidat perquè l’han vist més pròxim i creïble que l’alternativa que li oferia un progressisme massa elitista.

Són els signes dels temps que s’aprecien també aquí, a Europa, malgrat que no els vulguem veure. Ciutadans que s’estimen més informar-se a les xarxes socials, malgrat la manipulació constant i les falses notícies que s’hi reprodueixen, que anar als mitjans de comunicació de referència, que són vistos com a corretja de transmissió del poder. Per això, aquestes eleccions també han estat un triomf total d’Elon Musk, que ha posat la seva xarxa X al servei de Trump i a partir d’avui espera ser recompensat amb un alt càrrec en la nova administració. Musk va escriure ahir a la seva xarxa: “You are the media now (vosaltres sou ara els mitjans)”. És exactament això: utilitzar les xarxes per desprestigiar els antics prescriptors d’informació i que els electors s’assabentin només mitjançant la factoria de pseudonotícies que es generen al món digital.

Però seria ingenu quedar-nos només amb aquesta idea. També hi ha un cansament amb les lliçons de superioritat moral de l’esquerra. Les mostres de menyspreu als simpatitzants de Trump es tradueixen en un replegament més gran de tots els seus partidaris en les seves pròpies idees.

No és un triomf més. Ja fa temps que les urnes en tantes elec­cions arreu del món ens marquen aquest camí, i el que va passar dimarts als Estats Units suposa aquesta confirmació. La lliçó és que Trump ha guanyat sense haver sorprès ningú, perquè ja va ser president i té un historial penal que l’invalidaria en altres etapes de la nostra història. Queda clar que tothom sabia a qui votava. I, així i tot, ha esclafat la seva rival i serà president amb tots els honors".

PER QUÈ HA GUANYAT TRUMP? 7.11.24

Un altre cop la fingida sorpresa: Com és possible que hagi guanyat Trump? Fem una llista. Per la inflació, que ha llastat el poder adquisitiu dels nord-americans en els darrers quatre anys. Perquè ja fa temps que la tendència en aquest món malhumorat és votar contra qui és al govern, en aquest cas els demòcrates. Perquè hi ha una revolta del món rural contra les elits urbanes i globalistes. Perquè per al pobre i el que té por, Trump ofereix seguretat i els demòcrates, un món que ha deixat de proporcionar certeses. Perquè Joe Biden es va arrossegar com a candidat fins que no va poder dissimular la seva incapacitat en el debat que va mantenir contra Donald Trump. Perquè Kamala Harris, malgrat l?operació de maquillatge exprés feta amb la convivència dels grans mitjans de comunicació nord-americans, no és una bona candidata per al poble nord-americà. Perquè a les guerres culturals que monopolitzen bona part de l'agenda política de les democràcies occidentals, cada cop més ciutadans han arribat a la conclusió que cal una contrareforma conservadora perquè s'ha anat massa lluny.

Perquè la immigració massiva i descontrolada espanta totes les societats, i dins d'elles, fins i tot aquells que eren immigrants no fa gaire. Perquè els americans són crítics amb les mesures ambientalistes que perjudiquen la confortabilitat econòmica dels ciutadans. Perquè les grans capçaleres periodístiques nord-americanes ja no tenen prou credibilitat per actuar com a prescriptors d'opinió dels nord-americans. Perquè els republicans estaven més mobilitzats que els demòcrates. Perquè la divisió de la societat nord-americana converteix als ulls dels seus Trump en una víctima i no en algú culpable a les seves cuites contra la justícia. Perquè Trump menteix bé i aconsegueix resultar creïble alhora per a col·lectius i grups de votants amb interessos que són incompatibles entre ells. Perquè, encara que ens costi veure-ho així a Europa, la majoria dels nord-americans consideren que si la seva nació està en perill és per l'agenda demòcrata i no per la republicana. Podríem afegir més explicacions, més detallades, però n'hi ha prou de moment amb aquestes.

La victòria de Donald Trump és inapel·lable. Ha pintat el mapa electoral de vermell i ha vençut també en vot popular per primer cop amb milions de vots de diferència. I una cosa molt rellevant: guanya aquesta vegada sense ser un desconegut. Els nord-americans saben que Trump és imprevisible, malhumorat, mentider. I tot i així li han tornat a atorgar la confiança. La frase que s'atribueix a Roosevelt i que també va utilitzar Kissinger per referir-se a dictadors sud-americans (És un fill de puta, però és el nostre fill de puta) funciona per a molts grups de votants republicans. I Trump no guanya només la presidència, és ell qui també arrossega el vot a la resta de les eleccions que també es lliuraven ahir. El partit republicà ja controla el senat i la Cambra de Representants. Trump es passeja a tots els fronts.

Que avui ens despertem amb cara de sorpresa respon en realitat a un error d'autosugestió. Allò que no ens agrada no ho volem veure, tampoc escoltar. I si per això cal alimentar-se únicament de les narratives que perjudicaven Trump al mateix temps que inflaven les de Harris, ho fem sense problema. Han de reflexionar molt la majoria dels grans mitjans de comunicació nord-americans sobre la seva pèrdua de credibilitat, ja que són ells els grans arquitectes dels estats d'opinió publicada que, a la vista està, no es corresponen amb la realitat.

Venen ara dies de llegir una vegada i una altra que Trump ha guanyat aquestes eleccions per la ingerència russa, perquè Kamala Harris és una dona, perquè Elon Musk ha posat Twitter a disposició del cabdill republicà i d'altres explicacions que, sense ser mentida, són únicament explicacions parcials i en cap cas suficients. Trump ha guanyat perquè els EUA estan partits en dos i ell ha aconseguit convèncer molts més milions de persones que era una victòria dels demòcrates el que posava en risc la continuïtat del país d'acord amb els seus valors fundacionals.

També es podria dir que Trump ha guanyat perquè Déu no escull als justos, sinó als pecadors, Mateu 9, si fem cas als evangelistes,

A Europa ens costa d'entendre que això pugui ser així, perquè per a nosaltres si els demòcrates nomenessin candidat una cadira, pensaríem que aquest moble seria millor president que qualsevol republicà. Però els que votaven eren els americans. I ells, és clar, no ho veuen exactament igual. I és casa seva, no la nostra. - Josep Martí Blanch a la vanguardia.

LA GRAN RIUÀ 6.11.24

L'il·lustrador Pedro Oyarbide ha fet una versió alternativa de la portada icònica de La Riada, de la saga Blackwater, en una làmina benèfica que honra la força del poble valencià. “Reconstruirem. No oblidarem”, es pot llegir a la portada. Tot i que sembla que s'ha oblidat que les obres a conseqüència de la riuada del 1957 per desviar el riu Túria, atribuïdes a Franco, així va ser, però qui les van pagar varen ser els valencians.

La gran riuada de València —o col·loquialment, la gran riuà—, va ser l'última inundació de la ciutat de València provocada pel Túria. Va ocórrer el 14 d'octubre de 1957 quan el riu es va desbordar a conseqüència de les fortes pluges. Van ser dues crescudes, la primera de matinada i la segona, més violenta encara, a les dues del migdia. La primera onada de crescuda va ser estimada en 2.700 m³/s i una velocitat de 3,25 m/s (va superar els 2.300 m³/s del 28 de setembre de 1949). La segona onada es va calcular en 3.700 m³/s de cabal màxim instantani i una velocitat de 4,16 m/s

La causa d'aquesta gran riuada van ser les pluges torrencials que van caure els dies 13 i 14 d'octubre a la conca mitjana i baixa del riu Túria. En la població de Begís es van arreplegar 361 mm i en quasi tota la superfície de l'Horta de València, el Camp de Túria i els Serrans es van superar els 100 mm. La riuada arribà a altures de més de tres metres en punts del centre de València i molts edificis (fins i tot alguns històrics) van ser afectats greument. El districte de Natzaret va quedar aïllat de la resta de la ciutat. També es va saldar amb moltes pèrdues humanes. En moltes finques antigues de la ciutat de València encara hi ha molts cartells i marques amb frases «Fins ací aplegà la riuà». Els danys a la indústria suposaren un 38% de pèrdues per al País Valencià eixe mes, i afectaren sobretot les comarques. S'hi veren implicats 825 establiments, dels quals el 80% eren de la província de València.

A conseqüència d'això es van plantejar tres solucions: desviar el riu pel nord o el sud de la ciutat o ampliar la capacitat del llit tradicional. Finalment es va optar pel Pla Sud i es va ampliar la seua capacitat a 5.000 m³/s en una gran obra que es coneix amb el nom de «nou llit del Túria». Aquesta obra va ser sufragada pels valencians a base d'imposts especials, per exemple, els segells durant uns anys eren més cars a València que a la resta de l'Estat Espanyol. El nou llit s'inaugurà el 19 de gener de 1972.

Amb la catàstrofe de la Comunitat Valenciana l'extrema dreta ha tornat a recórrer a un dels seus tradicionals crits per assenyalar que almenys bona part dels fets es deu a la “criminal voladura de preses” destinades a contenir l'aigua en cas de possibles riuades. La realitat és que a la Comunitat Valenciana no s'ha eliminat recentment cap gran presa amb capacitat d'acumular i regular el cabal. Només hi ha tres demolicions en les últimes dues dècades i es tracta d'assuts: barreres d'uns pocs metres que no retenen aigua, només l'embassaran fins que el riu els desborda i continua la llera. Aquests assuts s'han enderrocat perquè, en estar en desús, provoquen riscos en la seguretat. A més, es van enderrocar durant l'ùltim govern de M.Rajoy.

Al vell llit del Túria, es va construir el Jardí del Túria en la dècada de 1980, i als últims anys de la dècada del 1990 es va construir la Ciutat de les Arts i les Ciències, a més de nous ponts que creuen la llera. Amb informació de la Wiquipedia. 

AMÈRICA PRIMER, EUROPA DESPRÉS... 6.11.24

Amb el recompte a punt de confirmar la victòria, l'expresident Donald Trump ha sortit a celebrar-la amb els seus familiars i seguidors a la seu de la seva campanya a West Palm Beach (Florida), molt a prop de la seva residència de Mar-a-Lago. “Els Estats Units ens han donat un mandat poderós i sense precedents. És un moviment com el que ningú no ha vist mai. Curarem el nostre país. Ho arreglarem tot, hem fet història”.

Amb una victòria més gran que el 2016, que ha demostrat que gairebé una dècada després els enquestadors segueixen sense saber mesurar els seus votants, el republicà es convertirà en el primer president en 132 anys a guanyar dues eleccions no consecutives, així com el primer condemnat amb delictes penals a la història del país. “Hem guanyat als estats pèndol, però també hem guanyat el vot popular. Tinc gent increïble al meu costat. Us farem sentir orgullosos”.

Crec que era el Perich qui deia que a les eleccions dels EUA hauríem de votar tots els europeus, encara que tal com estan les coses al vell balneari, potser també aquí guanyava Trump. En tota aquesta DANA dels EUA, caldria felicitar els enquestadors pel seu nul encert a l'hora de predir la victòria de Trump, i després encara es queixen els d'aquí de Tezanos.

En fi, Amèrica, primer i Europa, després de la victòria de Trump, demogràficament, genèticament, legalment, literàriament, tècnicament, políticament..., és un simple adverbi temàtic. Un balneari decadent en vies d'extinció.