UN CIGNE VERD A LA DANA DE VALÈNCIA?

Què és un cigne verd?. El terme no deixa de ser una variant d'una altra expressió molt més coneguda, la del cigne negre, encunyada per Nassim Taleb i de la qual ha escrit aquests dies Enric Juliana. El matís és al canvi climàtic. Un cigne negre com és sabut consisteix en un esdeveniment imprevist d'enorme repercussió socioeconòmica les causes del qual, vistes en retrospectiva, semblen predictibles. Si la pandèmia (exemple paradigmàtic) i l'11-S van ser cignes negres, podríem dir que el segle XXI, amb permís de la Gran Recessió, avança a lloms d'aquesta au. El cigne verd afegeix un matís a l'espècie: aquí la causa es troba en l'alteració del clima i els estralls causats són de caràcter econòmic.

L'expressió cigne verd la va encunyar al començament d'aquesta dècada el Bank for International Settlements (BIS), és a dir, el Banc de Pagaments Internacionals, format pels bancs centrals més grans del món, amb seu a Basilea. En un document extens, signat per Patrick Bolton, Morgan Despres, Luiz Pereira da Silva, Frédéric Samama i Romain Svartzma, es parla precisament d'aquesta nova criatura del bestiari financer. Un green swan, asseguren els autors, és “un esdeveniment disruptiu potencialment extrem causat pel canvi climàtic capaç de provocar una crisi financera”. Per caminar per casa, aclareixen, consisteix en un cigne negre climàtic. I per arrissar el ris, afegeixen que el cigne pot ser “gris” quan s'han pres mesures preventives i el mal queda mitigat.

De manera inesperada, com els mateixos cignes, aquell mateix any va sorgir una accepció contrària. Un autor dedicat a la sostenibilitat, John Elkington, va publicar el seu llibre Green Swans: Coming Boom In Regenerative Capitalism, en què proposava una definició ben diferent de la plantejada des de Basilea. Per ell, un cigne verd és una cosa molt diferent, una solució o oportunitat capaç de contrarestar els efectes negatius del capitalisme. La veritat és que la primera accepció, la dels banquers centrals, sembla imposar-se. La Fundéu ja indica en un dels seus articles que el cigne verd al·ludeix que “la crisi climàtica pot conduir a una crisi econòmica”.

Aquest dissabte la presidenta del BCE, Christine Lagarde, participarà a la Green Swan Conference 2024, sí, a la conferència anual sobre cignes verds, per parlar dels “riscs climàtics, adaptació i mitigació”. Per cert, el governador del Banc d'Espanya, José Luis Escrivá, i el conseller delegat de Repsol, Josu Jom Imaz, també hi intervindran.

La tràgica DANA de València evoca per desgràcia el vol dels cignes verds. Ara semblen evidents els riscos en àrees inundables properes a l'Albufera i al voltant de les lleres de la rambla del Poyo i del riu Túria, però fins fa uns dies no hi havia veus que ho advertissin. La gota freda sempre hi ha estat, si bé el canvi climàtic exacerba el fenomen en elevar la temperatura de l'aigua a la Mediterrània i, amb això, la virulència de les pluges.

El dubte és en quina mesura una DANA d'aquesta magnitud, planada sobre 68 municipis on viuen 845.371 persones, afectarà l'economia regional i nacional. La tragèdia ha arribat en el millor moment (macro)econòmic d'Espanya des de començaments de segle --l'anterior, previ a la Gran Recessió, estava ple de trampes i desequilibris--. L'activitat del país, almenys fins fa uns dies, sorprenia bé, fins al punt que l'economia estava cridada a batre aquest any la dels Estats Units en terme de creixement. Continuarà sent així?

Un ràpid repàs a les xifres difoses fins ara sobre els danys, els efectes sobre el PIB i la incidència empresarial, que és en aquest darrer cas al que es dedica aquesta newsletter:

Danys. La Generalitat valenciana ha demanat 31.402 milions d'euros a ajudes i el Govern ja ha aprovat un paquet de 10.600 milions, informen Jaume Masdeu i Fernando H. Valls. Per fer-se una idea de l'important d'aquestes xifres, vagin alguns punts de comparació: els pressupostos anuals de la Generalitat valència són de 31.521 milions, la despesa anual de la sanitat a Espanya és de 92.072 milions, l'AVE Madrid-Barcelona va costar 8.966 milions d'euros i les Olimpíades de Barcelona van pujar a 18.670 milions.

PIB. Algunes estimacions, com les que recull aquí Eduardo Magallón, ja apunten que la DANA tindrà un cost equivalent a dues dècimes del PIB d'Espanya aquest trimestre, segons els càlculs de l'Institut Valencià d'Investigacions Econòmiques. La mateixa Comissió Europea, informa Anna Buj, ja s'ha mostrat disposada a flexibilitzar les regles fiscals per abordar el milionari esforç. El Banc d'Espanya xifra en 20.000 milions l?exposició del sector financer, informa Noemi Navas. 

Empreses. La Cambra de València calcula que la DANA ha resultat devastadora per a 48.700 empreses en què treballen 264.000 persones, explica aquí Salvador Enguix. El comerç, transport i hostaleria conformen el grup de negocis més afectats. Per cert, més de 120.000 vehicles han resultat afectats. No hi ha estadi de futbol a Espanya amb tantes localitats. Aquests elements apunten que, almenys amb caràcter regional --valencià i potser espanyol-- aquesta DANA té una mica de cigne verd. A l'espera de conèixer els efectes sobre el turisme i altres activitats sensibles com l'alimentació, els serveis o la logística, suposa a més un avís per a les empreses, que s'han de preparar per a aquest tipus de catàstrofes. En aquest article, Blanca Gispert informa de l'impacte que el canvi climàtic ja té sobre el negoci de les asseguradores. I aquí Raquel Quelart explica qui paga els danys de la DANA.

Hi ha un altre dubte al voltant d'aquests fenòmens devastadors. Estan preparades les empreses per afrontar-los? Perquè de la capacitat de resistència depèn també una part important de la recuperació.

A les seves auditories, les grans empreses cotitzades incorporen des de fa temps el canvi climàtic al seu capítol de riscos, en què adverteixen els inversors del que podria sortir malament i eviten així eventuals demandes. No és un assumpte fútil perquè dels riscos depèn de vegades la pròpia valoració del grup. Heus aquí alguns exemples:

Inditex: En els seus advertiments als inversors, l'empresa espanyola més gran per capitalització borsària avisa de l'impacte del canvi climàtic sobre els patrons de demanda dels consumidors i també sobre l'oferta de les matèries primeres utilitzades en la producció tèxtil. Ja s'ha donat el cas d'hiverns calorosos amb efectes sobre aquesta empresa i els competidors H&M, GAP o Uniqlo. El president, Amancio Ortega, ha donat aquesta setmana 100 milions d'euros als afectats per la DANA.

Iberdrola: L'empresa espanyola més gran del sector energètic distingeix en els seus informes entre els riscos de transició associats als objectius de reducció d'emissions, en què avantatja companyies de la competència gràcies al seu desplegament en renovables, i els riscos físics associats a fenòmens climatològics extrems com l'augment de temperatures, la pujada del nivell del mar o els canvis en patrons de pluges.

Santander: Al capítol de riscos del seu informe anual, l'únic banc espanyol considerat sistèmic detalla els relacionats amb el medi ambient. La seva preocupació té més a veure amb l'exposició financera a empreses relacionades amb la producció d'hidrocarburs i d'electricitat. El mesurament de riscos també inclou el finançament de companyies de mineria o agricultura, sensibles als aspectes climàtics.

Telefònica: El canvi climàtic també afecta el principal operador de telefonia. La companyia adverteix els inversors que el canvi climàtic i les catàstrofes naturals poden provocar danys físics a les seves infraestructures, causar problemes a la xarxa, interrompre el subministrament d'energia o afectar algun moment el negoci. “Els canvis als patrons de temperatura i precipitacions associats al canvi climàtic poden incrementar el consum energètic de les xarxes de telecomunicacions o provocar la interrupció del servei a causa d'onades de temperatures extremes, inundacions o fenòmens meteorològics extrems”, afirma.

Per cert, Telefónica va presentar ahir els resultats fins al setembre, amb uns beneficis de 989 milions d'euros, informa Pilar Blázquez. Sembla que està traient partit a les operacions de Zegona amb Vodafone i d'Orange amb MásMóvil perquè guanya clients al ritme més alt en sis anys. - Iñaki de las Heras a la vanguardia.com


L'AXIOMA DE COLE

L'any 2006, s'estrenava mig d'amagat Idiocrácia, una comèdia satírica i distòpica que atacava al cor de l'estupidesa americana des de dins. Una comèdia d'humor absurd i molt mala llet, més àcida que divertida i que potser estava massa centrada en la manera de vida americana, ple de referències directes a marques, programes televisius i fenòmens culturals propis per a ser rellevant en tot el món.
Potser per aquest motiu, el seu propi estudi la va deixar apartada i, sense saber molt bé que fer amb ella, ni tan sols es van fer passis de premsa, la seva estrena es va anar posposant i no va tenir cap publicitat. Potser els seus primers minuts, en els quals explica el possible origen d'una Amèrica futura totalment estúpida, van ser presos com una ofensa massa seriosa per prendre-s'ho a riure. I si fos així, potser no els faltava raó. Divuit anys després de la seva estrena, Idiocracia ha deixat de ser una distopia, és ja almenys als Estats Units una realitat, arran de l'elecció de Donald Trump com a president.

Sinopsi:"Després d'un experiment militar fallit, l'oficial Joe Bawers (Luke Wilson) i la prostituta Rita (Maya Rudolph) desperten cinc-cents anys endavant en el futur, en un món distòpic en què la selecció natural ha afavorit els més idiotes, pel fet que es reprodueixen més. Això ha resultat en una humanitat estúpida i ignorant, de manera que Joe descobreix que és l'home més intel·ligent del planeta. Aviat es converteix en un pròxim conseller del President dels Estats Units, l'excèntric Camacho (Terry Crews)
El moment més controvertit de la pel·lícula és que el que Judge elabora un sil·logisme perillós i classista, en el qual els rics tindrien millor coeficient intel·lectual que les classes baixes, els pobres i mancats d'educació. Amb la tendència de les classes altes a deixar de tenir fills, s'estimava, en una exageració difícil de prendre's seriosament, que els pertanyents a classes més baixes tenen més fills sense parar a pensar en els inconvenients. A manera de joc estadístic, ofereix així el tèrbol origen de la idiocrácia. Es posible alquilar "Idiocracia" a Amazon Video, Apple TV, Microsoft Store online y comprarlo como descàrrega a Microsoft Store, Amazon Video, Apple TV. A PrimE es pot llogar per 2.99 euros.


Potser la mateixa exageració és conscient, però no deixa de ser pertorbador veure en una comèdia certes idees eugenèsiques com a detonant. Però oblidant aquests dos primers minuts, la veritat és que el retrat de l'Amèrica que proposa és bastant encertat, i no és d'estranyar que, després de l'ascensió a la presidència de Donald Trump des de 2016 la gent hagi començat a rescatar-la ara, una dècada després, creant-se debat, teories i memes que la rememoren poc menys que com una pel·lícula visionària.
En certa manera, el futur de la societat distòpica que descriu Idiocràcia fa bo l'axioma de Cole que diu:

SENSE XARXES FINS ALS 16

Austràlia és el primer gran país del món que eleva fins als 16 anys l'edat per obrir compte a les xarxes socials. Ho ha anunciat aquest dijous el primer ministre, Anthony Albanese. La mesura va ser presentada al setembre, sota l'argument que “les xarxes socials estan perjudicant els nostres fills”, va dir llavors Albanese. “Li posaré fi”, va emfatitzar llavors, en referència als danys que causen les xarxes, a les quals va comparar amb l'alcohol, la venda del qual està prohibida a Austràlia fins als 18 anys.

A Espanya, el 68% dels menors de 10 a 12 anys utilitza les xarxes socials

Quan els xavals intentin obrir-se un compte, els seus pares podran dir, va teatralitzar ahir el primer ministre: “Em sap greu, col·lega, això va contra la llei”. Col·lega, bro. Si bé la llei encara trigarà alguns mesos a aplicar-se –ha d'anar al Parlament i, després de la seva aprovació, encara trigarà dotze mesos més a entrar en vigor–, Austràlia prohibirà les xarxes als que ja les tinguin i als que estiguin autoritzats pels seus pares. Albanese palesa que és analògic en emprar 'bro' que és una expressió obsoleta, molt de boomer.

Albanese va aclarir que seran les xarxes les que hauran de verificar l'edat dels seus usuaris, d'acord amb les normatives en què ja treballa la Comissió Australiana de Seguretat Electrònica, i seran durament sancionades si no compleixen aquesta llei. Aquestes mesures seran pioneres al món, va valorar ahir la ministra de Comunicació, Michelle Rowland. Aquesta regulació afectarà Instagram, TikTok, Facebook, X i YouTube, encara que es preveuen “excepcions” per a plataformes considerades “de baix risc”, va dir Rowland, sense concretar-ne més.

Amb aquest anunci, Austràlia es col·loca al grup d'administracions que prenen mesures contra el segrest de l'atenció dels menors i els danys que, segons van demostrant cada cop més les investigacions científiques, ocasionen en la salut mental i afectiva.

A tot el món creix el debat per regular d'alguna manera l'ús de les xarxes entre els menors, però amb mesures erràtiques i poc homogènies. 

El primer que li ve al cap a un, és ¿amb quina facilitat se saltaran les normes els menors de 16, quan vulguin accediran a les xarxes?, no són analògics i aquesta prohibició està feta per nadius analògics. De fet, l'accés a internet s'hauria d'autoritzar a partir dels 90 anys, abans d'aquesta edat continua sent inquietant el seu ús i molt nociu per la toxicitat. Sense xarxes fins als 16 és la nova norma Australiana que apunta que acabarà en no res. No es poden posar portes al camp ni controls parentals a Internet.

INDIS QUE SIMULEN SER VALENCIANS

Des de la setmana passada, un exèrcit d'usuaris de l'Índia està ficat a la majoria de les converses virals sobre la tragèdia de València a la xarxa social X. Què pinten indis fent-se passar per valencians i espanyols amb aparent coneixement de l'idioma i el país com si fossin nadius? Tot apunta que són bots, comptes automatitzats que publiquen missatges programats o que han copiat altres usuaris. Però, per què passa això?

Una pista important en tots aquests comptes indis és el fet que tinguin el tick (la marca de verificació) de color blau de X, que indica que són comptes de pagament i, per tant, susceptibles de ser recompensats a partir de rebre un important nombre d'usuaris que llegeixen els vostres comentaris. Aquest apunta a ser un dels motius pel qual han aterrat al debat públic sobre la DANA. Entrar en temes que tenen molta atenció pública i donar circulació a missatges que han tingut molt de seguiment podria tenir una recompensa. Poc importa que el bot (automàtic o guiat per humans) no sàpiga què està passant.

Una de les reaccions més surrealistes es va originar quan un usuari valencià autèntic va ironitzar amb els noms dels indis que apareixien de forma massiva i va posar “curiós nom han triat els jovenets, també us ho dic”. Com que aquest va ser un tuit molt reeixit, va passar el que era previsible: que aquests jovenets van replicar el missatge una vegada i una altra. Eren els usuaris indis parlant de forma irònica de si mateixos, com si no entenguessin res, cosa que probablement era la situació real.

El que ha passat aquests dies a X amb els bots indis que opinen sobre València s'ha centrat precisament en comentaris virals i polèmics. És molt sorprenent que algú amb un compte escrit en alfabet indi es declari valencià. Un dels més actius ha estat SSR (@kunwarsa_12), que es va unir a la xarxa social fa menys de dos anys, el gener del 2023, ia hores d'ara ja fa més de 23.000 tuits publicats. Una mica més de 30 al dia si no descansa.

Aquest usuari indi, que potser escriu en anglès sobre la victòria de Trump que d'una festa popular al seu país, va respondre a un tuit en què el ministre de Transports, Óscar Puente, explicava com es feia el recompte oficial de víctimes. “Bon dia. Sóc de València. Deixeu de mentir. Ahir al túnel d'Alfafar a Benetússer van aparèixer 40 cadàvers dels quals no se n'ha informat...”, va publicar l'usuari indi. És la manera com s'expandeixen les boles, amb aquest tipus d'informacions que aparenten procedir d'algú que suposadament prové d'una font de primera mà que mai no se cita més que amb pistes vagues.

Twitter ja tenia un problema de bots massius, que manipulaven la interacció humana, abans de dir-se X. Si algú pot comprar milers de bots, alguns amb intel·ligència artificial, pot provocar reaccions del públic d'una manera relativament senzilla.

Quan Elon Musk va comprar Twitter es va proposar posar fi als exèrcits de bots, que fan que es tracti d'una plataforma poc atractiva per als anunciants, perquè una part dels seus anunciants són simples algorismes. La subscripció per obtenir la verificació, i una presència més gran de cada tuit publicat era una de les solucions del multimilionari. L'efecte sembla haver estat el contrari i la xarxa social és cada cop més un lloc inhòspit.

En qualsevol cas, els bots indis incompleixen les pròpies regles de X, que a les seves normes per retribuir a comptes estableix: “no pots monetitzar continguts relacionats amb tragèdies, conflictes o violència massiva”. Entre els casos concrets inclou els desastres naturals. La pega és que la xarxa social no té un gran departament de moderadors humans. Elon Musk se'n va desfer quan va arribar. Ningú no pot al·legar que no se sabia què passaria. - lavanguardia.com

VOSALTRES SOU ARA ELS MITJANS

Reflexiona Jordi Juan, a ran de la victòria de Trump a les eleccions del dilluns, sobre com les xarxes amb tot el fang que arrosseguen, s'han imposat als mitjans tradicionals. I mira que aquests mitjans ho sabien, però han estat capaços de contrarestar l'efecte de les xarxes sobre la ciutadania, sobretot el jovent. El principal problema el tenim en què tant Trump com Musk són imprevisibles, i mentre els europeus en general se'n reien d'ell i de Trump, i de les bestieses que vomitaven dia sí dia també, ambdós han acabat imposant el seu  relat, amb boles a dojo. Ja ho sabien feia temps, només calia fixar-se en el Trumpisme en què es mou el Madrid DF,  i el bé que els hi va.

ELON MUSK ENS HA GUANYAT - "La victòria de Donald Trump no és un triomf més. És la confirmació d’un gir històric en què una majoria de ciutadans voten de manera conscient un candidat condemnat penalment i amb diverses causes pendents, que ha participat en un intent de cop d’Estat i que ha recorregut a un discurs ple d’odi i de mentides per convèncer el seu electorat. I, així i tot, tots aquests votants han preferit donar suport a aquest candidat perquè l’han vist més pròxim i creïble que l’alternativa que li oferia un progressisme massa elitista.

Són els signes dels temps que s’aprecien també aquí, a Europa, malgrat que no els vulguem veure. Ciutadans que s’estimen més informar-se a les xarxes socials, malgrat la manipulació constant i les falses notícies que s’hi reprodueixen, que anar als mitjans de comunicació de referència, que són vistos com a corretja de transmissió del poder. Per això, aquestes eleccions també han estat un triomf total d’Elon Musk, que ha posat la seva xarxa X al servei de Trump i a partir d’avui espera ser recompensat amb un alt càrrec en la nova administració. Musk va escriure ahir a la seva xarxa: “You are the media now (vosaltres sou ara els mitjans)”. És exactament això: utilitzar les xarxes per desprestigiar els antics prescriptors d’informació i que els electors s’assabentin només mitjançant la factoria de pseudonotícies que es generen al món digital.

Però seria ingenu quedar-nos només amb aquesta idea. També hi ha un cansament amb les lliçons de superioritat moral de l’esquerra. Les mostres de menyspreu als simpatitzants de Trump es tradueixen en un replegament més gran de tots els seus partidaris en les seves pròpies idees.

No és un triomf més. Ja fa temps que les urnes en tantes elec­cions arreu del món ens marquen aquest camí, i el que va passar dimarts als Estats Units suposa aquesta confirmació. La lliçó és que Trump ha guanyat sense haver sorprès ningú, perquè ja va ser president i té un historial penal que l’invalidaria en altres etapes de la nostra història. Queda clar que tothom sabia a qui votava. I, així i tot, ha esclafat la seva rival i serà president amb tots els honors".

PER QUÈ HA GUANYAT TRUMP?

Un altre cop la fingida sorpresa: Com és possible que hagi guanyat Trump? Fem una llista. Per la inflació, que ha llastat el poder adquisitiu dels nord-americans en els darrers quatre anys. Perquè ja fa temps que la tendència en aquest món malhumorat és votar contra qui és al govern, en aquest cas els demòcrates. Perquè hi ha una revolta del món rural contra les elits urbanes i globalistes. Perquè per al pobre i el que té por, Trump ofereix seguretat i els demòcrates, un món que ha deixat de proporcionar certeses. Perquè Joe Biden es va arrossegar com a candidat fins que no va poder dissimular la seva incapacitat en el debat que va mantenir contra Donald Trump. Perquè Kamala Harris, malgrat l?operació de maquillatge exprés feta amb la convivència dels grans mitjans de comunicació nord-americans, no és una bona candidata per al poble nord-americà. Perquè a les guerres culturals que monopolitzen bona part de l'agenda política de les democràcies occidentals, cada cop més ciutadans han arribat a la conclusió que cal una contrareforma conservadora perquè s'ha anat massa lluny.

Perquè la immigració massiva i descontrolada espanta totes les societats, i dins d'elles, fins i tot aquells que eren immigrants no fa gaire. Perquè els americans són crítics amb les mesures ambientalistes que perjudiquen la confortabilitat econòmica dels ciutadans. Perquè les grans capçaleres periodístiques nord-americanes ja no tenen prou credibilitat per actuar com a prescriptors d'opinió dels nord-americans. Perquè els republicans estaven més mobilitzats que els demòcrates. Perquè la divisió de la societat nord-americana converteix als ulls dels seus Trump en una víctima i no en algú culpable a les seves cuites contra la justícia. Perquè Trump menteix bé i aconsegueix resultar creïble alhora per a col·lectius i grups de votants amb interessos que són incompatibles entre ells. Perquè, encara que ens costi veure-ho així a Europa, la majoria dels nord-americans consideren que si la seva nació està en perill és per l'agenda demòcrata i no per la republicana. Podríem afegir més explicacions, més detallades, però n'hi ha prou de moment amb aquestes.

La victòria de Donald Trump és inapel·lable. Ha pintat el mapa electoral de vermell i ha vençut també en vot popular per primer cop amb milions de vots de diferència. I una cosa molt rellevant: guanya aquesta vegada sense ser un desconegut. Els nord-americans saben que Trump és imprevisible, malhumorat, mentider. I tot i així li han tornat a atorgar la confiança. La frase que s'atribueix a Roosevelt i que també va utilitzar Kissinger per referir-se a dictadors sud-americans (És un fill de puta, però és el nostre fill de puta) funciona per a molts grups de votants republicans. I Trump no guanya només la presidència, és ell qui també arrossega el vot a la resta de les eleccions que també es lliuraven ahir. El partit republicà ja controla el senat i la Cambra de Representants. Trump es passeja a tots els fronts.

Que avui ens despertem amb cara de sorpresa respon en realitat a un error d'autosugestió. Allò que no ens agrada no ho volem veure, tampoc escoltar. I si per això cal alimentar-se únicament de les narratives que perjudicaven Trump al mateix temps que inflaven les de Harris, ho fem sense problema. Han de reflexionar molt la majoria dels grans mitjans de comunicació nord-americans sobre la seva pèrdua de credibilitat, ja que són ells els grans arquitectes dels estats d'opinió publicada que, a la vista està, no es corresponen amb la realitat.

Venen ara dies de llegir una vegada i una altra que Trump ha guanyat aquestes eleccions per la ingerència russa, perquè Kamala Harris és una dona, perquè Elon Musk ha posat Twitter a disposició del cabdill republicà i d'altres explicacions que, sense ser mentida, són únicament explicacions parcials i en cap cas suficients. Trump ha guanyat perquè els EUA estan partits en dos i ell ha aconseguit convèncer molts més milions de persones que era una victòria dels demòcrates el que posava en risc la continuïtat del país d'acord amb els seus valors fundacionals.

També es podria dir que Trump ha guanyat perquè Déu no escull als justos, sinó als pecadors, Mateu 9, si fem cas als evangelistes,

A Europa ens costa d'entendre que això pugui ser així, perquè per a nosaltres si els demòcrates nomenessin candidat una cadira, pensaríem que aquest moble seria millor president que qualsevol republicà. Però els que votaven eren els americans. I ells, és clar, no ho veuen exactament igual. I és casa seva, no la nostra. - Josep Martí Blanch a la vanguardia.

24/7
BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ - ÚLTIMES NOTICIES 24/7