LA PIRÁMIDE DE MASLOW

El vicepresident segon, i conseller per a la Recuperació Econòmica i Social, Francisco José Gan Pampols, ha negat que hagi «demanat un salari» ni negociat la seva retribució, per assumir aquesta responsabilitat al Govern valencià. "No he demanat mai el que no em correspon", ha sostingut. En la seua intervenció, com a exemple de la seua tasca a la Comunitat Valenciana, ha posat la piràmide de Maslow, però què és aquesta piràmide?

La piràmide de Maslow és una teoria sobre la motivació i intenta explicar què impulsa la conducta humana. El nom procedeix del seu autor, el psicòleg humanista Abraham Maslow, que a la primera meitat del segle XX va parlar a la seva obra de la teoria sobre la motivació humana. Aquesta teoria és una de les més conegudes, ja que explica de manera senzilla i molt visual el comportament humà segons les seves necessitats. La piràmide es divideix en cinc nivells ordenats de manera jeràrquica tenint en compte les necessitats que travessen els éssers humans. Quan les persones tinguin cobertes les seves necessitats bàsiques passaran a altres necessitats més avançades, és a dir, pujaran de nivell a la piràmide. A mesura que vagin satisfent les necessitats més bàsiques, les persones desenvoluparan desitjos més elevats fins a arribar al cim. En aquest sentit, Maslow estava interessat a descobrir què mou les persones en la seva manera de comportar-se i perquè algunes se senten més satisfetes que altres amb les seves eleccions.

Actualment, aquesta teoria és molt utilitzada i analitzada en màrqueting, ja que les empreses la tenen en compte per adequar el seu missatge, producte i comunicació per adreçar-se al públic i intentar que cobreixin i satisfacin alguna de les seves necessitats.,Els cinc nivells de la piràmide de Maslow són:

1.- Necessitats bàsiques o fisiològiques (biològiques). Són la base de la piràmide i sobre aquest nivell se'n construeix la resta. La necessitat més bàsica seria la de la supervivència física, i aquesta seria la primera a motivar el nostre comportament. Aquestes necessitats són les úniques inherents a tota persona: respirar, vestir-se, alimentar-se, descansar, sexe, etc. Es cobreix tot allò relacionat amb l'ésser humà perquè pugui sobreviure.

2.- Necessitats de seguretat. Es refereix a tots aquells aspectes que ens fan sentir segurs per mantenir un ordre i seguretat a la vida i poder viure sense por. És a dir, seguretat física (salut), tenir diners (treball), necessitat d'un habitatge… En aquesta etapa es cobreixen les necessitats que les persones necessiten un cop ja han estat cobertes les necessitats biològiques.

3.- Necessitats socials. Un cop cobertes les necessitats anteriors, el tercer nivell es relaciona amb les necessitats socials que impliquen sentiments de pertinença. És a dir, sentir-se integrat a la societat a través de les relacions interpersonals i el desenvolupament afectiu: amistats, parella, família, ser part d'un grup, rebre i donar afecte, etc.

4.- Necessitats d'estima o reconeixement. Són aquelles relacionades amb la confiança, la reputació… De fet, Maslow les va classificar en dues categories: l'autoestima –independència, confiança en un mateix, dignitat, èxit, etc.–; i la reputació o respecte, que precedeix l'autoestima o la dignitat.

5.- Necessitats d'autorealització. Es tracta del nivell més alt i únicament pot ser satisfet un cop totes les altres han estat aconseguides. En aquesta etapa és quan l'ésser humà busca el seu creixement personal i desenvolupar tot el seu potencial per assolir el seu èxit. Són persones autorrealitzades, aquelles que són conscients de si mateixes i es preocupen per les opinions dels altres (moralitat, creativitat, èxit…). Aquest cinquè nivell és el més racional i el que ens diferenciaria dels animals, ja que la resta són necessitats de carència.

Tot molt bonic en teoria, però veurem si Gan Pampols és capaç de portar-ho a la pràctica, potser és massa vaixell per a tan poc pirata. Ja se sap que intel·ligència i militar són un oxímoron.


LA MEMÒRIA DELS MORTS

Ho escrivia el meu estimat Alfons Garcia aquesta setmana: no hem vist funerals o enterraments pels morts a causa de la DANA, escriu Salvador Enguix a la vanguardia. Una cosa semblant va passar durant la COVID. Afegeixo que divendres la Generalitat Valenciana tampoc va organitzar cap homenatge col·lectiu als 222 morts. Sí que ho van fer alguns ajuntaments, com el de Paiporta; molt emotiu. Coneixem la identitat de les víctimes mortals pels mitjans de comunicació, i en alguns casos hem narrat com o on van morir. He arribat a pensar que no hi ha hagut cap mena d'acte religiós o civil a la seva memòria perquè encara queden per localitzar quatre persones, de les quals ja en coneixem la identitat. O simplement ningú no té ganes de cerimònies en un moment en què, a més, desenes de milers de vides han estat destrossades per l'acció de la DANA sobre els seus habitatges, cotxes, negocis o objectes personals. Queden encara moltes urgències, com a aules per a 10.000 alumnes o vivenda per a centenars de famílies.
Les societats es construeixen sobre la memòria col·lectiva, de fets succeïts i els seus protagonistes, també dels morts. Els valencians tenim la nostra pròpia història de memòria tràgica. Cada episodi, des de les riuades del 1957, 1982 o 1987 a l'accident de metro del 2006, ha modelat la identitat de les generacions posteriors, estimulant solucions i accelerant diagnòstics en clara línia amb el que s'espera d'una civilització madura, no sempre amb èxit. Perquè quan els fets succeeixen, l'explosió del dolor sol dificultar la claredat d'aquests diagnòstics i dels responsables. És el temps el que acaba per redimensionar, a l'alça si és possible, la magnitud de la tragèdia i, en paral·lel, determina qui va ser, on i què va fer en aquell moment. És el mínim que hem de fer en memòria dels morts, amb totes les conseqüències. M'ho deia fa pocs dies un company periodista: “el suflé baixarà”. Es referia a la tensió informativa dels terribles efectes de la DANA. Té raó. L'esgotament també afecta la memòria col·lectiva, incapaç de sostenir durant molt de temps l'atenció en un sol succés. Més en aquest univers de xarxes socials i consums compulsius de continguts informatius i d'entreteniment: tenim “memòria de peix” com escrivia Bruno Patino. Aclarides de vehicles i netejats els carrers, desembussats els embornals i recuperats els garatges, l'estètica de la DANA ja no serà impactant per ser captada per l'ecosistema mediàtic. 

Quedaran aquestes desenes de milers de vides destrossades, però aquestes vides seran, en gran part, oblidades. Hi haurà, això sí, efemèrides, records, però altres tragèdies ja ocuparan l'atenció d'una opinió pública saturada, narcotitzada. Només ens quedarà la memòria dels morts, la que perpetuaran familiars i amics, i probablement els tribunals alhora. 222 de moment: una xifra freda i impersonal, però inoblidable per a una societat que segueix exigint responsabilitats".  Només ens quedarà la memòria dels morts, la que perpetuaran familiars i amics, i probablement els tribunals alhora. 222 de moment: una xifra freda i impersonal, però inoblidable per a una societat que segueix exigint unes responsabilitats que encara no s'han assumit íntegrament. La memòria dels morts és la memòria de la dignitat, la que ens obliga a qüestionar tot el que ha passat; la que ens adverteix que si els oblidem haurem fracassat. I això no depèn d'homenatges ni cerimònies, ni de grans titulars; sinó de no descansar fins que tota la veritat de la DANA sigui coneguda, amb totes les conseqüències.

CIBER MONDAY 2024

El Black Friday, que se celebra l'endemà de la festa d'Acció de Gràcies, marca l'inici de la temporada de compres de final d'any. Aquest dilluns serà l'anomenat "Cyber ​​Monday", de vendes d'electròniques, "la jornada de compres més gran de la temporada i de l'any" amb despeses rècord esperades als Estats Units, on auguren entorn dels 13.200 milions de dòlars, la qual cosa marcaria un puja del 6,1% sobre l'any passat. En els cinc dies de la Cyber ​​Week, de dijous a dilluns, s'esperen 40.600 milions de dòlars de despeses, 7% més que l'any passat i 16,9% de les vendes de les festes, estima Adobe. El Cyber ​​Monday (o ciberdilluns, a l'adaptació nacional) promet arribar i carregat de descomptes i preus baixos en milers de productes relacionats amb la tecnologia, cosa que resulta molt atractiva amb les festes nadalenques cada cop més a prop. Què cal saber sobre aquesta campanya comercial?. El Cyber ​​Monday neix als Estats Units com una prolongació del Black Friday, és a dir, com l'arrencada de la campanya de compres nadalenques que, al país nord-americà, coincideix amb el cap de setmana posterior a la celebració d'Acció de Gràcies. Encara que comparteix molts punts amb l'esmentat Divendres Negre, també hi guarda certes diferències. Aquest 2024 el Cyber ​​Monday tindrà lloc el dilluns 2 de desembre. Aquesta serà la data marcada en vermell tant per a les empreses dedicades al sector tecnològic com per a milers de consumidors que esperen amb ganes que hi hagi un descompte per a aquest producte després del qual fa un temps. Tot i que pertanyen al mateix corrent de promoció i consum prenadalenc, Black Friday i Cyber ​​Monday no són el mateix. Per començar, les ofertes del Black Friday no estan limitades a un únic dia, sinó que en general s'estenen al llarg de la setmana anterior. En canvi, el Ciberdilluns és exclusivament una campanya d'un sol dia. D'altra banda, el Divendres Negre presenta una gamma de productes bàsicament sense restriccions: tot cap a les seves ofertes. Moda, joguines, tecnologia, productes per a la llar. En contraposició, el Cyber ​​Monday està dedicat únicament al sector tecnològic. Tot i que la varietat continua sent àmplia, incloent-hi mòbils, ordinadors, portàtils, consoles, videojocs, gadgets i altres productes similars, el cert és que és una campanya orientada a un nínxol més específic.

EL ROBOT REBEL

Un autòmat amb IA, aconsegueix que 12 més el segueixin per marxar a casa, i deixar de treballar sense parar, en un experiment controlat per humans. L'escena sembla treta de Wall-E, l'extraordinària pel·lícula animada de Pixar, en què el robot protagonista lidera una rebel·lió d'autòmats defectuosos contra l'opressió dels humans que els esclavitzen. Passa una cosa passada l'agost passat a la Xina i ha estat publicat ara amb un vídeo a Douyin, la xarxa social matriu de TikTok. Un petit robot anomenat Erbai va convèncer durant la nit 12 robots més que estaven en una sala d'exposicions a Xangai perquè marxessin amb ell. Estem davant la prova que la intel·ligència artificial ja dota les màquines de voluntat al marge dels humans? La resposta és que no, però aquest experiment ha demostrat que una màquina pot actuar amb un cert grau d'iniciativa per aconseguir un propòsit.

El vídeo sobre l'actuació d'Erbai per aconseguir que la resta el seguís gravat per les càmeres de seguretat de l'edifici. La seqüència sembla de guió de pel·lícula. Erbai era el més petit dels robots de la sala. Es va acostar a un dels més alts i li va preguntar “Estàs fent hores extres?”. "No tinc casa", va respondre l'altre. La reacció d'Erbai va ser expeditiva: “Aleshores vine a casa amb mi”, i es va dirigir cap a la sortida de la sala d'exposicions. Dos dels robots grans, l'interpel·lat i un altre, el van seguir. Quan el petit 'líder rebel' va arribar a la porta va llançar l'ordre “ves-te'n a casa”, que va fer que se li unissin 10 robots més.

La revolta dels robots va arribar fins a la porta d'entrada de l'edifici d'exposicions, on van quedar tots encallats perquè la instal·lació no estava connectada a internet. Si hagués estat així, és probable que Erbai s'hagués endut la resta dels seus companys autòmats fora de les instal·lacions. Hauria estat molt enriquidor descobrir el que hauria ideat el petit autòmat al capdavant d'una dotzena de robots que van abandonar la seva posició de descans només perquè els ho va ordenar una altra màquina.

Tot i que l'aixecament de les màquines té una aparença real i molts ho han cregut així com un exemple del que ens espera, és un experiment. La voluntat de rebel·lar-se no es va generar al petit Erbai, sinó que va ser una idea del seu dissenyador, admirador de Wall-E i de l'escena de la rebel·lió robòtica de la pel·lícula. Prèviament, la companyia d'Erbai va demanar permís al fabricant dels robots que pretenia segrestar. Al petit robot se li va ordenar convèncer els altres que el seguissin i se li van donar algunes instruccions bàsiques, com els moviments i frases que podia utilitzar.

Les converses que els robots van mantenir al xinès van ser, segons l'enginyer d'Erbai, completament reals. "Els robots actuals, amb accés a models avançats, -va explicar- ja no necessiten ajustaments manuals ni control per entaular converses autònomes". La rebel·lió va acabar amb totes les màquines encallades a l'entrada a l'edifici. Si hagués estat connectada a la xarxa “tots els robots haurien estat segrestats”, va assegurar.
La història d'Erbai i la seva revolta robòtica deixa algunes qüestions inquietants. Tot i que el que es veu al vídeo no representa un comportament governat per la consciència de la màquina, sinó algorismes avançats d'intel·ligència artificial que simulaven la seva autonomia, agita el debat sobre el futur i les accions que les màquines podran dur a terme pel seu compte , sense intervenció humana. De moment, només es pot consignar que el petit líder artificial no disposa de consciència. Aquesta és una de les grans qüestions dels anys que vénen.

DENUNCIEM I NO OBLIDEM

Una dona ha estat assassinada aquest dissabte en un habitatge de Pasaia (Gipuzkoa) per trets efectuats presumptament per la seva exparella, que s'ha entregat posteriorment a la policia i està detingut. Si no m'he descomptat amb aquest assassinat, són 43 les dones víctimes de la violència de gènere a Espanya. Una violència que no cessa i que Roberto Bolaño va reflectir magistralment en la part dels crims de 2.666.

La part dels crims (fragment).... "L'últim cas de l'any 1997 va ser bastant similar al penúltim, només que en lloc de trobar la bossa amb el cadàver a l'extrem oest de la ciutat, la bossa va ser trobada a l'extrem est, a la carretera de terrisseria que corre, diguem, paral·lela a la línia fronterera i que després es bifurca i es perd en arribar a les primeres muntanyes i als primers congostos. La víctima, segons els forenses, feia molt de temps que estava morta, d'edat aproximada als divuit anys, mesurava entre metro cinquanta-vuit i metre seixanta. El cos estava nu, però a l'interior de la bossa es van trobar un parell de sabates de taló alt, de cuir, de bona qualitat, per la qual cosa es va pensar que podia tractar-se d'una puta. També es van trobar unes calces blanques, de tipus tanga. Tant aquest cas com l'anterior van ser tancats al cap de tres dies d'investigacions més aviat desganades. Nadal a Santa Teresa (Ciudad Jiárez) es van celebrar de la forma usual. Es van trencar piñatas, es va beure tequila i cervesa. Fins i tot als carrers més humils se sentia a la gent riure. Alguns d'aquests carrers eren totalment foscos, similars a forats negres, i les rialles que sortien de no se sap on eren l'únic senyal, l'única informació que tenien els veïns i els estranys per no perdre's."
Així acaba 'La part dels crims' a 2666 de Roberto Bolaño, diluint tot l'horror a la quotidianitat de la vida. Els que busqueu fantasmes no els trobarem. Els que busqueu literatura, tampoc. Bolaño utilitza en aquest text una realitat tan contundent que acaba per entorpir els nostres sentits de lectors. Mentre llegim La part dels crims, centrar-nos en els assassinats (realitat), o en les històries (literatura) que es desenvolupen al voltant d'aquests. Hi ha per part de Bolaño una cerca intencionada de cansar, per acumulació, al lector, d'atordir-lo amb una realitat a la qual no podem enfrontar-nos? És aquesta crueltat inhumana, oculta, irresoluble i imparable un dels motius de l'obra de Bolaño?. A La part dels crims escull una curiosa forma de mostrar-la, apel·lant a la nostra memòria, a com és de fàcil que oblidem els fets i el necessari que és no fer-ho. Recordem, i denunciem aquest horror cada dia, cada mes, cada any si cal, però no oblidem. 

Entre gener i setembre del 2024, es van registrar 624 assassinats de dones a Mèxic, dels quals 598 s'investiguen com a feminicidis, crims per raons de gènere, i 26 com a homicidis dolosos, segons l'últim report del Secretariat Executiu del Sistema Nacional de Seguretat Pública, 86 d'ells a Ciudad Juárez.


Aquest escrit el vull dedicar a la nostra neta, Maria Bargues que avui fa 24 anys, i convé tingui consciència d'aquests fets com el d'avui a Pasaia, que em temo estan caient en l'oblit i mai són portada de cap diari, i com ens recomanava Bolaño, sobretot, denunciem i no oblidem.

CARTA D'UN CONEGUT

El 19 de desembre de l’any 2012, Artur Mas i Oriol Junqueras van signar l’acord de Govern que va permetre la continuïtat del primer com a president de la Generalitat i la satisfacció de l’interès del segon que es convoqués una “consulta sobiranista” el 2014. Set mesos després, el president Artur Mas li va enviar una carta al president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, per comunicar-li que vol fer aquesta consulta i que li agradaria que no hi posés entrebancs.
A propòsit d'escriure cartes, en parla Laura Freixas al seu article d'avui a la vanguardia: "M'he divertit molt preparant una conferència per a un cicle sobre correspondències d'escriptors, dirigit per Alfredo Taján, al centre cultural La Malagueta, a Màlaga. Vaig triar comentar les cartes entre Virginia Woolf i Vita Sackville-West, una aristòcrata bisexual que li va inspirar la novel·la Orlando. Són textos fantàstics: intel·ligents, afectuosos, vivaços".
En observar l'individu postmodern, podríem afirmar que, de totes les transformacions que pateix, una de les més rellevants és la pèrdua de narrativitat, la dificultat cada vegada més aguditzada per explicar-se a si mateix i elaborar un relat. Un mal que, malgrat la seva afectació comuna, pateixen més els qui han nascut a l'era digital. Com i per què està passant tot això, ho he trobat molt ben explicat en un llibre que acaba d'aparèixer: Sense relat. Atròfia de la capacitat narrativa i crisi de la subjectivitat, de Lola López Mondéjar. El seu gran mèrit, al meu entendre, és descriure molts fenòmens actuals: fragmentació, acceleració, precarietat, descrèdit de les grans visions del món (religió, marxisme…), concepció utilitària de les relacions personals… a partir d'un denominador comú: la pèrdua o empobriment del relat, de la interpretació que fem amb paraules de nosaltres mateixes i del món.
És una mutació social tan enorme, que jo no sé com la podem afrontar. Però almenys en el nostre petit àmbit particular, em permeto suggerir que, sense abandonar Bluesky, Instagram o WhatsApp, tornem a escriure llargues cartes (encara que les enviem per correu electrònic) i a portar un diari íntim, suggereix Freixas. De fet, els blocaires ja ho fem això, hi ha gent que deixa comentaris que són de l'allargada d'una carta, i el bloc no deixa de ser en alguns casos un diari íntim; a banda que, enviar una carta per correu electrònic no em sedueix, ara, una carta a mà, escrita amb ploma estilogràfica que encara conservo, dins d'un sobre i amb el seu segell, sí que és suggerent. Carta d'una desconeguda de 'Stefan Zweig' em va inspirar per escriure 'Fins que cal dir-se adeu', en què cada capítol és una carta. Seria bo començar a practicar, un dia d'aquests saltaran els ploms del núvol i ens quedarem a les fosques a la xarxa. Som-hi!, qui s'hi apunta.

SVUOTA LA VITRINA

El moviment que buida els aparadors de les llibreries per impulsar la lectura a Itàlia, va néixer el setembre passat, la iniciativa ja ha involucrat ciutats del nord i sud del país. Una de les últimes va ser una llibreria de Gènova, a Ligúria. Però abans també va passar a Llombardia, Piemont, Vèneto, Toscana, Las Marcas, Sardenya, i també a les meridionals Campània i Apúlia. Són totes les regions transalpines que ja han estat protagonistes de l'última tendència fruit de l'amor pels llibres a Itàlia: buidar els aparadors de les llibreries en un dia determinat, per donar visibilitat a la importància de la lectura i demanar més inversió a l'educació pública.  

La idea va sorgir el setembre passat de Daniela Nicolò, una àvida lectora milanesa, de professió editora de textos universitaris i escolars. Nicolò havia llegit un article sobre una persona, la identitat de la qual no s'ha rellevat mai, que es va gastar 10.000 euros a comprar tots els llibres de l'aparador d'una llibreria a Milà. "Alguns ho van criticar, però jo vaig pensar que era una iniciativa genial, perquè havia estat una acció clamorosa, una manera de cridar l'atenció davant la insuficient atenció que els nostres governants donen a la lectura", va dir Niccolò, en entrevista amb EL PERIÓDICO. 

Després d'assabentar-se del cas de Milà, ella va decidir buidar l'aparador d'una petita llibreria independent de la seva ciutat, més a l'abast de la butxaca. Després, la llibreria de la botiga i un amic el van ajudar a crear comptes a Instagram i altres xarxes socials per sensibilitzar els altres i convidar-los a fer el mateix. Així també va néixer una mena de comunitat, amb el lema de Svuota la Vitrina (Buida l'aparador), en què els participants comparteixen imatges i pensaments sobre el món dels llibres, i planegen noves iniciatives. Des de llavors, la iniciativa ja s'ha replicat més en més d'una vintena de llibreries a tot Itàlia, i més accions ja han estat anunciades per a les properes setmanes i mesos. 

Alguns participants han volgut romandre anònims, d'altres s'han unit en grups per fer front a l'esforç econòmic, i se n'han beneficiat llibreries petites i grans de ciutats tant del nord com del sud del país. Entre elles, també algunes ubicades en àrees considerades deprimides, com Pomigliano D’Arco, a Campània. A la llombarda Lodi, on una anònima va comprar els 150 llibres que es trobaven a l'aparador de la llibreria escollida, tots els volums es van lliurar a escoles del barri. Mentre que, a Milà, una parella d'homosexuals anomenats Antonello i Alessandro es va inspirar en la iniciativa per enviar també el missatge de la importància dels establiments especialitzats en qüestions de gènere. En altre cas, alguns professors van involucrar les famílies dels seus alumnes, i es van emportar tots els seus petits alumnes a buidar un aparador.


B L O C S

DESTACADES ALEATORIES


DIGITALS
COMENTARIS
-