EL TRÀNSIT A MARRÀQUEIX 4.3.11

No se si existeix Déu, però si estic convençut que Alà o Mahoma vetllen pels ciutadans i visitants de Marràqueix, atès que donada la caòtica conducció de tota mena de vehicles per part dels seus conductors que pul·lulen constantment a dreta i esquerra, a dalt o a baix, és un autèntic miracle que gairebé - llevat de algunes excepcions - la cosa no acabi malament per alguna de les parts, bàsicament els vianants que sempre solen ser els més indefensos.

Hi ha una sèrie de recomanacions a tenir en compte sobre el trànsit rodat per part del confiat vianant que arribi a Marràqueix sense estar al corrent de com funciona una cosa tan senzilla con travessar un carrer per qualsevol dels suposats passos de vianants, alguns dels qual fins i tot tenen les seves ratlles blanques perfectament pintades, tot i que s'ha de dir - i es diu - que és oportunament posat al corrent per part del guia només pujar a l'autocar que el portarà fins el seu Hotel.

Precisament el dia de l'arribada mentre anàvem cap el nostre allotjament ens va explicar un acudit que defineix molt bé com funciona a Marrakech aquest assumpte del trànsit:

"Un guàrdia Municipal atura a un conductor que s'acaba de passar un semàfor en vermell:

- ¿Que no ha vist el semàfor en vermell? - l'increpa - mentre la resta de trànsit rodat aprofita l'avinentesa per saltar-se'l també.

El conductor impassible li contesta:

- Hi és clar que he vist el semàfor en vermell, a qui no he vist es a vostè."

Crec que queda bastant clar de que va l'assumpte de la circulació rodada amb aquest senzill exemple.

Els vehicles més habituals que haureu de sortejar en aquesta aventura que representa travessar un carrer mitjanament transitat son diversos i els podeu trobar aquí: Com a mostra us explico el trassumpte de l'assumpte de com i amb qui al damunt circulen els velomotors:

Velomotors.-

Als velomotors (antigament denominats a casa nostra Mobilettes o Vespinos genèricament) sense casc i amb la llum apagada. hi poden anar entre una i cinc persones. Opcionalment el casc en algun cas pot anar tapant la llum del davant, perquè no es trenqui el vidre - suposo -

En el cas de quatre o molt excepcionalment cinc ocupants, solen anar un o dos dels membres mes menuts al davant sobre el dipòsit, a continuació el pare i conductor, enmig la criatura més gran i darrera la mare amb un voluminós cabàs. El pare - opcionalment - pot dur un cotxet plegat a la seva ma esquerra.

De fet, les utilitats dels velomotors son variades, els podreu veure amb uns enormes cabassos de més d'un metre de diàmetre on hi solen portar-hi el pa típic de Marrakech "Kesrá", menta a dojo, pollastres, peix, verdura o el que calgui. D'altres porten set o vuit caixes apilades on pot haver-hi des de fruita fins a carn o peix. Òbviament tot aquest tipus de transport va amb el seu assortit de mosques incorporat.

La conducció dels esmentats velomotors es molt senzilla: gas a fons, esquivar els obstacles, no frenar i menys encara cedir el pas, ah! i el dit sempre a punt per prémer la botzina. I no els digueu res tot i tenir preferència, doncs us clavaran una bona esbroncada en fiancés o àrab - aixó depèn -

de: Benvinguts a Marràqueix

DE DENUNCIES I ATRACAMENTS BANCARIS 3.3.11

Tot i tenir coses preparades al calaix, algun dia com avui és el cas, no sap un exactament de que parlar. Podia haver-ho fet de Messi i Ronaldo o del Papa que ha perdonat als Jueus per la crucifixió de Jesus després de més de dos mil anys de la seva mort (per cert el superjutge Garzón podria revisar-ne el judici a que va ser sotmés), o de altres noticies del dia a dia que es mereixen un comentari. Però el que vull explicar avui és un cas que ha succeït aquest matí:

Un conegut meu ha anat a un important Banc amb oficina a Canovelles a cobrar per finestreta un xec al portador. L'empleada li ha dit que era correcte el xec i a continuació li ha preguntat si era client del Banc. En contestar ell que no, que no tenia cap compte en aquest banc, la noia li ha dit que li havia de cobrar 3 euros de comissió. . . .

De cada 5 euros que guanya un Banc, quatre són gràcies a les comissions abusives que cobren per a tot, com els 30.05 euros que cobren per 'comisión de estudio de descubierto' si quedes en números vermells al compte corrent, encara que sigui de 5 euros. I nosaltres mesells, . . . a pagar i a callar. 

LIBIA:NO ÉS PAíS PER SUBSAHARIANS 3.3.11

No és Libia un país per a subsaharians. A banda de patir la guerra actual com qualsevol altre ciutadà estranger, els negres subsaharians reben per partida doble atès els libanesos creient que tots els negres que hi ha al seu país formen part dels mercenaris llogats per Gadaffi, els atonyinen també, o sia que reben per activa i per pasiva. Bé a ser alló de: facis el que facis com a sobre del merder que hi ha tu ets negre rebràs o per una banda o per l'altra  Com succeix als EUA si hi ha un assassinat i no es troba el culpable, el primer negre que passa per allí ja ha begut oli. És fotut ser negre, sempre acabes sent l'ase dels cops....fins que se'n cansin. Quan a Muhammar al-Gadaffi acabarà  molt malament pel que es veu a venir, com a l'acudit de l'Eugenio un dia d'aquests i serà aviat, algú dirà: Muhammad al-Gadaffi se subió a un siruelo.

EL QUE ANOMENEM HISTÒRIA 2.3.11

«El que anomenem Història, és a dir la successió d'imperis, de batalles, de revolucions polítiques, de dates sagnants en la seva majoria, és realment la història? Us confesso que jo no ho crec, i que, després de llegir els manuals escolars, sòlc esborrar amb el pensament més d'una quarta part ...

»La Història veritable no és la del vaivé de les fronteres. És la de la civilització. I la civilització és, d'una banda, el progrés de la tècnica, i, d'una altra, el progrés de l'espiritualitat. Podem preguntar-nos si la Història política, en bona part, no és més que una història paràsita.

»La Història veritable és, des del punt de vista material, la de la tècnica, disfressada per la Història política que la oprimeix, que usurpa el seu lloc i fins i tot el seu nom.

»Però la Història veritable és, encara més, la del progrés de l'home en la seva espiritualitat. La funció de la Humanitat consisteix a ajudar a l'home espiritual a desprendre's, a realitzar-se, en ajudar a l'home, com diuen els hindús en frase admirable, a esdevenir el que és. Certament, la Història aparent, la Història visible, la Història superficial, no és més que una ossera. Si no hi hagués més que això, només hauríem de tancar el llibre i esperar l'extinció en el nirvana .. Però jo crec que el budisme ha mentit i que la Història no és això. "

M. René Grousset

INTERVENIR A LIBIA....PERQUÈ? 1.3.11

L’11 de juliol del 1995, els txétniks serbis varen entrar a la ciutat de Srebrenica, varen separar als homes de les dones i els nens i davant la passivitat de les forces militars de l'OTAN que se suposava eren allí per a protegir als bosnians varen executar entre set i deu mil persones, de les quals se n’han recuperat en foses comunes unes tres mil. I aixó per vergonya de tota Europa va succeir a dues hores d’avió de Barcelona o Paris, nomes fa quinze anys no tres-cents. Vergonya, vergonya, vergonya. Feia gairebé tres anys que l'exèrcit i les milícies sèrbies havien arrasat de manera fredament calculada i sistemàtica, mesquites, escoles, habitatges i tot el patrimoni cultural a la Bòsnia ocupada. Havien bombardejat, assassinat, violat sistemàticament als seus ciutadans..., obeint les consignes d'un pla de neteja ètnica preparat i recolzat pel govern de Iugoslàvia presidit per Slobodan Milosevic.

Tot aixó passava aquí al costat i els dirigents europeus malgrat constatar-ho, es rentaven les mans i van ser incapaços de entrar en acció, de prendre mesures contundents contra la barbàrie genocida del règim de Milosevic. Fou aquesta passivitat de tot el món occidental que va donar ales als txétniks per massacrar el poble bosnià.

Libia o Tunisia són molt a prop d'Europa, a menys de dues hores d'avió. Com suceeix també amb Argèlia, Europa té interessos econòmics i de dependència amb aquests païssos. Fruit de la lluita que hi ha a Libia s'està produint una allau de fugitius que abandonen el país per refugiar-se a Tunisia i d'allí intentar sortir de l'inferm en que s'ha convertit el país de Mohammad el Gaddafi. Diuen els americans que potser hauria d'intervenir-hi l'ONU o ells mateixos. El que em pregunto és, perquè?

UNA CENTÈSIMA DE SEGON 1.3.11

Revisant escrits antics he trobat aquest de fa un parell d'anys i que penso pels qui no l'haguessiu vist val la pena llegir-lo i sobretot, mirar el vídeo. Dos anys més tard em segueix angoixant i estremint la consciència.


"M'ha enviat l'enllaç aquest matí Joana. L'he buscat al Youtube i l'he trobat. Aviso que és dur, molt dur....

L'impressionant vídeo, un curt abastament premiat parla per si sol i poc hi ha doncs a afegir o comentar. Ja en vaig parlar en una altra ocasió de com moltes vegades s'obtenien fotografies que assolien Pulitzer o altres premis de la foto de l'any retratant l'horror, buscant-lo, limitant-se a enregistrar-lo sense fer res, impassiblement sense intervenir. El triomf de l'estètica per damunt de l'ètica." 


"El suicidi moral de la humanidat en oblidar l'ética per pasar a l'estètica"...