LO PITJOR ANÍS DEL MÓNT 12.3.19

Fa temps i a ran de la lectura de "Salvatge Oest" d'en Vidal  Vidal vaig descobrir l'anís infernal "lo pitjor del món", que tenia una peculiar manera de publicitar-se como podreu llegir, i dit aixó, anem a la cosa etílica:

Cierto francés tuvo el proyecto
de correr todo el país
hasta encontrar un anís
que le produjera efecto.
Cuando ¡oh, placer sin igual!
de Lérida en la estación
leyó un gran cartelón;
Lamolla anís sin rival.
Baja del tren enseguida.
Beve un trago, dos y tres.
Y allí vive aún el francés
pasando a tragos la vida.

Lamolla era el més important dels fabricants d'anís i altres espirituosos de Lleida segons explica Vidal Vidal, però de qui vull parlar a ran del comentari d'ahir és de l'anís infernal "Lo pitjor del món".

Aques anís el produïa en un antic molí d'oli del Barri de la Bordeta Miquel Serra, i l'oferia en dues varietats, sec i dolç, perfumat amb comí i matafaluga, aquest anís fregava els 40 graus, i no a l'ombra precisament. Miquel Serra comercalitzava el seu anis a varios països de sudamèrica i posteriorment a Europa.
A l'anís li va dir Infernal i sempre es va distingir per una publicitat del seu producte gens comuna, de caire negatiu.
La seva divisa era EL PITJOR DEL MÓN, en català i castellà, tot i que en un anunci a un diari Carlista de 1913, apareix com "LO PITJOR DEL MÓNT".
En un requadre de l'any 1905 el semanari humoristích amb ninots, que es deia Lo gat de Famades, es vanta de ser Lo anís més dolent i de propietats més nocives per l'organisme, i adverteix "no'l probeu". Un altre anti argument de venda que sortía a la revista Lleida, deia: No és tònic, ni digestiu, ni reconstituyent. No està premiat en cap exposició. I un altre dels seus temes preferits en aquesta línia d'anti publicitat era: Cada día és més dolent.

SALVATGE OEST - VIVAL VIDAL - Ed.Planeta

A POR ELLA, NO GRÀCIES! 11.3.19

Parla Carles Francino a elperiódico sobre 'l'a por ella' a Montserrat del Toro des de Catalunya a través de la xarxa i l'entor del sobiranisme, a ran de la seva declaració al TC la setmana passada. 

"Tot és opinable - diu Francino -, els sentiments són lliures, però el que em repugna i no pot anotar a títol d'inventari és la infame campanya d'amenaces i insults a Montserrat del Toro i sobretot la vergonyosa indiferència amb què ha estat rebuda, en general, dins del món sobiranista. Detestable el "a por ellos!"; denigrant el "a per ella!". És com tot un estadi esperonant als destralers de l'equip perquè reparteixin estopa; molts dels que aplaudeixen o callen serien partidaris d'un altre estil de joc, però es tracta del 'seus' destralers, així que no els van a censurar."

Gosaria afirmar que Francino parla per boca d'ase i des del desconeixement que li dóna fer-ho des de Madrid. D'entrada i després d'escoltar la seva teatral declaració, la senyora Montserrat del Toro és mereixeria el 'a por ella' i bastant més, car va ser una declaració surrealista, endogàmica i forasenyada, però s'ha de dir que els atacs que hagi pogut rebre són pocs, i dels de sempre, no fotem!, que la xarxa és un 5% com a molt de la opinió de la ciutadania, i el fet que hagi posat denucia a un jutjat no fa mñes que demostrar el seu estat emocional inestable i fonedís.
A molts, molts llocs és te la seva fotografia que és por trobar a Google i a ningú se li ha pasat pel cap publicar-la, i som la gran majoria, més que per respecte vers ella, per pena, per la pena que va donar la seva histriònica i sainetesca declaració, mentides, exageracions i mitges veritats a banda, d'una senyora que necessita urgentment un psiquiatra.

DEIXAR L'HERÈNCIA A UNA GATA 11.3.19

Fa unes setmanes va morir el famós dissenyador alemany Karl Lagerfeld. La notícia de la seva marxa venia acompanyada d'una cosa bastant curiós: la seva gata serà la principal hereva de la seva fortuna. "Estem davant d'una nova dimensió de l'herència", apunta sobre això el professor Gay de Liébana. I és que la felina haurà mentalitzar "que va a haver de pagar l'impost sobre successions i donacions", fa broma. No sé com s'ho farà la gata per pagar l'impost, suposo que tindrà algun marmessor que s'en cuidarà. Aixó és un avís per si algu pensava que deixar l'herència a un gat o una gata no s'haurien de pagar l'impost de successions, doncs no, d'aquí la frase: paga que és gata.

24 ANYS SENSE L'OVIDI 10.3.19

"Tu ja ho sabies Ovidi, que és aquest país nostre injust, gasiu i oblidadís amb els seus artistes. A França sense anar gaire lluny, es va acomiadar Charles Aznavour, als 90 anys, i Henry Salvador va gravar discs i va actuar fins als 90 anys, i no va seguir perquè ens va deixar, que sino encara continuaria. I Tom Jones actua permanentment a un Casino a Las Vegas als setanta nou anys. Només son tres exemples però en podria afegir molts més, una munió.
He recordat la primera vegada que et vaig escoltar en directe ja fa una pila d'anys a la Faràndula. No en sabia massa de tu i si molt d'en Serrat a qui realment anava a veure. A la primera part vares actuar tú, i a la segona el "nano". I em vaig enamorar de l'Ovidi i de Teresa, tenia Brassens davant meu, histriònic, sorneguer, dominador de l'escenari, aquella figura més aviat menuda s'aixecava immensa mentre sàviament anava desgranant les cançons. Embadalit l'hora llarga que va actuar se'm va passar amb un sospir, acaba de veure un animal escènic, meravellós, fantàstic, vaig aplaudir-té com no solc fer-ho mai, era la conjunció, la comunió perfecte de la música, la paraula, el mim i l'actor que tú interpretaves sàviament, amb el gest exacte en cada moment i aquell somriure sorneguer i tan especial que tenies.

Després...., després a la segona part va sortir en Juanito i em va semblar molt petit i escadusser al costat del que acabava de veure i escoltar, una altra cosa, i mira que m'agradava i agrada en Serrat. He encapçalat el comentari només amb el teu nom, ja n'hi a prou, hi ha altres Ovidis que potser necessiten del cognom per a ser reconeguts, amb tú no cal, ets l'Ovidi...., el meu admirat i malaurat Ovidi."

El temps, la vida i nosaltres fórem molt injustos amb l'Ovidi, que ens va deixar víctima d'un mal lleig que es deia abans un 10 de Març del 1995, tot i que jo diria que es va deixar morir de pena, ningú li volia gravar les seves cançons i gairebé ningú es recordava d'ell. Els homenatges varen arribar més tard, com gairebé sempre, quan ell ja no hi era. Avui fa 24 ants que ens va deixar.

Us deixo, amb l'Ovidi i Teresa que descansen junts al cementiri d'Alcoi..........per sempre. ENCARA NOIS, ENCARA