EL BRIGADA QUE CONEIXÍA A QUIM TORRA 20.3.19

A part de la crítica dels Mossos, l'agent R77175H, responsable de l'operatiu de la Guàrdia Civil que va intervenir més de nou milions de paperetes i sobres electorals en una nau a Bigues i Riells, ha explicat a primera hora que el cos va veure l'actual president de la Generalitat, Quim Torra, entrant i sortint de l'espai en tasques de vigilància prèvia. A preguntes de la Fiscalia, ha relatat amb detall com es va produir l'escorcoll el 20 de setembre i ha explicat que després de fer seguiments a l'aleshores director general de Patrimoni, Francesc Sutries, i càrrecs del departament d'Economia van concloure que en aquella nau s'hi podia amagar material electoral. En una de les visites als exteriors de l'espai, en dies previs al 20-S, hi van veure Torra.

No deixa de ser curiòs que el setembre de 2017, un brigada de la Guàrdia Civil fos capaç de reconèixer a Quim Torra, en una época en que nomès el coneixien a casa seva i amb prou feines. És ben bé el tinglado de la antigua farsa, les declaracions dels Guàrdies Civils, i Marchena narinan narinan, nomès els hi falta la trompeta i el barret de paper de diari. 

Alguna vegada habia reflexionat en el sentit que potser la història s'hauria de escriure al revés, partir del present i anar seguint enrere, tot tindría més sentit, i això és el que s'evidencia de com la Fiscalia (pressumptament) a ensinistrat als testimonis de la Guàrdia Cvil, perquè construeixen el relat d'ara cap enrere, a fi i efecte que quadri amb el relat del Jutge Llarena, només així s'entén que un Guardia Civil recordi haver vist a Carme Forcadell o no hi era, i a més ho recordi ara, i que el Brigada R77175H fos capaç de reconèixer a Quim Torra el setembre de 2017. Si aixó és un Estat de dret que vingui Lerroux hi ho vegi.

TERROR A LA VIA LAIETANA 20.3.19

Elss mossos retiren als manifestants asseguts a la calçada davant la Conselleria de Exteriors a la Via Laietana el 20 de septiembre. TONI ALBIR / EFE

Reconec que estic enganxat via radio o tele al judici, és un exercici de recreació del que hem vist tantes vegades a les pel·lícules però ara en un cas real.  En el cas de la televisió és molt interessant per fixar-se amb les expressions dels declarants, dels advocats, fiscalia, o els jutges. Hi ha molta miseria humana en general i poques declaracions serioses i serenes, llevat de la del Major Trapero que hagin destil·lat honestedad i professionalitat.

Ahir varen començar les declaracions dels Guàrdies Civils, dels qui no vàrem poder veure les imatges. S'entèn després d'escoltar-los; no sé qui els ha preparat, qui els ha alliçonat per que menteixin o distorsionin els fets de l'1-O per fer-los quadrar amb les acusacions de la Fiscalia, però els han ensinistrat maldestrament, sobretot el tercer Guardia Civil, l'home que parla de Terror a la  Vía Laietana. Pot ser que el Guàrdia Civil P35979V desconegui que hi ha videos del lloc dels fets que desmenteixen totalment les seves delirants declaracions. Ara, com que els vídeos no es poden exhibir en el judici segons Marchena arbitrariament ha decidit...

"Els successos davant de la Conselleria d'Exteriors - El tercer guàrdia civil, P35979V, va introduir en la sessió l'element més terrorífic, això per al cas que Netflix vulgui fer una versió gore. Sabíem dels incidents ocorreguts aquell dia davant de la Conselleria d'Economia amb desenes de milers de persones protestant contra les detencions. Resulta que tot això no va ser res comparat amb el registre de la Conselleria d'Acció Exterior, on estava P35979V. Allà unes 200 persones es van manifestar davant l'edifici situat a Via Laietana, a Barcelona.

Pel que va explicar el guàrdia civil, semblaven 200 espartans molt enfurismats. "Si tot aquest tumult assalta el departament, els efectes haurien estat devastadors", va dir al principi. Tumult, aquesta paraula que apareix en l'escrit d'acusació de la Fiscalia. Després va haver de treure de l'edifici a la secretària judicial quan "les amenaces de mort ja eren alguna cosa suau comparat amb el que estava passant". És difícil pensar en un context en què hi hagi alguna cosa pitjor que amenaces de mort, excepte la mort o danys físics molt greus.

Quan va ficar a la secretària en un cotxe, els manifestants van sacsejar el vehicle i ella es va posar a plorar, segons l'agent. Després va treure al detingut i alguns d'ells van voler emportar-se'l, se suposa que per alliberar-lo. El detingut també va tenir dret a frase en el relat: "El detingut no donava crèdit al que estava vivint. Només deia: Traieu-me d'aquí". Hi havia entre cinc i deu metres entre la porta de l'edifici i el cotxe, segons l'agent. Les fotos indiquen que la distància era molt inferior.(dos o tres metres)

Què feien els mossos que eren a la zona?, va preguntar el fiscal. "Miraven", va respondre el testimoni. És com dir que no feien res.

Les imatges d'aquest dia demostren que això no és cert. Els mossos van intentar protegir els guàrdies civils i desallotjar els manifestants que estaven tirats a terra. Les fotos confirmen que hi va haver moments d'autèntica tensió amb manifestants, guàrdies civils i mossos, gairebé junts quan els segons van deixar l'edifici. Un grup de persones es va tirar a la calçada per impedir que els guàrdies civils abandonessin la zona amb els seus vehicles fins que els mossos els van aixecar del terra.

Els mossos retiren als manifestants asseguts a la calçada davant de la Conselleria d'Exteriors de la Generalitat a Via Laietana el 20 de setembre de 2017 en acabar els guàrdies civils el registre.

Però no n'hi havia prou amb revelar uns fets molt poc coneguts fins ara, a diferència dels de la Conselleria d'Economia. P35979V va donar a entendre que mai abans havia passat per una situació tan violenta i això que havia tingut una experiència de 25 anys en un grup policial antidroga, en la investigació de grans narcotraficants i en registres en "barris molt conflictius".

Cap dels protagonistes dels incidents de Via Laietana va patir lesions. Ni guàrdies civils, ni mossos, ni manifestants. Encara hi ha més. P35979V va al·legar que va passar pel carrer en un cotxe oficial la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, avui al banc dels acusats. La va acusar de "agitar a la massa" des del vehicle. El cotxe no va parar, però ell diu que va reconèixer a Forcadell. Va ser una revelació sobrevinguda. En l'atestat policial no va dir que l'havia vist. Tampoc al jutjat. L'advocada de Forcadell li va preguntar per què no ho va explicar llavors. "Doncs m'ha sortit ara", va respondre.

La lletrada va demanar al tribunal que el considerés com un possible delicte de fals testimoni. Era la forma elegant de dir: no em crec res del que ha dit. Sobretot si tenim en compte que en estar el carrer ocupat no podien passar cotxes per ella i menys en direcció contrària direcció Muntanya com li va recordar la lletrada al guàrdia civil.

Aqui podeu trobar tota la informació sobre les declaracions d'ahir de membres de la Guàrdia Civil, algunes d'elles delirants." -. Ja sé que a molts us cansa tota aquests història i que edls nostres varen jugar a aprenents de bruixot i han perdut bous i esquelles en la seva esbojarrada declaració/no declaració d'independència, però és que aquest judici no va d'aixó, va contra aixó, va d'escarment, de venjança i com diuen molts, em temo que la sentencia ja està escrita.

KAFKA A GAVÀ 19.3.19

Hi ha situacions que ni tan sols Franz Kafka se les hauria plantejat en cap de les seves novel·les. Aquest seria el casa de Tamara Carrasco, a qui la justicia la manté confinada al seu municipi des de fa quatre mesos. Un cas como un cabàs o una situación kafkiana que està enquistada i no s'en parla prou, la prova és que aquest article és de el diario.es, no de cap digital d'aquí.

Un jutjat de Gavà i un de Barcelona es passen des de fa quatre mesos la causa de Tamara Carrasco, l'activista dels Comitès de Defensa de la República (CDR) confinada en el seu municipi des del passat mes d'abril. La discrepància entre els dos jutjats es basa en qui és el competent per investigar a Carrasco per un presumpte delicte de desordres públics. Mentre no es resolgui la qüestió la defensa de Carrasco no pot proposar acabar amb la reclusió forçosa a Viladecans que ja s'allarga onze mesos.

L'Audiència de Barcelona dirimirà el desacord entre les dues jutgesses. La titular del jutjat d'instrucció 24 de la capital catalana ha remès als magistrats de la secció 2 una contundent exposició raonada, a la qual ha tingut accés eldiario.es, en què defensa que ha de ser el jutjat de Gavà qui es quedi amb la causa de Carrasco. La Fiscalia i la defensa de l'activista estan d'acord amb que sigui la jutgessa de Gavà qui instrueixi el cas.

L'Audiència Nacional va enviar el passat mes de novembre al deganat dels jutjats de Barcelona la causa contra Carrasco per un presumpte delicte de desordres relacionat amb els talls a les autopistes i carreteres catalanes convocats pels CDR per demanar la llibertat dels presos sobiranistes. Ho va fer després de descartar els delictes de terrorisme i rebel·lió, mantenint això sí el confinament per l'activista vigent des que va ser deixada en llibertat el 12 d'abril de 2018.

Tal com recorda la jutge de Barcelona en la seva exposició raonada, l'únic indici pel qual Carrasco està investigada no és haver participat físicament en les protestes, sinó un missatge d'àudio de 5 minuts i 41 segons en què l'activista "difon i crida a realitzar talls a les carreteres". En sospitar que el missatge s'havia gravat des del seu domicili, la jutge de Barcelona va enviar al desembre el cas als jutjats de Gavà, dels quals depèn Viladecans.

La jutge de Gavà va tornar el 25 de gener d'aquest any el cas a la capital catalana, sense si més no notificar-ho a la Fiscalia, en no tenir clar que el missatge es gravés des de Viladecans. "En no quedar constatat el lloc d'emissió del missatge, és competent el jutjat de Barcelona per ser on s'han descobert proves materials del delicte", va indicar la jutgessa de Gavà, segons es recull en l'exposició raonada que ara haurà de resoldre l'Audiència de Barcelona.

En qualsevol cas, la jutge de Barcelona sosté que mentre l'Audiència Provincial no es pronunciï, és el jutjat de Gavà el que ha de "continuar practicant per imperatiu legal les diligències" perquè la causa avanç "fins que que es dirimeix definitivament la controvèrsia" sobre la competència. Serà llavors quan la jutgessa que assumeixi el cas decideixi sobre l'arxiu de la mateixa i la fi del confinament que proposarà la defensa Carraso, que exerceix Benet Salellas.

El límit a la llibertat de moviments de Carrasco, coincideixen fonts jurídiques consultades, és una mesura cautelar excepcional en un cas obert únicament per desordres públics. Cal recordar que va ser el mateix missatge d'àudio el que va provocar la detenció i el registre de la casa de Carrasco per presumptes delictes de terrorisme o rebel·lió. La Fiscalia de l'Audiència Nacional va arribar a demanar presó provisional per a Carrasco.

No obstant això, el jutge instructor de l'Audiència Nacional va rebutjar de ple els presumptes delictes de terrorisme i rebel·lió i va limitar la causa a uns desordres públics. El descart no va aparellar l'aixecament de la mesura cautelar que impedeix a Carrasco sortir de Viladecans, amb l'excepció d'acudir al seu lloc de treball, des de fa onze mesos. I és que l'Audiència Nacional, abans d'enviar la causa als jutjats catalans, ha argumentat que "l'activitat dels CDR no hi havia cessat" per mantenir a Carrasco confinada a Viladecans, denegant fins i tot un permís per visitar la seva mare quan es va trencar una cama.

ATURAR-SE O CAMINAR? 19.3.19

Fa anys vàrem anar amb uns quants a Londres, i quan dic fa anys em refereixo als 80's, quan les persones no viatjavem tant com ara. Una de les coses que ens va sorprendre, va ser que a les escales mecàniques la gent que es deixava portar es situava a la dreta per donar pas als qui impacients avançaven esperitats per l'esquerra, fins i tot donant empentes i apartant de mala manera als qui com nosaltres no sabiem d'aquesta costum que vàrem pensar era cosa nomès dels londinencs. Passa el mateix als aeroports en que hi ha aquestes cintes transportadores que ara ja sabem que els que no tenim pressa o som lògics ens hem de situar a la dreta per donar par als esverats de la ruta.
Intentant aplicar el sentit comú, el més raonable semblaria que si es té pressa és pujar per les escales de tota la vida, graó rere graó, car les mecàniques són no per la gent que té pressa, sinó pels còmodes, o els que tenen dificultats de moviment.
D'aixó va aquest article d'una enginyera de la Univesitat Estatal de Mississippi, Lesley Strawderman, que en tenir poca feina s'ha dedicar a pentinar aquest gat de les escales. Ah! pels que no sàpiguen exactament com s'ha de pujar una escala no mecànica, aquí van unes instruccions de Don Julio.

ATURAR-SE O CAMINAR. QUÈ ÉS MILLOR EN UNA ESCALA MECÀNICA?

"Quan regeix la impaciència, els vianants tenim per costum prendre el carril esquerre de l'escala mecànica per pujar caminant. A la carretera, la normativa així ho indica. L'esquerre és per avançament. Què passa en el trànsit de vianants? I si la millor opció fos quedar-se quiet? La realitat mostra que apliquem la mateixa regla que en un vehicle. Els passatgers més lents usen la meitat dreta del graó per deixar que la resta continuï. Lesley Strawderman, una enginyera de la Universitat Estatal de Mississippi, als Estats Units, analitza en The Conversation què seria més eficient per al flux de persones, si un carril per caminar i un altre per a romandre quiet o tots dos per estar dret.

Una investigació en una estació de metro londinenc va valorar aquesta qüestió partint d'una observació: el 74,9% dels vianants solen parar-se a l'escala mecànica habitualment congestionada. La decisió va ser prohibir el moviment dels usuaris, el que va propiciar que més gent pogués moure's per l'estació en la mateixa quantitat de temps. Per Strawderman, una escala mecànica d'alta eficiència és aquella que té el major rendiment. És a dir, que transporta al major nombre de persones al seu destí ".

Quan els dissenyadors planifiquen espais com carreteres i edificis, consideren l'espai necessari per a cada persona en l'entorn. Aquest espai necessari varia depenent de com s'utilitzi. "Per a un vianant, la zona de seguretat descriu quant espai necessita una persona per sentir-se còmoda, i canvia segons l'activitat. Algú de peu necessita, de mitjana, una mica més de 0,3m² d'espai, mentre que un vianant que camina necessita més de 0,75m². Això vol dir que una cosa tan restringit com és una escala mecànica pot albergar còmodament més del doble de vianants en peu que caminant ", indica l'enginyera.

No obstant això, la polèmica està sembrada. Permetre que la gent camini per l'esquerra fa que alguns individus avancin més ràpid, tot i reduir la capacitat de l'escala. Alhora, la varietat de velocitats dels caminants dificulta l'eficiència.

Els enginyers consideren a molts vianants en una àrea com una multitud d'alta densitat. En aquestes situacions, els vianants tendeixen a caminar molt més poc a poc que quan estan en un espai obert o de baixa densitat. Aquesta lentitud es deu, segons Strawderman, tant a la manca d'espai com a la necessitat que cada vianant prengui decisions: He d'accelerar? ¿Anar més a poc a poc? ¿Passar a aquesta persona? ¿Només esperar? "Aquest aclaparador compendi d'interrogants pot portar al fet que els vianants es comportin com els que els envolten, cosa que resulta menys esgotador mentalment", diu. La conclusió d'aquesta enginyera és "Aturis a banda i banda de l'escala mecànica. Els altres l'imitaran ". Encara que no sembli massa lògic, ella està convençuda que aquesta actitud ajudarà a tots a arribar abans al seu destí." - quo.es