CRÓNICA D'UNA DIMISSIÓ EN DIFERIT

Sovint s'atribueixen a Pedro Sánchez dots maquiavèl·liques. Clar error de qui no ha llegit al florentí, o si l'ha llegit no l'ha entès. Maquiavelo és un personatge sovint malentès a Espanya. A principis del segle XVI, Nicolas Maquiavelo va sentar les bases de l'autonomia del pensament polític respecte al pensament religiós. Amb Maquiavelo, la relació entre governants i governats comença a explicar-se com una realitat en si mateixa, sense intervenció del que és diví. Maquiavelo va ser una enorme figura intel·lectual que a Espanya seguim confonent moltes vegades amb la simple astúcia. Ja voldria ser maquiavèl·lic Sánchez en aquests moments, ja que és possible que en un rampell de subjectivitat i sentimentalisme hagi comès un seriós error polític. No serà fàcil que el lideratge socialista surti enfortit d'aquest episodi, encara que l'escuma dels dies sigui avui favorable al president. Els seus estan mobilitzats i possiblement en tindrem notícia a les properes eleccions catalanes. Crec que no cal dibuixar un croquis sobre l'ofensiva en marxa contra la dona del president, Begoña Gómez. Sánchez sembla haver optat per protegir la seva dona i salvar el seu matrimoni en veure la seva dona sota atac. És una reacció que l'honra, una reacció profundament humana. Sembla increïble que aquell polític que no fa ni un any va sortir a totes s’hagi buidat en nou mesos. La primera reacció a la seva carta va ser aquest tuit de Jordi Évole: “Si dimiteix, se’n va en gran, desmuntant la seva afecció al poder. Si no dimiteix, es converteix en el líder contra la política porqueria. Sempre guanya. I ho saben”. És una expressió dels temps que vivim. Els polítics són sempre un reflex de la societat. Cada cop serà més difícil combinar societats hedonistes en què la vida privada ha cobrat un gran valor, amb dirigents polítics espartans disposats a suportar molta pressió durant llargs períodes de temps. Tres dies després d'un resultat electoral que semblava fet a mida del PSOE com a factor d'estabilitat, Sánchez amaga dimitir. Dilluns haurà de donar explicacions i aquestes no podran ser només de caràcter subjectiu. Misteris de la política espanyola en els temps de la màxima acceleració de la història. La dimissió en diferit n'és un clar exemple.

Enric Juliana sosté que Pedro Sánchez ja se n'ha anat, encara que dilluns anunciï la seva continuïtat al capdavant del Govern, una vegada conclòs el període de reflexió de cinc dies anunciat per ell mateix dimecres passat. Encara que segueixi al lloc, després d'haver provocat aquests dies un debat públic agitat sobre els límits de l'agressivitat política a Espanya, Sánchez haurà començat a anar-se'n en la mesura que ha enviat un senyal de debilitat a una societat acostumada a la verticalitat del poder i a mesurar la qualitat dels seus governants pel grau de resistència a l'adversitat.