A partir del dia d'avui a Espanya i a una de les seves colònies, Catalunya, no es pot fumar en cap espai públic tancat. La mesura és correcte atès protegeix als fumadors passius i el sentit comú ens diu i ja ho sabem que fumar no és bo. Altra cosa és dir que els fumadors costen 600 milions d'euros a l'any a la Sanitat catalana com publica avui el digital Ara. Mentida i fal·làcia on les hi hagi. Anem per pams, la gent en general té el costum de morir-se tota ella sense excepció, punt número ú, i sol fer-ho gairebé sempre de les tres ces: Cor, Càncer, Carretera, o bé de vell con en Carrillo quan ho faci que encara no.
Els fumadors doncs s’acaben morint del mateix que els que no fumen i possiblement, si el tabac és tan nociu com diuen per a la seva salut, ho fan abans, estalvi que té l’estat en despesa sanitaria per longevitat, que el personal no fumador cada dia arriba a més anys de vida convenientment drogat i atifonat de pastilles pels receptadors oficials de droga legal mèdica de l’Estat, que no en tenen prou i últimament es dediquen a drogar criatures a base d'antibiotics, ventolin i el que faci falta.
He vist morir abstemis de cirrosis i no fumadors de cancer de pulmó, i he vist morir alcohòlics de cirrosis i fumadors de càncer de pulmó, per tant tenint en compte que el cost final de despesa pública sanitària és el mateix, però els fumadors, a sobre dels impostos que paga qualsevol ciutadà aspirant a cadàver, paga els impostos del tabac, o sia que contribueix més a les arques de l’estat que un no fumador, i la seva quitança amb la vida costa exactament el mateix, crec que s’ho haurien de fer mirar i fer pagar més impostos als qui no fumen per evitar un greuge comparatiu als fumadors.
Deia en Terenci que preferia morir de Sida a Egipte que d'avorriment a Barcelona, i va acabar morint a Barcelona pel tabac i els seus excessos variats bastant abans del que li pertocava. I en aixó estem, s'ha acabat el viure perillosament, fumar, beure, conduir borratxos, anar a més de 80 per hora, tota una serie de comportaments fins fa poc considerats normals i que ajudaven en certa manera a viure tot i causar víctimes com a selecció natural de l'espècie. S'ha acabat el vici i l'anarquia, tot està ordenat, disposat i controlat. Com a l'acudit de l'Eugenio quan un metge li diu al pacient: si no deixa de fumar viurà només deu anys. I si deixo de fumar viuré més temps? pregunta el pacient. No! contesta el doctor, peró si deixa de fumar se li farà més llarg.
En resum, viurem més i mes sans i no ens matarà el tabac ni l'alcohol, però ens morirem víctimes de l'estupidessa i l'avorriment. I a més a més se'ns farà molt llarg, com al Terenci avorridament llarg.
.png "English"){kind=small}
18 Comentaris
"...però ens morirem víctimes de l'estupidessa i l'avorriment..." Amén...tens raó...
ResponEliminaFrancesc, comences el any una mica fort, jo ja soc un ex de moltes coses, ja no fumo, ja no bec quasi res, condueixo per sota dels 100 Km. per hora, ja no faig tan castells de dos, ja no ... ja no ... jano.
ResponEliminaBé, la doctora amb diu que això i allò altre, són pecats, no prohibeix casi res però amb diu que tingui moderació.
Avorrit no estic perooò amb fot una mica veure passar el temps.
Ja hem parlat d'això en moltes ocasions, el més preocupant és comprovar com cada vegada més volen controlar la nostra privacitat. No fumo ni vaig als toros, ni he fumat mai, però aquest dogmatisme mèdic i bonista m'emprenya molt. A més, diuen que s'estalviarà. Ho dubto, si ens allarguen la vida també gastarem molt en el tema de la cura dels vells, les demències senils i la resta, a no ser que ens facin xixina a partir dels vuitanta, no m'estranyaria, l'avortament era dolent i ara... ja veieu. El mateix passarà amb l'eutanàsia. Viure per veure. O tempora, o mores.
ResponEliminaFrancesc, no n'hi ha per tan, jo no fumo ni miro la televisió, ni bec (bé, un whisky de tan en tan no fa mal a ningú), ni condueixo, i no m'avorreixo mai, mai ni mai.
ResponEliminaSi t'avorreixes perquè no pots fer aquestes coses, millor suicida't!
ResponEliminatenir raó o creure que tens raó no soluciona res...Miquel.
ResponEliminaSe't farà més llarg Joan. . .
ResponEliminai no paren de controlar-nos Júlia, és com una obsessió paranoica que els durà a controlar-nos del tot. Temps al temps.
ResponEliminaes una metáfora lo de l'avorriment Ferran.
ResponEliminaen canvi el teu últim comentari o suggeriment te'l podies haver estalviat. Tinc tanta feina a avorrir-me jo que m'aburreixo des de petit que no tinc temps de suicidar-me.
ResponEliminaDoncs mira, no estic d'acord amb tu. En els espais on es fuma em poso, literalment, a morir, o sigui que per a mi, el rètol on hi deia "en aquest local es permet fumar" jo hi llegia "en aquest local tu no hi pots entrar o t'hauran d'ingressar". O sigui que se m'acaben d'obrir les portes d'una munió de locals públics del país. Respecte a la cosa de les morts, bé, pertanyo a una família on he hagut de viure la mort de tres persones per tabaquisme. T'asseguro que no és per fer-hi broma. Que si, que tothom es mori del que vulgui, però ja et dic jo que no li ho desitjo a ningú morir d'això i així. O sigui que, per a mi, benvinguda la meva llibertat. :)
ResponEliminaAh! i no m'he avorrit en la meva vida.
tot són opinions Montse, però en aquest tema ets una mica extremista, com si fossis exfumadora. I si encara no es del tot clar que el tabac perjudiquia a tothom, el tema dels fumadors passius és molt més que discutible. Aqui per no sé quins interessos l'Estat, menteix i menteix conscientment.
ResponEliminaSóc al·lèrgica entre altres coses al fum del tabac. Per a mi, les concentracions que hi havia en certs locals, eren sinònim d'ingrès d'urgències i com comprendràs, ni em podia plantejar d'entrar-hi. Sé molt bé els efectes del tabac, també he fumat, ja fa molts anys i sé el que va comportar per a mi. El germà del meu home, el seu cosí i el meu sogre han mort enmig d'uns dolors espantosos que ni la morfina atenuava. Cadascuna d'aquestes morts ha estat una tortura llarga i infinita per la família. I no et menteixo gens. Diuen que no hi ha pitjor cec que aquell que no hi vol veure. Fins i tot a Itàlia està prohibit fa una pila d'anys i ningú s'està posant tan histèric com aquí. M'agradaria veure la mateixa empenta a l'hora de participar en la societat, o en la de pagar impostos, per exemple.
ResponEliminaHem tingut experiències diferents, els meus dos avis, fumadors, un d'ellls en Pipa varen morir als 90 i escaig, el meu pare en té 93 (no funma des dels 50 anys - tot s'ha de dir). El meu sogre no fumava i va morir als 69 mentre el seu cunyat que fumava com un carreter va morir als 78 i no pel tabac. S'està dramatitzant massa a una banda i l'altra, jo diria que és questió de deixar passar uns quants dies i les aigues es calmaràn. De fet, no molesta la prohibició de fumar. Molesta, com s'ha legislat, molesta que surti la capulla aquesta demanant a la gent que delati, molesta que fa quatre dies varen fer gastar molts diners a Bars i Restaurants per fer zones de fumadors i ara tota aquesta despessa ha estat per no res. Molesta perquè prohibeix fumar qui et ven la droga. Molesta per aquesta puta mania de posar-se dins la nostra intimitat cada vegada amb més impunitat. Que és el següent que ens prohibiràn?
ResponEliminaSaps? em fan molta gràcia aquestes vostres estripades de vestidures. Als coffe shop d'Amsterdam, on pots comprar i fumar marihuana, no et permeten fumar tabac i tampoc fer-te un porret amb paper que no sigui una cosa que et donen ells. Encara no he vist cap holandès histèric, i mira que pot semblar una qüestió força ridícula. Però nord enllà no perden l'ídem amb tanta facilitat com nosaltres. I em sembla de calaix que una llei que afavoreix la llibertat de les persones, les que no fumem sigui primordial. Que es fa tard i malament? i tant! Però el mateix entusiasme l'hauríem de tenir a l'hora d'exigir els nostres drets, de defensar els més desvalguts i no a l'hora de posar-nos nerviosos perquè ens prohibeixen que ens enverinem en públic i que enverinem els qui no ho han demanat.
ResponEliminaNO SE PAS QUI ESTÀ MÉS HISTÈRIC! Jo no, m'ho agafo amb molta calma, i mira que sóc ex fumador de 3 paquets diaris de Ducados, però suposo m'han educat en una altra cultura, fins i tot de cinema, que se'm fa dificil d'entendra tot aixó. A casa, de sempre no hem fumat davant la mainada, però en canvi al cotxe si ho feiem (abans, clar) quan fumar estaba ben vist, i fins i tot es fumava al Parlament sense anar més lluny.
ResponEliminaTot plegat i deixa't d'endergues és pur teatre de conveniéncia per part del Govern. Els qui haurien de pagar més imposts son els que no fumen per desfer el greuge comparatiu amb els imposts que paguen de més (i molts) els fumadors. I jo ho deixaria aqui, no crec ens arribem a entendre en aquesta questió.
Aquest comentari no te'l faig perquè el publiquis, encara que ets ben lliure de fer el que et sembli. No estic histèrica, en cap moment he cridat com tu fent servir les majúscules. Estava intentant desenvolupar un raonament que em sembla que trovaba a faltar, perquè tot ho has enfocat de cara a un greuje de l'autoritat envers els contribuents, quan contribuents també ho som els que no fumem. I si els fumadors paguen un extra en el tabac, els altres també paguem un extra en els seus tractaments mèdics, la seguretat social la paguem entre tots, fumadors i no fumadors. O sigui que la balança queda equilibrada. Ara, si el que vols és tenir la raó, cap problema, tota per a tu.
ResponEliminaLo de les majúscules no es per cridar, a vegades se'm posen i les deixo. Només un simple i senzill comentari pel que només és necessita un mínim de sentit comú.
ResponEliminaUn fumador costa a l'ESTAT el mateix que un no fumador, i a sobre paga molts més impostos. I aixó és així agradi o no agradi encara no se perquè. Jo per exemple, encara no he anat mai al metge. Mitra s0 n'he pagat d'imposts a tres paquets de DUCADOS DIARIS FINS FA CINC ANYS.
Me'n vaig al sobre que ja és tard per a mi.
Bona nit!