{ads}

# BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ - ACTUALITAT - INFORMACIÓ - OPINIÓ - POLÍTICA - COLLONADES - NOTICIES CURIOSES - CONTEXTO - SUE...

JUGAR A FUTBOL SENSE LA BIMBA


No sé si és cert o es tracta d'una llegenda urbana; explicava algú que abans d'entrar al camp del Barça, el Bisbe Deig i Mossen Ballarin, aquest últim deia: estarem d'acord en que l'arbitre és un fill de puta, i a continuació es persignàven. 
No caldria esmentar a la seva mare ni referir-se a alguna mancança física o a un hipotètic dany mental. El pitjor que es podia dir d'ell, la màxima expressió de l'enrabiada, era dir-li «àrbitre», com ho feia el pare d'en Fonolleres, ve a ser com dir taxista, a un taxista. Amb la simple descripció del nom es transforma en un malnom, encara que per si hi ha algún dubte, és aquest el motiu que dels árbitres de futbol es diguin sempre els dos cognoms, per exemple Guruceta, es deia Guruceta Muro. 

Vaig publicar a Collonades que l'Exèrcit Islàmic els acaba de prohibir a Síria. No hi ha àrbitres. I amb prou feines hi ha futbol, és clar. El motiu és aclaparador: es regeixen per les normes de la FIFA i no pas per les d'Al·là. Això, que sembla una broma, és cert. El futbol es va inventar a Anglaterra a mitjans del XIX, encara que de seguida varen oblidar com s'hi jugava, però sembla ser que Mahoma, d'una manera o una altra, ja el practicava. Al·là assegura que un jugador no s'ha de refiar del criteri d'un jutge sinó de la llei sagrada (o de la seva interpretació, és clar). I la llei permet que cada futbolista castigui segons el seu criteri l'ofensa comesa. Aquest seria el cas de de Felipe que va acabar amb la carrera de Bustillo traspassat ahir, perquè li havia fet dos gols al Madrid, i amb una entrada com ell bestial el va enviar a Salou, o sia que va jugar nomès un partit amb el Barça.

Per cert que a la pel·lícula Timbuktu, hi ha una escena meravellosa on uns nens juguen a futbol en un camp de terra, però com està prohibit, ho fan sense la pilota, la bimba que diria Puyal. Al·là és gran i Mahoma és el seu profeta, peró Messi és Déu, el deu dels cristians, clar.

 

Publica un comentari a l'entrada

7 Comentaris

  1. En fin, si Tzara levantara la cabeza se quedaría pasmao.

    ResponElimina
  2. Messi no és pas el Deu dels cristians, només dels futbolistes, dels amants del bon futbol que no siguin ultra fidels de Maradona. En fi, Serafí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja ho sé Peletero que Messi no és Déu, tampoc ho és Al·là, és una manera de dir-ho, de definir el que és Messi.

      Elimina
    2. Sí, sí, ja t'he entès, era per fer una mica d'ironia a l'absurd i <al pensament maligne.

      Elimina
    3. De fet hi ha dues coses certes, Déu no existeix, pero Messi si, i no és gràcies a Déu, sinó gràcies al Charlie Rexach, Minguella i un humil tovalló de paper.

      Elimina
  3. Una cosa buena tiene que el futbol este prohibido, no nos comemos un cuarto de hora en los telediarios de él, todos los días.

    Por lo demás, cualquier imbécil (como es el caso) puede prohibir, lo difícil es crear...
    No soy aficionado al futbol, pero las pocas veces que he visto a Messi es el jugador de los que conozco que más me gusta...

    ResponElimina
  4. Ya lo decía WILDE: es más fàcil destruir que crear. Dicho esto, como no veo los telenoticias hace tiempo, no se cuando tiempo dedican al fútbol, antes en TV3 dedicaban mucho -por cierto - al Barça y muy poco al Espanyol, ahora no lo sé.

    ResponElimina