Parlava en el comentari anterior sobre la Consellera de Justícia Montserrat Tura, i és pensava en Maurici que ho deia amb fina ironia, atès la Sra Tura com la resta de la banda de polítics, ha estat demagògica, barroera i prometedora de causes no complertes al llarg de la seva carrera política. Ho sé! i no és pas nou, ja deia "el viejo profesor" y ex-alcalde de Madrid Enrique Tierno Galván, que les promeses electorals es fan però no pas per complir-les, déu nos en guardi! seria impossible - reblava -. El que volia dir amb relació a la Sra Tura és que, agradi o no, quan parla ho fa amb propietat, i el que diu (sobre tot des que és Consellera) sona a clar, diàfan, assenyat i carregat de sentit comú, i així ho veig i m'ho sembla. La resta ja me la sé i és -suposo- inevitable, però estarem d'acord que com a Consellera d'interior va fer bé els deures i va donar als mossos d'esquadra una dignitat i reconeixement que de fet ni es mereixien ni ara tenen, sobretot gràcies a la nefasta actuació del Sr. Saura, vol dir doncs que si hi han diferències entre Consellers i agradi o no, la senyora Tura vola molt per sobre de la majoria, per coherència i sentit comú, i aixó és d’agrair i tenir en compte. Al cap i a la fi la demagògia i l'afany mediàtic és inherent al càrrec, com si anés en el sou, només que n'hi ha que ho saben administrar més bé que altres, i la Sra Tura per a mi val, malgrat no li agradi al Maurici (potser perquè és patitzant de CIu). La ironia que m'atorgava en Maurici la podríem guardar per Itàlia, on cada vegada més s'assemblen a la dictadura d'opereta de Veneçuela, amb animalades com la del Festival de Sanremo, patrulles ciutadanes o les veleïtats de la "Cosa Seva" l'infumable Berlusconi, fins al punt que a un li venen ganes de exclamar "Virgensita Virgensita que me quede como estoy!" malgrat la Virgensita es digui José Luís Rodriguez Zapatero o Pepe Montilla. Ah! i a sobre, i em consta que si ella ho llegeix es cabrejarà, la Consellera.....em posa. Que hi farem.
Francesc ho veus així i sincerament no entenc quina diferència i veus amb els altres que critiques. Parlar clar i diàfant de cap manera és complir amb el que precisament promet de manera clara i diàfana.Deu ser clarament, que et posa ?
Ho veig aixñi Maurici, de la mateixa manera que malgrat el critiqui, sempre escolto a l'exPresident Pujol, atès també té molt de sentit tot el que diu i e canvi no sempre ha estat del tot honest. Ambdos són animals polítics i cadascú a la seva manera m'interessen, estàn molt per damunt de la majoria, i si a sobre la Sra Tura em posa, raó de més.
ES UNA MANERA DE DIR que sent dos personatges de diferent calat, cadascun al seu lloc estàn per damunt de la majoria, o no em diràs que en Daura per exemple no està molt per sota dels dos i en aquest cas fins i tot per sota d'ell mateix. Quan al Barça, bé, ha estat un acte de generositat, deixe'm guanyar als pericos perquè es salvin i fem creure al madrit que no estem fins. Mamaaaaaaaaaaa!
Benjamín Netanhayu, Primer Ministro de Israel, denunciado por crímenes de guerra y lesa humanidad en noviembre del año pasado por la Corte Penal Internacional –único tribunal globa...
Diego San Román se hace hombre con un duro Judío
-
México tiene un torero al que le sobran bemoles y verdad y le falta la
simpatía que ya cosechan otros. Diego San Román se llama, con apellido de
la santísi...
Un derbi descafeïnat i tenyit de color blaugrana
-
Bàsquet. ACB. El Barça supera amb escreix el Girona i segella la cinquena
plaça per als ‘play-off’, en què s’enfrontarà amb l’Unicaja en la primera
elimi...
Trump baja impuestos... mala nueva para el mundo
-
Donald Trump ya tiene su flamante ley fiscal. Una declaración de guerra
social, en el plano interno, y mundial a socios y enemigos, en el externo.
Combina ...
De mica en mica, tot esdevé clar,
el sol s'obre pas enmig del brancatge
il·luminant el camí que tinc davant.
El bosc s'aixeca adormit encara,
i s'espolsa la són i les llavors;
...
Nunca estamos infinitamente lejos de aquellos que odiamos. Por la misma razón pues, podríamos creer que nunca estaremos absolutamente cerca de aquellos que amamos. Pensé en el párr...
Tres entrevistas a Gastón Soublette (1927-2025)
-
(1927-2025) I [por Paula Huenchumil]Gastón Soublette (92 años) nos recibe
en el Instituto de Estética de la Universidad Católica, lugar en el que
realiza c...
No quiero ser controlador.
-
* Miren con lo que me he topado esta mañana:*
*Resulta que el camión lleva puesto este cartel detrás de la cabina. O sea,
y déjenme ser mal pensado, el p...
Sarah Moon
-
Sarah Moon, en realidad Marielle Warin, nombre por el que no la conoce
nadie, es sin duda una figura fascinante en el mundo de la fotografía,
reconocid...
ELS PLATERETS DE LA BALANÇA
-
*(Imatge no identificada presa de la xarxa)*
*Els platerets de la balança *
*Pesa, com pesa, el que ja ha estat dit *
*de mil maneres diferents, *...
El vaciamiento del mito — Warwick Powell
-
*Warwick Powell's Substack* – 25/05/2025
*La manufactura y la ausencia de significado cultural*
*Contexto: Este ensayo continúa exploraciones prev...
Dickens al desert
-
Disseny de Susana Ullibarri
—El desert —va dir, com si respongués a la pregunta que jo no havia
plantejat—. El desert, Darley, nano! Una cosa digna...
Lo ubicuo
-
¿Sabes, Cao? Ese hombre de ahí, me dice Xiao señalándome un individuo de
mediana edad embebido en la lectura de un libro, posee el don de la
u...
Con prisas y con pausas
-
Permitidme robaros solo tres minutos de vuestro tiempo, para mostraros
algo de las pocas cosas que consiguen que aún crea un poco en la humanidad.
En es...
Nuestro mundo (XXIII)
-
[image: Niños jugando]
------------------------------
Los niños tienden sus manos
entre carreras y gritos de gozo.
¡Son aún tan pequeños!
Ignoran que una ...
Definir la situación
-
La foto es de Sam Lozano
Indicaciones para la realización de un ejercicio de curso en la asignatura
Antropologia dels Espais Urbans, en octubre de 2023.
...
LA VERGÜENZA DE SER
-
Foto: J.X.
I
La vergüenza de ser hijo
demasiado querido por la madre huérfana,
la vergüenza de ser un mal hijo,
la vergüenza de comer, en la escue...
Algunes coses que he dit...
-
Sobre l'envelliment i la *feina *que faig al BarcelonaBeta Brain Research
Center.
Sobre el meu *cotxe *de segona mà (i perquè no vaig en moto).
Sobre un...
Solidaridad
-
Lo llaman Cuota de Solidaridad porque poner: *"Me quedo con tu puto dinero
para hacer lo que me salga de los güevos, pringao" *es muy largo y no queda
...
Francesc ho veus així i sincerament no entenc quina diferència i veus amb els altres que critiques. Parlar clar i diàfant de cap manera és complir amb el que precisament promet de manera clara i diàfana.Deu ser clarament, que et posa ?
ResponEliminaHo veig aixñi Maurici, de la mateixa manera que malgrat el critiqui, sempre escolto a l'exPresident Pujol, atès també té molt de sentit tot el que diu i e canvi no sempre ha estat del tot honest. Ambdos són animals polítics i cadascú a la seva manera m'interessen, estàn molt per damunt de la majoria, i si a sobre la Sra Tura em posa, raó de més.
ResponEliminaComparar la senyora Tura amb el senyor Pujol és prova evident que la Tura et posa, ara si que m'ho has deixat clar.
ResponEliminaUna abraçada i visca el Barça
ES UNA MANERA DE DIR que sent dos personatges de diferent calat, cadascun al seu lloc estàn per damunt de la majoria, o no em diràs que en Daura per exemple no està molt per sota dels dos i en aquest cas fins i tot per sota d'ell mateix.
ResponEliminaQuan al Barça, bé, ha estat un acte de generositat, deixe'm guanyar als pericos perquè es salvin i fem creure al madrit que no estem fins. Mamaaaaaaaaaaa!
EP, A MI TAMBE, DAVANT EL TERBOL MERDER, DELS NOSTRES GOBERNS, ELLA TE AQUEST PUNT.....BE,TINC DEBILITAT, PER ELLA.
ResponEliminaJUGANT AMB BCN......