"Envuelta en sus andrajos, desprecia cuando ignora", deia de Castella Antonio Machado. I ignora molt Castella, o les dues Castellas com estaven distribuides abans, i el problema és que és una ignorància sense possibilitat d'esmena, és crónica i s'arrossega de vell, una ignorància de la que a més a més se'n vanten sense adonar-se'n en el seu despreci d'aquesta ignorància vers tot el que no sigui lo seu. I aquesta actitut tan de taujà fa que siguin incapaços de veure ni el bosc ni els arbres, ni entendre res. I porten en aquesta actitud tan de temps que ni recorden quan i perquè va començar, però l'actitud perdura i el que és pitjor no cambiarà mai.

Pensava en aixó avui mentre veia "Pa Negre" al plus, recordant les crítiques al nen protagonista perquè es veu no parlava prou bé el castellà a l'hora de recollir el premi. Clar, no ho entenen, no ho poden entendre, no poden entendre una cosa tan sencilla com que el nen és Català i la que domina és la seva llengüa materna i del seu País.
La diferència rau en que aquest nen, de més gran parlara i entendrà català i castellà i molts espanyols ja adults que fins i tot han nascut aquí, no.

Deia Joan Maragall dels catalans, que "solen riure del que no entenen", que és una altra mena de demostració d'ignorància, i no se ja - com deia Joan Fuster - mal per mal, que és pitjor, "andrajos" a part, naturalment.