-
Hi ha noticies curioses, que criden l'atenció, potser perquè les diferencies entre societats són més de les que semblen, sobre tot en la cultura de la mort. Ho dic perquè els japonesos poden enviar als seus familiars morts a passar la nit en un primer hotel per morts, situat al suburbi de Yokohama, a l'est del país. El local té el mateix aspecte que qualsevol dels petits allotjaments de la ciutat, amb la diferència que aquí s'allotgen exclusivament difunts. Per un preu d'uns 154$ per nit, els familiars poden deixar les restes dels seus éssers estimats en alguna de les 18 habitacions amb refrigeració amb què compta l'hotel.
El motiu és que el Japó té una de les taxes de mortalitat més altes del món, i els parents dels morts estan obligats a esperar l'accés a un forn crematori com a mínim 4 dies, així que prefereixen recórrer al servei de l'hostaleria en lloc de mantenir els cadàvers a casa seva. Dedueixo no deuen haver-hi com tenim aquí, Tanatoris, tot i que aquí es crema o s'enterra els morts d'un dia per l'altre.
De la mateixa manera que el primer que es perd en entrar en un hospital, és la dignitat, sembla que costa de mantenir-la després de viu, o sia quan ja ets mort. És igual que deixis dit oral o per escrit que no vols cap cerimònia, la fan igual, amb capellà, mitja missa (com un rapidet) i lloança obligada del difunt, visualitzat al tanatori dins l'urna perquè el personal pugui dir allò: que bé que ha quedat, sembla que estigui dormint, etc.
Aquesta estada al Japó dels cadàvers de tres quatre dies/nits en un hotel a l'ùs, la trobo terrible, d'una fredor paorosa, menys mal que l'agnosticisme em deixa entendre que el mort ja no hi és, i que els cucs han començat ja a fer la feina sobre les seves restes físiques. De totes maneres aquesta estada en un hotel em sembla una falta de respecte vers el difunt, i a més a més, a la cambra no hi ha tele.
De fet allà les cases solen ser molt petites, es faci el que es faci el tema sempre és espinós i complicat, es barreja humor negre, tradició, angúnia, pena i moltes coses més. Les cerimònies laiques encara són més patètiques que les religioses, potser per això Gil de Biedma va voler que li fessin el funeral en llatí.
Jo no vull res, cap mena de cerimònia i ni tan sols estar exposat al tanatori, a veure si em fan cas.
Si abandones el fiambre a un tanatori durant la nit, no deixa de ser el mateix? Tot són hotels de pas. I als morts, segurament, poc els importa. Millor preocupar-se del benestar dels vius, sense oblidar els morts (quan encara eren vius).
No sé si no és que ens ho mirem amb els ulls d'aquí i, és clar, no ho acabem mai de veure igual. A vegades em sembla que en fem un gra massa amb les "rareses" japoneses. Salut :)
Cert, Clídice i Allau, tot ho mirem amb ulls d'aquí.
Jo sí que vull que em facin cerimònia, encara que sigui xarona, he comprovat que és una mena de trobada social en la qual es retroba molta gent que fa temps que no es veu, amb l'excusa del difunt, i, mira, al menys per això servirà. Ara entenc perquè al meu pare al cel sigui li agradava anar a enterraments, trobava vells amics.
En els nostres casos segur que trobaríem molts blogaires, si morim que encara hi ha blogs, és clar.
Allau, ja ho sé,però és que aixó de l'hotel se'm fa estrany i em remet a Lost in traslation.
Són diferentes Clídice, en usos i costums a nosaltres, llegint Murakami te n'adones.
La majoria d'hotels actuals són freds i inquietants, amb morts o amb vius, per això són bons espais per a pelis de terror.
Júlia: podriem demanar que ens enterressin amb el blog, o sia amb el portàtil, per si de cas. Mai se sap.
SÓN UNA BARREJA ENTRE HOSPITAL I ASIL
Jooooo ¡¡¡¡que fort ¡¡...estic amb Puigcarbó, és de mal gust...i els cucs ¡¡¡ després de tres dies ...agggg
A mi que despues de muerto, como que me da igual. Me preocupo más de lo que me hacen vivo...
Tot es acostumars'hi Miquel, a l'hotel hi ha refrigeració, pitjor deu ser tenir el mort 4 dies a casa
pués si Temu, asi és.