Hi ha moltes costums que no entenc per més anys que visqui, com gastar-se els diners en petards per Sant Joan per cremar-los, o beure cava brut. Una altra d'elles és el fet de disfressar-se pels Carnavals, que comporta a més a més com pasa per les festes de Nadal una espècie d'obligació d'estar o aparentar estar content, alegre i feliç. I, sincerament aixó de disfressar-se, o la rua ho trobo francament patètic i demodé, tranuïtat, vaja. A banda que no està excessivament arrelat a casa nostra, és que sóc incapaç d'entendre perquè la gent es disfressa per aparentar el que no és, si aixó ja ho fem cada dia de la resta del'any, cadascú amb les seves miseries. Continuem entestats en perpetuar una serie de costums del segle passat en el que en molts aspectes encara hi restem ancorats, sense ser capaços d'entendre que som a un altre segle, en unes altres circumstàncies i amb molts problemes. Problemes que no desapareixeràn perquè un dia a l'any ens disfressem del que no som i que no duu doncs, enlloc. Costarà entrar en el nou segle de ple, i pel que es veu de rebaixes, l'any 1912 es va enfonsar el Titànic, en canvi el 2012 s'ha escorat un creuer a 100 metres de la platja per culpa d'un capità xitxarel·lo, i ha embarracat un barquet a Formentera. Fins i tot en la tragèdia hem perdut grandessa i dignitat.