He vist jutges condemnats, xoriços no guiltys 'cum laudeats', gendres camuflats, Governs anorreadors de la clase obrera i els seus drets. He vist com una i altre vegada es trepitgen els drets dels ciutadans, que són qui han de pagar les despesses de la desfeta dels altres, sense rebre res a canvi, ans al contrari. He vist com es massacra gent a Homs a poc més de dues hores d'avió de Barcelona. He vist coses que no hauria vist mai aquesta última setmana, ni el mateix Roy Batty les hauria vist, i malgrat tot, resto aquí, quiet, estàtic, sense fer res, em limito només a queixar-me quan hauria d'alçar-me i cremar-ho tot, per fer un foc nou purificador de tanta misèria. Deu ser com diria Gil de Biedma que possiblement sigui que només estic cansat, i ja tot se me'n fot, instal·lat en el salvis qui pugui i beneit l'ùltim. És el que succeeix quan un és conscient que ha perdut, que no hi ha res a fer, que no hi ha res a fer ni res és possible. I preocupa, el que més preocupa és que el pitjor encara està per venir. Suposo que ningú habia previst que el pitjor malsón nostre seria la saturació d'informació, malgrat fos obscenament desinformada.