HE VIST...

He vist jutges condemnats, xoriços no guiltys 'cum laudeats', gendres camuflats, Governs anorreadors de la clase obrera i els seus drets. He vist com una i altre vegada es trepitgen els drets dels ciutadans, que són qui han de pagar les despesses de la desfeta dels altres, sense rebre res a canvi, ans al contrari. He vist com es massacra gent a Homs a poc més de dues hores d'avió de Barcelona. He vist coses que no hauria vist mai aquesta última setmana, ni el mateix Roy Batty les hauria vist, i malgrat tot, resto aquí, quiet, estàtic, sense fer res, em limito només a queixar-me quan hauria d'alçar-me i cremar-ho tot, per fer un foc nou purificador de tanta misèria. Deu ser com diria Gil de Biedma que possiblement sigui que només estic cansat, i ja tot se me'n fot, instal·lat en el salvis qui pugui i beneit l'ùltim. És el que succeeix quan un és conscient que ha perdut, que no hi ha res a fer, que no hi ha res a fer ni res és possible. I preocupa, el que més preocupa és que el pitjor encara està per venir. Suposo que ningú habia previst que el pitjor malsón nostre seria la saturació d'informació, malgrat fos obscenament desinformada.
Comparteix:  

Comentaris

  1. Vivim un moment en que les paradoxes ens defineixen millor que les certeses...

    ResponElimina
  2. Tinc tendència a creure que sense tanta informació viuriem millor. No sé fins a quin punt seria veritat, però tinc tendència a creure-ho...

    ResponElimina
  3. O que vive ud, como muchos, incluido yo, en un estado de desesperación tranquila...

    ResponElimina
  4. Aquest es un dels problemes East, la saturació d'informació que ens desinforma i manipula.

    ResponElimina
  5. és així Ferran, Huxley ja ens ho va avisar i Orwell també.

    ResponElimina
  6. desesperación tranquila...M'agrada Miquel, o desesperació resignada.

    ResponElimina
  7. Em preocupen les conseqüències morals per la nostra ànima. Ens untem d'oli i tot ens rellisca, però no estarem condemnant-nos?

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada