He vist jutges condemnats, xoriços no guiltys 'cum laudeats', gendres camuflats, Governs anorreadors de la clase obrera i els seus drets. He vist com una i altre vegada es trepitgen els drets dels ciutadans, que són qui han de pagar les despesses de la desfeta dels altres, sense rebre res a canvi, ans al contrari. He vist com es massacra gent a Homs a poc més de dues hores d'avió de Barcelona. He vist coses que no hauria vist mai aquesta última setmana, ni el mateix Roy Batty les hauria vist, i malgrat tot, resto aquí, quiet, estàtic, sense fer res, em limito només a queixar-me quan hauria d'alçar-me i cremar-ho tot, per fer un foc nou purificador de tanta misèria. Deu ser com diria Gil de Biedma que possiblement sigui que només estic cansat, i ja tot se me'n fot, instal·lat en el salvis qui pugui i beneit l'ùltim. És el que succeeix quan un és conscient que ha perdut, que no hi ha res a fer, que no hi ha res a fer ni res és possible. I preocupa, el que més preocupa és que el pitjor encara està per venir. Suposo que ningú habia previst que el pitjor malsón nostre seria la saturació d'informació, malgrat fos obscenament desinformada.
La evolución del entretenimiento digital en España
-
El consumidor español ha ido incrementando, progresivamente, su tiempo de
ocio invertido en el formato digital. La consolidación del Smartphone como
herram...
La utopía está en el horizonte. Camino dos pasos, ella se aleja dos pasos y el horizonte se corre diez pasos más allá. ¿Entonces para que sirve la utopía? Para eso, sirve para caminar - Eduardo Galeano
El legado de Pepe Mujica
-
El legado de Pepe Mujica, el jefe de Estado más humilde del mundo.
Fernando Cvitanic, *Universidad de La Sabana *
José “Pepe” Mujica, expresidente de Urug...
La virtud de Mujica
-
Pepe Mujica, es un ejemplo excelente que demuestra que ser ateo no
presupone para nada maldad, o un proceder incorrecto. No sé si es el mejor
ejemplo; s...
Caminantes
-
*Der Wanderer, 1922. *
*Ernst Ludwig Kirchner (1880-1938)*
*A*hora un paso, ahora otro, caminar mirando con atención y hacer de la
observación un acto c...
LA VERGÜENZA DE SER
-
Foto: J.X.
La vergüenza de ser hijo
demasiado querido por la madre huérfana,
la vergüenza de ser un mal hijo,
la vergüenza de comer, en la escuela, ...
«hace horas que nieva…», de José Mansilla
-
hace horas que nievay damos vuelta las palabrasal compás del círculo que
describentodos los caminantesblanquea y en los límites del agua
deshechatejemos la...
ENVEJECER SEGÚN BAD GYAL
-
Hice el esfuerzo de escuchar algunas canciones de Bad Gyal, una cantante
catalana que, por lo visto, está más o menos de moda entre ciertos círculos
de l...
El deseo de volar
-
I
Sabía que A.S., un amigo íntimo, estaba muy enfermo. Pero no sospechaba
hasta qué punto lo estaba. Por eso aquella noche en aquel hotel de Madrid
me f...
RECORDS DEL MES DE MAIG
-
Mes de Maria
Altars del mes de maig, guarnits de satalies,
Amb una verge jove guaitant els pecadors,
Des d’un pobre escambell, comptant el pas dels di...
Algunes coses que he dit...
-
Sobre l'envelliment i la *feina *que faig al BarcelonaBeta Brain Research
Center.
Sobre el meu *cotxe *de segona mà (i perquè no vaig en moto).
Sobre un...
Solidaridad
-
Lo llaman Cuota de Solidaridad porque poner: *"Me quedo con tu puto dinero
para hacer lo que me salga de los güevos, pringao" *es muy largo y no queda
...
FackelLo malo no es el puritanismo circunstancial sino el puritarismo moral que volverá con la institución y sus cómplices de toda la vida a sentar sus reales. En la enseñanza privada ya se está l…
Francesc PuigcarbóMés de la meitat dels acudits de 'El Perich' a Autopista, avui en dia serien censurats prèviament. Nabokov, Shakespeare, i un llarg etcètera tindrien mala peça al teler. No crec, en …
Tot BarcelonaEstamos bajo la lupa del puritanismo. Hoy tampoco circularían chistes de Gila, ni Rubianes podría decir según que monólogos, ni la teoría de según que filósofos se podría escribir. Tampoco h…
Vivim un moment en que les paradoxes ens defineixen millor que les certeses...
ResponEliminaTinc tendència a creure que sense tanta informació viuriem millor. No sé fins a quin punt seria veritat, però tinc tendència a creure-ho...
ResponEliminaO que vive ud, como muchos, incluido yo, en un estado de desesperación tranquila...
ResponEliminaAquest es un dels problemes East, la saturació d'informació que ens desinforma i manipula.
ResponEliminaés així Ferran, Huxley ja ens ho va avisar i Orwell també.
ResponEliminadesesperación tranquila...M'agrada Miquel, o desesperació resignada.
ResponEliminaEm preocupen les conseqüències morals per la nostra ànima. Ens untem d'oli i tot ens rellisca, però no estarem condemnant-nos?
ResponElimina