Com cada dissabte, ahir vaig sortir a primera hora del matí amb la bicicleta. El destí era Gallecs però abans vaig passar per Santiga baixant des de el polígon de Torre Romeu. Va cridar la meva atenció una masia abandonada en un camí que condeueix a Polinya, però no s'hi podia accedir llevat que trepitgés un camp sembrat. Abandonada la idea, vai tornar camí de Santiga o abans de arribar-hi em vaig aturar a fer aquesta foto...
... I, en tornar a agafar la bicicleta, un tros de filferro de 4 cms, m'havia fotut enlaire la roda del darrere, i com canviar rodes no és lo meu i a Santiga de taller de reperació de bicicletes no n'hi ha. Des d'allí fins a casa vaig tornar a peu arrossegant la bicicleta.
Per aixó sé que de Santiga a casa hi ha 1 hora i trenta minuts..., i sé també que si punxes una roda malgrat creuar-te amb molta gent, ningú s'aturarà a donar-te un cop de mà.
Hauria pogut avisar un taxi o trucar algu que em vingués a buscar, pero hauria estat un adocenament del que vaig voler defugir. Caminar sis quilómetres no és res de l'altre món per un atlètic jovencell com jo i va bé - diuen -. De fet quan festejava amb la Nuri com em quedava fins tard al vespre retingut per la mel dels seus llavis, com ja no hi havia autobús, tornava a casa a peu (45 minuts)
Per cert, parlant de tornar, ahir, mentre tornava cap a casa amb la bicicleta i era a l'alçada de la bassa de Sant Oleguer, vaig rebre una trucada al mòbil del 1004 on un senyor amb accent argentí o uruguaià em va comunicar que em trucava perquè era el meu dia de sort i tenia la gran idem de rebre una oferta d'ADSL per 28 euros al més, bla, bla, bla.......
Obviàment el vaig enviar a pastar fang a les Malvines.
Hauria pogut avisar un taxi o trucar algu que em vingués a buscar, pero hauria estat un adocenament del que vaig voler defugir. Caminar sis quilómetres no és res de l'altre món per un atlètic jovencell com jo i va bé - diuen -. De fet quan festejava amb la Nuri com em quedava fins tard al vespre retingut per la mel dels seus llavis, com ja no hi havia autobús, tornava a casa a peu (45 minuts)
Per cert, parlant de tornar, ahir, mentre tornava cap a casa amb la bicicleta i era a l'alçada de la bassa de Sant Oleguer, vaig rebre una trucada al mòbil del 1004 on un senyor amb accent argentí o uruguaià em va comunicar que em trucava perquè era el meu dia de sort i tenia la gran idem de rebre una oferta d'ADSL per 28 euros al més, bla, bla, bla.......
Obviàment el vaig enviar a pastar fang a les Malvines.
La foto preciosa de debò; la punxada i la no ajuda rebuda lletja de veritat; l'última línia maldivera divertida del cert :))
ResponEliminaCelebrem la sessió esportiva a peu, doncs!
jajajaj pobre argentí...¡¡¡
ResponEliminajajaj salut , home....aixó és salut
és el que i ha Ferran, i tornar a peu una cura d'humilitat que falta fa. piano piano s'arriba lontano, sobre tot si no hi ha pressa.
ResponEliminase'n recordarà de mi una temporadeta l'argenti, Miquel, però és que a vegades hi ha trucades realment inoportunes.
ResponElimina