En el fons, l'interés de la vida resideix bàsicament en dues coses, el Barça i que quan toca o pertoca et lligui l'allioli, la resta és francament prescindible, començant pels fills, que qualsevol animal per una simple questió de supervivència de la seva especie duu a terme amb la més absoluta normalitat, o sense vantar-se'n.. El Barça és una religió, que per bestiessa ja tenim la fórmula 1, on 18 o vint cotxes donen voltes a un circuit on no guanya Ferrari, malgrat córrer duran una hora i mitja. Però, enmig d'aquest ermot, Ai las! ens queda l'alioli, i aixó si que és un misteri, i no la bajanada del CERS i l'accelerador de partícules i el bossó del senyor Higgs, que és aquesta joguina del CERN de Suïssa que ens costa un colló i par de l'altre. I aquesta és la mare dels ous, el sentit real de la vida: que et lligui l'allioli, aquesta questió etèrea que ve a ser un com una espècie d'ejaculació precoç a vegades i la sublimació erèctil d'altres. En el fons, un allioli 'comme il faut' ve a ser la justificaciò de tota una vida, i avui, diumenge, 18 de març de 2012, davant d'un conill amb allioli que, resignat, esperava a ser cruspit,  com si es tractés de José Tomás, m'he n'he sortit, sense vuelta al ruedo, d'acord, però a nivell familiar el meu prestigi ha pujat uns quants, per a no dir, molts enters.