En el fons, l'interés de la vida resideix bàsicament en dues coses, el Barça i que quan toca o pertoca et lligui l'allioli, la resta és francament prescindible, començant pels fills, que qualsevol animal per una simple questió de supervivència de la seva especie duu a terme amb la més absoluta normalitat, o sense vantar-se'n.. El Barça és una religió, que per bestiessa ja tenim la fórmula 1, on 18 o vint cotxes donen voltes a un circuit on no guanya Ferrari, malgrat córrer duran una hora i mitja. Però, enmig d'aquest ermot, Ai las! ens queda l'alioli, i aixó si que és un misteri, i no la bajanada del CERS i l'accelerador de partícules i el bossó del senyor Higgs, que és aquesta joguina del CERN de Suïssa que ens costa un colló i par de l'altre. I aquesta és la mare dels ous, el sentit real de la vida: que et lligui l'allioli, aquesta questió etèrea que ve a ser un com una espècie d'ejaculació precoç a vegades i la sublimació erèctil d'altres. En el fons, un allioli 'comme il faut' ve a ser la justificaciò de tota una vida, i avui, diumenge, 18 de març de 2012, davant d'un conill amb allioli que, resignat, esperava a ser cruspit, com si es tractés de José Tomás, m'he n'he sortit, sense vuelta al ruedo, d'acord, però a nivell familiar el meu prestigi ha pujat uns quants, per a no dir, molts enters.
EL BARÇA I L'ALLIOLI: O EL SENTIT DE LA VIDA
18.3.12
En el fons, l'interés de la vida resideix bàsicament en dues coses, el Barça i que quan toca o pertoca et lligui l'allioli, la resta és francament prescindible, començant pels fills, que qualsevol animal per una simple questió de supervivència de la seva especie duu a terme amb la més absoluta normalitat, o sense vantar-se'n.. El Barça és una religió, que per bestiessa ja tenim la fórmula 1, on 18 o vint cotxes donen voltes a un circuit on no guanya Ferrari, malgrat córrer duran una hora i mitja. Però, enmig d'aquest ermot, Ai las! ens queda l'alioli, i aixó si que és un misteri, i no la bajanada del CERS i l'accelerador de partícules i el bossó del senyor Higgs, que és aquesta joguina del CERN de Suïssa que ens costa un colló i par de l'altre. I aquesta és la mare dels ous, el sentit real de la vida: que et lligui l'allioli, aquesta questió etèrea que ve a ser un com una espècie d'ejaculació precoç a vegades i la sublimació erèctil d'altres. En el fons, un allioli 'comme il faut' ve a ser la justificaciò de tota una vida, i avui, diumenge, 18 de març de 2012, davant d'un conill amb allioli que, resignat, esperava a ser cruspit, com si es tractés de José Tomás, m'he n'he sortit, sense vuelta al ruedo, d'acord, però a nivell familiar el meu prestigi ha pujat uns quants, per a no dir, molts enters.
* FPR
El arte de la cocina no es hacer un solomillo, dificultad esta, que solo consiste en no estropear la carne. Los buenos cocineros son los que hacen deliciosas las humildes y dignas patatas. Un conejo es una carne que requiere habilidad para hacerla y el alioli bien hecho, es una ingeniosa solución, barata y buena. Me imagino que la receta la tendrás en la caja fuerte del banco, si no es así, te sugiero que hagas una entrada con la receta que a mi esto de compartir "cosas de fundamento" me gusta. Un saludo.
ResponEliminade patatas va la cosa, que acompañan al conejo, yo me limito a hacer el allioli, i el resto mi mujer. Las patatas hervidas, peladas y cortadas en lonchas, y el conejo dorado en aceite de oliva. El allioli en principio es fácil, se pica el ajo bien picado en el mortero, luego se hecha la yema sin nada de clara y con la mano del mortero dale que te pego hasta que la cosa liga, como se ve en la foto, aunque a veces sin saber porqué, la cosa falla y se corta.
ResponEliminaEn casa la hacemos como una especie de mayonesa con pimentón (picante o dulce) y tambien con ajo, aunque me parece que el proceso difiere pues primero casi se deja hecha la mayonesa y al final se añaden los productos. Creo que es diferente elaboración. Gracias.
ResponElimina