Cadascú té el seu propi Francisco Caja, i a Palma els hi ha tocat Jaume Bonet. Quan de mal i poc de bé ha fet aquest pancatalanisme intervencionista incloent a València i Mallorca. Una Mallorca que mai ha xerrat català, més aviat un castellà ple de catalanismes, bastant desagradable a l'oïda, llevat de si sona en boca musical de Maria del Mar Bonet.
Possiblement no he estat just en comparar Jaume Bonet amb Francisco Caja, tot i que ambdós coincideixen en no voler acceptar l'evidència encara que des de diferents angles. El català o mallorquí està a les illes tocat i enfonsat, tantmateix com ho està a València el Valencià, on hi tenim l'Eliseu Climent que a més a més ens costa la 'torta un pan'.
A Catalunya la desaparició del català es questió de temps encara que hi haurà un xic més de resistencia. Jo, moriré parlant català, però em fa mandra lluitar per una causa que sé perduda. No m'agrada perdre el temps lluitant per aquest tipus de causes on no hi ha res a fer i he arxivat les ínfules demagógiques i les exaltacions patriòtiques que no duen enlloc a banda de crear desànim més tard, quan els esdeveniments es produeixen i inexorablement pasa el que ha de pasar. Ningu vessarà cap llàgrima pel català quan aquest desaparegui, perquè pocs, molt pocs el parlaran.
.png "English"){kind=small}
19 Comentaris
Ho sento Francesc, jo discrepo. No entro en si el català està perdut o no, ni tampoc en les consideracions sobre el pancatalanisme intervencionista, però crec que lluitar per una causa -ni que sigui perdua- no ha de fer mai mandra. Justament les causes que sabem guanyadores són les que no fa falta lluitar-les. Lluitar per una causa perduda ens manté vius i esperançats, ens fa creure que encara podem canviar el resultat; i és que, a més, podem fer-ho
ResponEliminaNo hi estic d'acord. No vull dir que la lluita per la llengua estigui guanyada, però tampoc perduda, així d'entrada.
ResponEliminaEl català ha sobreviscut en circumstàncies terribles.
Es més, faig un pronòstic: donat que gairebé tot és cíclic el moviment de defensa per la llengua es farà més intens a la teva terra en poc temps.
La pervivència de la llengua passa, est+a clar, per la lluita política. Lluita que costa tan de veure a València o a les illes, tan impregnades de peperisme uniformador.
Jo estic aquesta vegada amb la NINONA..Crec que té raó ¡¡¡ salut
ResponEliminaCoincideixo amb la resta de comentaris.
ResponEliminaI també discrepo del paràgraf final on dius:"A Catalunya la desaparició del català es questió de temps encara que hi haurà un xic més de resistencia."
Fa tants anys que ho sento que predir el que pot passar en 10, 15 o 20 anys és força complicat ja que constantment hi ha canvis polítics, socials, econòmics, culturals...
Em costa creure que mentre hi hagi mitjans de comunicació, editorials, músics, artistes, escriptors, entitats, associacions, a internet, grups diversos i administracions que l'utilitzin, em costa creure amb la desaparició del català.
Potser el que passarà no serà tan la desaparició del català com a llengua sinó el canvi d'usos d'aquesta llengua. En el moment que el català deixi de transmetre's de pares a fills i deixi de ser una llengua quotidina i popular, llavors la cosa pot canviar...
Tu també parlaves (en un altre post)que el teu nét Roberto parla perfectament el català, apart del castellà...per tant...la cosa no està tan perduda, oi?
Ninona, si tens un càncer però te'n pots sortir val la pena lluita, però si no te'n pots sortir no val la pena patir per no res.
ResponEliminaEast, a les zones urbanes pel carrer cada vegada es parla menys.
ResponEliminaGabriel, el pare del meu net es nascut aquí, ha estudiat amb la immersió linguïstica que tant critiquen i parla sempre en castellà, i així la majoria dels seus amics i amigues, nats tots aquí.
ResponEliminaSi, Francesc, hi ha molta gent que parla castellà però el català roman viu com en un corrent subacuàtic. Discret com nosaltres mateixos però persistent a la música, les lletres. Va sobreviure al malvat franquisme en part per falta de facilitat pels idiomes de molts catalans però també hi va haver gent potent que ens va salvar els mots. Entenc la teva actitud "cremada" però em sembla insà que la transmetis.
ResponEliminaNo creo que el catalán desaparezca. Sinceramente no lo creo, son muchos años existiendo y mucha gente que lo habla por gusto.
ResponEliminaEm sap greu Francesc que una persona com tu hagi tirat la tovallola. No crec que el català desaparegui. Hi ha massa literatura i mitjans per fer-lo persistir. Sóm molts els que lluitem per això. Estic d'acord amb tots els comentaris. Hem tingut moltíssimes èpoques dolentes i continuem vius amb la cultura i amb l'idioma. El salvarem segur!
ResponEliminaLa "lluita" pel català no em sembla gaire complicada a mi. En el meu cas ni tan sols lluita, simplement parlo en català i aquí s'acaba la meua història.
ResponEliminaQuan al conjunt del país i dels territoris de parla catalana, la qüestió, evidentment, és més complexa, però com que tothom pot dir la seua, jo també m'atreveixo a dir que segons les meues dades, tan científiques com les de qualsevol, la vida de la llengua catalana es troba assegurada fins l'any 3022. No tinc suficients elements per atrevir-me a anar més enllà.
no és insà, es esgotament. Volto pel carrer a Sabadell i escolto a molt poca gent xerrant en català, el jovent cada vegada més parlen en castellà, veig el futur molt negre.
ResponEliminacada vegada menys Temu, cada vegada menys.
ResponEliminano ho tinc tan clar Marta, tant
ResponEliminade bo fos aixì.
T'equivoques de mig a mig quan et sumes al catastrofisme dels profetes lingüístics. El català s'està morint, diuen. Com amb la dictadura, o amb el Decret de Nova Planta, o encara més enllà.
ResponEliminaHem de tenir clar dues coses: 1.- Les llengües no es moren soles. I no moriran mentre els seus parlants no les deixin d'utilitzar i les transmetin als seus fills. 2.- Aquesta actitud no beneficia gens l'ús, i no sembla gaire bona per atraure als nouvinguts a parlar-la.
P.S.: En quin idioma parles als teus fills o als nouvinguts? En quin idioma parles al pare del teu net que no vol parlar català?
Hi la dignitat, si més no.
ResponEliminaNo és exacte el que dius sobre el tipus de llengua catalana que es parla a Mallorca. És ben bé al contrari. Al català de Mallorca amb prou feines si hi ha castellanismes. La influència del castellà és recentíssima i és, a més, el territori on aquesta influència menys es nota.
ResponEliminaa pare i fill en català Joan, aixó ho tinc clar. I el nen sap diferènciar amb qui parla, pero em temo que de gran hofarà en castellà com el su pare i els seus amics.
ResponEliminaJordi, el mallorquí que vaig escoltar a Palma on vaig fer el servei militar estaba plé de castellanismes, d'aixó em queixo i de que el jovent entre ells cada vegada parlen més en castellà ja n'he parlat en més d'una ocasió i es un fet palés.
ResponElimina