Apallissen, mare.
Ara les anomenem forces d'inseguretat.
Han cremat les raons, mare.
Han cremat totes les paraules.
Com tu, mare, els policies tenen fills;
intenten practicar la pietat, però els seus amos
fan com que s'enfaden, mare,
perquè cremem contenidors.
Però ells han cremat les raons, mare.
Han cremat totes les paraules.
Han dit que ells saben quina és la solució.
I la solució és seua.
Seua només, mare.
No els hi queda marge, ja,
ni tampoc ganes ni vergonya, per exigir-nos silenci
ara que arribem al llindar del dolor, l'esquelet
despullat del crit.
Apallissen, mare.
Són seues les lleis que no guareixen
les ferides que ens fan bramar.
La ferida no ens l'hem feta nosaltres.
No m'esperes aquesta nit, mare.
irene Climent
en negro pantalón con bibo azul
ResponElimina...
desde barrios humildes, hasta de chabolas, vienen inconcientes de sus tantos hijos, de sus ensanchadas mujeres, vienen inconcientes del poder que llevan en su cartuchera, el bastón, el fuego, vienen inconcientes porque nunca tuvieron conciencia de que medidos con la misma vara, son tan pobres como yo
..
Quina llàstima que aquesta punyent poesia tingui tant sentit avui com anys endarrere quan preguntàvem que volen aquesta gent?
ResponElimina