Detesto cordialment els diumenges per la tarda, és un lapse de temps que se'm fa feixuc i llarg, potser perquè és l'espai de la setmana en que més em costa somiar. Í és que si no em dediqués a somiar constantment, a inventar històries inversemblants i proposar-me fites inabastables, allunyades de la crua i avorrida realitat, o m'hauria tornar boig o ja hauria tallat la meva relació amb la vida. Que la vida no tingui cap sentit és potser la única raó per viure. Viure és molt complicat i a més a més no hi ha manual d'instruccions que et guíi, espero que morir sigui més senzill.