No obstant això, no acabava de creure en la meva pròpia felicitat. No tenia molt bona opinió de mi mateix i desconfiava que algú em volgués tal com era. Sobretot em disgustava la meva calba.
Un dia vaig trobar un anunci al diari. Cert institut de dermatologia prometia als calbs una abundant cabellera si es sotmetien al convenient tractament.
El tractament va resultar ser costós, però eficaç. Que bé em vaig sentir quan vaig arribar a la cita amb la meva estimada no sent ja calb, sinó al contrari. Esperava que es llancés als meus braços. No obstant això, no va passar res semblant. Ens vam asseure en un banc del parc. Era una nit de maig, les liles desprenien el seu aroma, brillava la lluna plena.
Durant un instant va regnar el silenci.
- Saps què és el que més m'agradava de tu? Quan la lluna plena es reflectia a la teva calba. Eres llavors tan romàntic ...
No gaire després ens vam separar. I va resultar que per sempre. "
Slawomir Mrozek
es que ellas solo lo hacen....pa fastidiarte ¡
ResponEliminaPerò, com és que estava tan equivocat? No sabia que la calba, amb la seva brillantor, amb la seva tersura, amb la indescriptible sensaciónque es té quan la colonia regalima de la closca avall fins als polzes, tot això és la felicitat completa i tot això és el que més s'enveja, una calba neta, gloriosa, solemne, ben humorada i ben portada es l'expressió del pensamentmés il.luminat i creatiu, mireu calbes preclares i sota d'elles trobareu éssers sorprenents i benignes.
ResponEliminaSalut
Francesc Cornadó (calb extrasecular)
jiji, molt bo. Ay, ens acostumem a estimar quan ens estimem, amb defectes inclosos. No seriem els mateixos sense els nostres defectes.
ResponEliminauf! el manso m'apareix pelut de closca i fujo esperitada, que són molts anys d'acceptar l'inevitable! :)
ResponEliminamiquel, hi ha senyores que els hi agraden calbs, que no és el mateix que fer un calb.
ResponEliminahi ha calbs molt interessants, Francesc, mira Luís de Guindows, per exemple.
ResponEliminaSi estimes estimes també els defectes de la persona estimada, si es que ser calb és un defecte, East
ResponEliminaMontse, ja veig que el teu col·lega va curt de pel, però aixo no és inevitable, hi ha un sofisticat i meravellos invent: el 'peluquin' que no es nota gents, sobre tot si es posa bé i t'arregles la part del cabell natural del clatell i patilles. Si ja ho sé! sóc un cabronet.
ResponElimina