Avui per cel·lebrar el dia del treballador, no he sortit de casa en tot el dia per culpa d'un constipat d'aquells tan emprenyadors. Obviàment la meva dona mai ha tingut un constipat com aquest, ja se sap de vell, que els constipats dels homes són molt pitjors que els de les dones. I, com m'avorria i amb els ulls plorosos no tenia ganes de llegir, després de dinar, m'he fotut un café (bé, un Nespresso) i un poc de whisqui que diu el Santiago el meu pare que és bo per a la circulació i he fet la migdiada 'comme il faut' però sense orinal.
He engegat el portàtil, però no tenia ganes d'escriure res. He anat canviat de canal (des d'avui a la meva tele que no té TDT, només Canal Plus, mai més veuré TV3 la d'ells). No feien res de bo, Primer he vIst una pel·lícula molt dolenta TRANSFORMERS 3, infumable, su juru!, però després a la 2 acabava de començar una pel·lícula que tot i ser una mica ensucrada i protagonitzada per Robin Williams que no és precisament sant de la meva devoció, tenia algun interés i es deixava veure. Williams és Andrew, un robot bicentenari, aquest és precisament el títol de la pel·licula: 'l'home bicentenari'. Ara no us explicaré la pel·lícula, que molts deveu haver vist, aquí us deixo un enllaç del conte original d'Isaac Assimov pels qui no l'hagiu vist.
El que més m'ha copsat de la pel·lícula és la renuncia a l'eternitat d'Andrew i en certa manera de la seva companya, una meravellosa Embeth Davidtz, envellir és terrible, però no envellir, viure eternament s'ha de fer insuportable.