L'expresident de Caja Madrid, Miguel Blesa, ha sortit de la presó de Soto del Real després que els seus advocats hagin dipositat al jutjat número 53 de Madrid la fiança de 2,5 milions sol·licitada pel jutge perquè el banquer surti de la presó, segons han informat en fonts judicials. Els advocats tenien quatre vies per fer el pagament de la fiança. La primera era amb un aval solidari, la segona, aportant una garantia hipotecària, la tercera a través d'un fiador personal i la quarta realitzant el pagament en metàl·lic. Blesa va cobrar almenys 12,4 milions entre 2007 i gener de 2010, quan va ser substituït al capdavant de l'entitat per Rodrigo Rato.
El titular del jutjat d'instrucció número 9 de Madrid, Elpidio José Silva, va ordenar aquest dijous l'ingrés a la presó provisional de Blesa per delicte societari, falsedat en document públic i apropiació indeguda en relació amb la compra el 2008 del City National Bank de Florida. Segons l'acte elaborat pel magistrat, l'operació es va realitzar saltant-se els deguts controls i va provocar un forat de 500 milions a Caja Madrid.
Clar, una fiança de 2,5 milions per l'individuu aquest és pura xavalla. De fet, més que haver dit els mitjans que un banquer anava a la presó i donar-ho com a exemple exemplar de la justicia igual per a tots, podíen haver dit que el Sr. Blesa tenia davant seu una jornada particular, vaja, que anava a passar una nit o una estoneta a la presó i l'endemà de nou cap a casa. Ha tingut la sort el Sr. Blesa de no haver robat una barra de pa, o queviures en algun supermercat, aixó és el que l'ha salvat.
Curiós com han anat sortint els companys de pupitre de José Maria Aznar López: Juan Villalonga a Telefónica (aquest se'n va sortir de rositas tot i el sidral de Terra i Telefònica) Miguel Angel Rodríguez MAR, el botellaire de las 'canicas', Blesa a Cajamadrid i algun pressumpte que em deixo.
En el cas del Sr. Blesa, potser ha estat jutjat, com li va passar a Mario Conde, perquè cap dels dos eren banquers, i els de tota la vida no volen extranys en el seu negoci, els llops entre ells no s'ataquen, però els que volen introduir-se en el ramat, el 'macho Alfa' els detecta i elimina.
Curiós com han anat sortint els companys de pupitre de José Maria Aznar López: Juan Villalonga a Telefónica (aquest se'n va sortir de rositas tot i el sidral de Terra i Telefònica) Miguel Angel Rodríguez MAR, el botellaire de las 'canicas', Blesa a Cajamadrid i algun pressumpte que em deixo.
En el cas del Sr. Blesa, potser ha estat jutjat, com li va passar a Mario Conde, perquè cap dels dos eren banquers, i els de tota la vida no volen extranys en el seu negoci, els llops entre ells no s'ataquen, però els que volen introduir-se en el ramat, el 'macho Alfa' els detecta i elimina.
Ja ho deia fa una dies: Espanya és una unitat de destí en l'irracional on sempre manen els mateixos oligarques amb total impunitat des fa uns quants anys per a no dir segles. O sia, com a Catalunya però a l'engros i amb més caspa.
9 Comentaris
Bé, per si algú encara no ho sabia, la Justícia no cal privatitzar ... segueix sent privada! Ai, atracadors de canons retallats i passamuntanyes, no sou més que uns aficionats. Per atracar bancs i poder pagar la fiança, cas que et trinquen, cal tenir ... com ho diria jo? ... classe, sí, classe i col · laboradors que pertanyin a aquesta classe ... no sé si m'explico ... Això de la presó ha estat una experiència interessant, quan estigui al meu mansió de Miami li explicaré als meus néts com vaig víctima del totalitarisme i com vaig aconseguir vèncer gràcies a la solidaritat dels meus camarades del Partit Preconstitucional ... Ah! què dura és la vida del partisà milionari...
ResponEliminaLoam, la justicia és igual per a tothom, només que s'aplica de diferent manera segins a qui s'hagi de jutjar.
ResponEliminaM'imagino a Blea vellet al costat de la llar de foc explicant l'experiència d'una estoneta a la presó. Que cofois i orgullosos del seu avi estaran els rapaciños.
De fet, la millor manefra de robar un banc és des de dins, sent-ne el director o director general, és més net polit i endreçat, sense trets, retallades ni res d'aixó tan vulgar, amb guant de seda, si senyor. Aquest debia aprendre del meu heroi: Fèlix Millet.
Caram, quin paio afortunat, que té amics disposats a deixar-li 2,5 milions d'eurets... (en pessetes: 417 milions). Això sí que són amics, jo crec que els meus no me'n deixarien ni 20, perquè els bitllets blaus ja es veuen poquet.
ResponEliminaDarrerament veig molta gent que em fa replantejar el concepte d'amistat, perquè començo a pensar que jo no tinc amics.
Tranquil Lluís, els amics et portariem tabac a la trena i espetec de casa Tarradellas. Entens ara el sentit de: 'quien tiene un amigo tiene un tesoro'.
ResponEliminaEn realidad este tiene amigos que tienen un tesoro ¡¡¡¡
ResponEliminay mas en Suiza o por ahí por si acaso.
ResponEliminay mas en Suiza o por ahí por si acaso.
ResponEliminaMUcho hijo puta que encima dice que hemos vivido por encima de nuestras posibilidades..
ResponEliminaTemujin: hemos vivido por debajo de las posibilidades de ellos. Y encima se las tenemos que pagar. Manda güevos!
ResponElimina