Diuen aquesta bona gent de la FAO que per que la humanitat no passi gana, haurien de menjar insectes, lo qual tampoc em sembla tan malament, si mengem gripaus, caragols o marisc en general, es pura questió cultural menjar gos, serp o insectes. A la Boqueria hi havia una parada que en venia, pero va o la varen tancar, no ho sé. Wynona Rider es va esgarrifar una vegada que en una estada seva a Barcelona la varen dur a dinar a les 7 portes, i tot va ser perquè va veure una paella amb gambes, llagostins, musclos, etc etc. I conill no s'en menge a gaires llocs. A mi perqué m'agraden molt, però més fastigós que menjar caragols poques coses hi deu haver al món, com deia abans és una questió purament cultural.

 El vídeo que us he posat és de Mondo Cane una pel·lícula semidocumental realitzada en 1962 pels cineastes italians Paolo Cavés, Gualtiero Jacopetti i Franco Prosperi. El film narra una sèrie de viatges per diferents cultures exòtiques de tot el món. Es va projectar als cinemes amb força éxit i diria que era molt avançat al seu temps; si aneu al minut 32:00 veureu que a Nova York en aquells temps una de les modes als restaurants més sibarites era menjar cucs, llagostes o mosques que em sembla no són insectes exactament, o potser si, vaja insectes en l'ampli sentit de la paraula. I això que encara no s'habia inventat la deconstrucció... Ja ho deia Madame Bovary: no hi ha res de nou, llevat del que hem oblidat.

 


La pel·lícula va popularitzar una cançó: 'MORE' en la veu d'Andy Williams. Descansi en pau qui va fer els arranjaments musicals. Espero que déu l'hagi perdonat, jo no.