Fa Júlia en el seu escrit d'avui una reflexió molt interessant sobre els partis polítics, Interessant tambè el text final d'un discurs de José Antonio Primo de Rivera que dona que pensar. Cal no oblidar que a José Antonio el varen matar o deixar matar els franquistes, per a ells, sobretot per Franco era una nosa, un enemic perillós pel que es va constituir en més quaranta anys de dictadura. Quaranta anys en que gairebé tothom va restar somort, quiet, passivament quiet, llevat de comisions obreres i el Psuc. Tota aquesta tropa de polítics actual, joves i vells, en el cas dels últims, no varen ser al seu lloc durant la dictadura, no se que reclamen ni de que em parlen ara i en el fons ni m'interessa.

Quan autèntics paràsits politics sense cap ideari són considerats per la població els més valorats com és el cas de Rosa Díez, és palès qiue aixó no funciona. L'enllaç és de fa un any, però és que en l'ùltima enquesta del CIS d'ahir, torna a ser considerada el polìtic més ben valorat per els espanyols. Lo qual vol dir per començar que els espanyols no deuen tenir gaire clar de que va la política i la democràcia ni com s'ha de valorar als seus representants.

Churchill que era un cínic i un barrut, (i fumava puros, que en aquesta societat actual tan idiotitzada seria considerat un acte terrible) va deixar dit: La democràcia és el pitjor sistema de govern dissenyat per l'home. Amb excepció de tots els altres.

Com a frase queda molt bé, però nomès és aixó una frase per a la posteritat. Churchill oblidava dir que el problema no és la democràcia, de fet el problema és el factor humà, el maleït factor homínid, car qualsevol sistema polític, fins i tot la democràcia és intrinsicament bó, llevat de les dictadures. però el que falla és el factor humà/homínid i aixó ja sabem després de molts anys de patir-lo que no té remei. Ni tan sols val la pena fer la revolta. Per a qué? en que acaben les revoltes i els revolucionaris?, en no res o en burgesos pitjors que els seus antecessors, només cal veure Fidel Castro o el Che, que el millor que li va passar al segón va ser morir allí a Bolivia com un desgraciat abans no ser una paròdia d'ell mateix.

No hi ha sol·lucio ni remei, ho sabia bé Winston, i ho sap tothom i no és profecia, tristement és així.