Vaig llegir en algun lloc fa temps, que la veritat és un mirall trencat en mil bocins, dels quals cadascú en té un i aquesta és la seva veritat. Dic això perquè tinc un amic que diu - i ho practica - que sempre s'ha de dir la veritat, que a la llarga és millor així. No ho sé, se m'acut que si sempre tots diguéssim la veritat del que pensem realment dels altres, acabaríem no parlant-nos. De fet, a nivell personal em va passar un cas que reforça la meva teoria: un amic escriptor em va demanar el meu parer sobre una novel·la que havia publicat. "Sobretot, vull que em diguis la veritat del que et sembla, no vulguis quedar bé". Li vaig dir sincerament el que en pensava, i, no m'ha tornat a parlar mai més. Diria que a vegades és millor una bona mentida, piadosa o no que no pas dir la veritat, car el que la gent pretén és que li diguis la seva de veritat, la que ell creu i no la teva, i clar els bocins de veritat que tenim l'un i l'altre son diferents. Ja ho diu la dita: La veritat ni es crea ni es destrueix, únicament es transforma, i com diu Serrat, mai és trista, el que no té és remei.
Tags:
M
Pues yo soy persona sincera, voy de cara y creo que es la mejor forma de actuar, si mientes tienes que tener una memoria inmensa.
Ese amigo tuyo no iba buscando la verdad, iba buscando el halago, el que mentía era él, no tu.
A més, no n'hi ha prou saber la veritat, també cal saber exposar-la. Depenent de com es digui, una mateixa veritat pot ser beneficiosa o perjudicial. Com algú va dir: és més important l'actitud que l'aptitud. (No sé si serà veritat ... però ell ho va dir en el moment oportú)
LOAN se ajusta más a lo que pienso...
Salut
Potser hauríem d'entendre que només existeixen les veritats de cadascú en cada moment... Després, hi ha els silencis, o les mentides.
En el cas que expliques, el teu amic hauria d'haver sabut que en literatura les veritats no existeixen; esclar que a vagades hi ha obres que són veritablement infumables.
La veritat és que qui digui que no ha mentit mai, menteix.
Temujin, el lo que quería es que le dijera su verdad...
aixó és cert Loam, a Espanya per exemple tenen la mania de voler imposar la raó o la seva veritat a crits, i la veritat s'ha de raonar quant més pausadament millor.
Miquel, en català tenim una sortida molt elegant per dir no dir que una cosa no ens satisfà massa sense que es noti.
T'ha agradat la meva novel·la? Resposta: PROU!
Ferran, és com aquell que diu:jo no sóc racista.