Com ja vaig manifestar, no vaig anar al Concert per la Llibertat d'ahir al Camp nou, ni tampoc el vaig veure escarxofat al sofà de casa com insinúa varen fer molts catalans Albert Om a l'Ara. Si he vist a Youtube un individuu dit o nomenat David Alegret, que em sembla és tenor, 'executar' en directe Amor particular amb total impunitat i amb el vist i plau de noranta mil persones (es pot tenir bona veu i alhora la capacitat de transmetre al cul). De la resta no he vist res més.
Haig de confessar que tot plegat em fa una certa basarda, i el to i comentaris que he llegit de Facebook o Twitter em remet a una societat infantiloide, esquizoide i paranoide que no se jo si ha entés de que va tot plegat. Massa xirucaire cumbaià amb la bleda d'estrella. No sé, em fan molta por aquests happenings multitudinaris de pàtria, bandera, a la que es masifiquen en forma de crit demanant una llibertat que no sé quina és, o que ens falta. Per a mi que algú, o bastants, funcionen encara amb un clixé antic, caducat, gairebè en blanc i negre, que no té ja sentit.
Aquí no tenim un problema de llibertat, tenim un problema econòmic, agreujat per l'ofec premeditat del ranci Estat Colonitzador, i de sortida nomès n'hi ha una, sortir al balcó a fer la proclama; que surti el sant cristu gros i ho faci, i que sia el que els déus vulguin, perquè tot l'espectacle d'ahir no és més que foc d'encenalls de narcisistes autocomplaents mirant-se el seu bonic melic, que no duu enlloc, ni soluciona el problema.
.png "English"){kind=small}
16 Comentaris
L'altre dia, el director del diari ARA, deia de Gregorio Morán, que era un ressentit que vivia a Catalunya. Em guardaré de dir el que penso de tot això, a l'igual el que va en contra adreça sóc jo, al final de comptes, 90.000 persones , són 90.000 persones.
ResponEliminaPerò, ¿ què té de diferent d'altres grups l'enarborar-se dins d'un drap i dir que si ataquen el drap t'ataquen a tu ?.
Encara espero que a la meva mare, que està fa temps enterrada, el banquer Pujol li retorni les 100.000 pessetes de 1975 que es van anar amb ell quan va tancar Banca Catalana. I segueixo esperant la devolució al seu preu original de les accions de l'íntim dels pujoles, el tal De la Rosa, conforme les accions de Tibidabo. I segueixo esperant que el tal Prenafeta m'aclareixi on va ser a parar la pasta de Aiscondel, quan Pujol pare li va donar 123 milions de pessetes al seu amic del col·legi per salvar l'empresa, empresa que va fallir i adéu diners. I segueixo esperant m'aclareixin el del Cullell, el Josep María, al que es van polir en 1999...i avui és assessor econòmic del...Vaticà. I el de la pasta que manejava Alavedra per corrupció urbanística... què dir del dofí Oriol. Memòria fràgil. No em fio d'aquests salvadors patrios. Em recorden a uns altres que han passat per la història...
Per moments em recorden el feixistoide i excloent entorn abertzale. Si no estàs amb ells ets un ressentit anticatalà etc etc. I curiosament la independència si ha de ser no serà per ells - que són pocs - sinó pels altres i provocat per la crisi - no ens enganyem - Cameron deixa fer la consulta als escocesos perquè sap que sortirà el NO i aqui el Pp si fos una mica llest la deixaria fer tambè, nomès que temen o no saben que guanyaria el NO.
ResponEliminasalut
Ostres..se rebota ¡¡¡ ara si, touche ¡¡, és tal com dius.
ResponEliminasalut ¡
Cuando veo algo así me acuerdo lo que pasaba en Alemania de Hitler o en Russia. Los extremos se tocan.
ResponEliminano es eso Isabel,no es eso, aún...
ResponEliminaCadascú per on l'enfila, Francesc. La qüestió econòmica és un dels aglutinats i dels motors de la moguda. Molt bé, però no el meu, molt més primari. Si hem d'arribar a partir de l'economia i d'aquests polítics, sigui.
ResponElimina(Quina memòria la de la Flor..., però em temo que li costa de captar la realitat actual en tota la seua complexitat)
Em fa angúnia tot això, no m'agraden gens aquestes manifestacions massives ni el cofoïsme que sura per tot arreu, ja fa temps que no m'agrada anar a aquests tipus d'actes i aquestes catarsis col·lectives són un perill. Ara ja ens hem quedat descansats i tot això. Jo tampoc, ni al camp, ni al sofà, m'agradaria que es toqués més de peus a terra i no fessim volar tants colomets i tantes banderetes, la veritat.
ResponEliminaEl darrer article de Morán sobre Hannah Arendt una meravella, i això que de vegades no hi estic d'acord, sobretot allò que va dir aquesta dama jueva a un sionista, 'jo no estimo els pobles, jo estimo els meus amics'.
La santificació de Llach és el pitjor de tanta carrincloneria, posats a cercar sants que en santifiquin un de jove, com en Cesk Freixas qui, al menys, es pregunta sobre on aniran els beneficis econòmics del concert...
ResponEliminaMiquel, Flor ho veu desde Lisboa i no ho acaba d'entendre, i no ens hauria de sorprendre, aqui hi ha molta gent que tampoc ho enten.
ResponEliminaQuan al tema, els independentistes de tota la vda segueixen sent un 20%, pero els independentistes emocionals (els de la crisi, els farts d'Espanya d'aquí) són els qui poden decantar la balança de la consulta.
Com tu,no sempre estic d'acord amb Moran, peró hi toca i posa sovint el dit a la ferida amb encert.
ResponEliminaQuan a LLach, mira, ja ho diu ell maeix que és una bleda i un carrincló.
Com sempre passa Júlia, en tot això hi ha tambè interessos personals d'uns quants.
Francesc y Miquel yo me refiero a las multitudes no me refiero al tema que ellos se estan manifestando ni se si es ese el caso.
ResponEliminalo entendí así Isabel, pero mejor matizarlo, hay comparaciones que no son las más adecuadas.
ResponEliminaEm xoca com, quan es tracta d'allò que expressen "els nostres" -siguin quins siguin- sempre ho trobem "una explosió d'alegria", en canvi, quan ho expressen "els altres", sempre surt en Hitler -sobretot ara que als catalans que pretenem viure com a tals (aka mai més sota el jou español)- i que ja no se'ns compara amb els jueus, sinó amb els nazis.
ResponEliminaVaig ser al Camp Nou i hi havia caspa, i hi havia alegria, i hi havia valors, i hi havia de tot. No comprenc les valoracions gratuïtes Francesc. Saps que t'admiro i et respecto, però si no hi eres i no ho has vist em sembla increïble que puguis valorar-ho. Ara, penso que ets lliure de fer-ho. Com pensem molts que ens cal ser lliures de votar, fins i tot per dir "no".
Salut
a banda d'absències notables com Raimón, Montse, és que aquest acte em provoca un deja vu que ja he viscut. I el que dic és que s'ha de tirar pel dret i deixar-se d'actes nostàlgics i endogàmics.
ResponElimina"Aquí no tenim un problema de llibertat, tenim un problema econòmic, agreujat per l'ofec premeditat del ranci Estat Colonitzador, i de sortida nomès n'hi ha una, sortir al balcó a fer la proclama; que surti el sant cristu gros i ho faci, i que sia el que els déus vulguin, perquè tot l'espectacle d'ahir no és més que foc d'encenalls de narcisistes autocomplaents mirant-se el seu bonic melic, que no duu enlloc, ni soluciona el problema.
Més clar no es pot dir, crec....
Jo crec que, a més, tenim un problema econòmic, però, sobretot, un problema polític. En un país on els seus ciutadans no poden expressar allò que volen i tenen una democràcia no directa, és difícil creure que no hi ha un problema de llibertats. Ja estem veient el que ens fan els jerifaltes que ens governen. I sí, jo sóc dels que diuen que cal fer una Declaració Unilateral d'Independència, en cap moment ho he dubtat, no sóc una conversa a la causa independentista, sinó que fa anys i panys que me la crec, però sembla que una gran part de la població, la del "no et signifiquis", la del "peix al cove", necessita les postes en escena per no sentir-se revolucionària. Que són molts segles d'adoctrinament en la covardia com per llençar-los d'un dia per altre per la finestra. Pel que a mi fa, ja triguen.
ResponEliminaen aixó estic d'acord Montse, i compte la ceguesa del Pp vers la consulta. No ens enganyem que el SI no guanyaria, i de ser així seria dramàtic per Catalunya, sort que el Pp no se n'ha adonat i ans al contrari es dedica a fabricar indepoendentistes cada dia que passa.
ResponElimina