Aquest 7 d'agost s'han complert 50 anys de la mort del llegendari maquis i heroi de la resistència antifeixista, Ramon Vila i Capdevila 'Caracremada'. Quan el varen matar, jo tenia 18 anys i no me'n vaig assabentar. De fet quan tenia 18 anys ni tan sols en sabia de l'existència dels maquis. Suposo que depén de l'entorn de cadascú se'n parlava més o menys de la guerra i el pitjor, la postguerra. Va ser a l'any 70 a Montpellier que una persona me'n va parlar d'en Caracremada, i de moltes fets de la guerra que jo desconeixia. Aqui us deixo un resum d'en Quicu Sallés d'en Ramon Vila.

"Eren quarts d'una de la matinada del 7 d'agost de 1963, ara fa 50 anys, quan al Mas de la Creu del Perelló, una masia situada entre Balsareny i Castellnou de Bages, els mosquetons de la Guàrdia Civil van disparar a matar. Minuts després queia abatut, Ramon Vila Capdevila "Caracremada", una llegenda de la lluita antifeixista, el darrer maqui que va plantar cara al feixisme. La seva darrera acció, un sabotatge a les connexions elèctriques de Rajadell.

Després d'anys de repòs en una tomba anònima a l'exterior del cementiri de Castellnou de Bages, ara aquest petit municipi bagenc ha esdevingut un centre de referència no només de la mística de vida d'aquest lluitador irreductible, sinó de tot allò que envolta els maquis, els resistents armats al feixisme que a voltes la nostra mateixa història ha volgut enterrar en la clandestinitat.

Però la figura de Caracremada, o "Passos Llargs" o "Capità Raymond", és en ella mateixa una història de llegenda. Nascut l'1 d'abril de 1908 a Peguera, Alt Berguedà, un nucli ara abandonat i on el nou capitalisme busca fer-hi de les seves, va tenir una infantesa tràgica. Un llamp va matar la seva mare i un incendi li va deixar les marques al rostre a les que va deure el seu sobrenom. Va ser obrer fabril i miner, i el 1932 es va afiliar a la CNT, organització amb la que va esclatar el seu neguit revolucionari.

Caracremada va ser un dels grans represaliats de la gran revolta minera de l'Alt Llobregat. Marcat per aquella experiència i amb l'aixecament feixista del 1936, lluita amb els republicans, s'exilia a França on escapa de dos camps de concentració i s'integra en la resistència francesa contra els nazis, una lluita que li va merèixer la Legió d'Honor, que va rebutjar.

Alliberada França, concentra la seva lluita a Catalunya, passa armes i persones pel Pirineu i porta a terme operacions de sabotatge. El maig de 1947 arriba a dirigir un grup de 50 guerrillers amb la intenció d'atemptar contra el dictador Franco en una visita a les mines de Sallent, però un accident va avortar l'operatiu.

Home parc, solitari, avesat a la duresa de la muntanya, llibertari, contundent en l'acció però dúctil amb els presoners, mai no es va donar per vençut, malgrat els seus companys de lluita es retiraven. Ramon Vila Capdevila va ser allò que la història defineix com un "irreductible", un terme que en temps de sotsobre és difícil de concretar. Fa cinquanta anys, doncs, va caure un dels darrers irreductibles."