Confesso que estic molt desconcertat, avorrit, cansat de tanta pantomima, tan teiatru del dolent amb uns actors pèssims, més encara que el mateix text. Ja no sé si Madrid ens roba, si aquí som malbaratadors, si abaixar un 10% els sous dels treballadors que encara queden reactivarà l'economia i crearà llocs de treball ( així diu Olli Rehn i l'FMI). 
Em cansa el discurs mediocre i reiteratiu, tan manyuclat de tots els partits, que per previsible és fins i tot ofensiu. N'estic fart de sentir parlar només de retallades i que malbaratin diners arreu, aquí i fora d'aquí, començant pel Ministeri de la Guerra Espanyol.
Cansa, aquest discurs obsolet, avorrit, buit de contingut, sense idees ni sentit polític. Que en fa de temps que els nostres representants han deixat de fer política...., alta política, entestats en el seu vol gallinaci, baix i obscè. Aquí des d'Europa amb el seguidisme dels nostres representants, aquí i a Madrid s'està fent una política econòmica aplicant unes mesures totalment equivocades, en un enroc suïcida que ens va empobrint i que farà aquesta crisi que ja fa temps arrosseguem crònica.
I és curiós, que qui més es queixa és qui menys pateix aquest desori a què ens estan abocant, perquè no és la Banca qui pateix, prou que li han arreglat la seva desastrosa gestió a Madrid amb la connivència de Brussel·les; de Caixes a penes en queden, i tampoc és l'Estat Espanyol o la Generalitat els qui ho passen malament, ni les Diputacions, ni els consells Comarcals; aquí els més perjudicats són els Ajuntaments i els ciutadans, amb feina o sense, que aquests encara ho tenen pitjor a mesura que es van acabant les ajudes i amb un avenir negre, molt negre i descoratjador.
Amb el robatori a oficina armada que han estat les preferents, i com s'han resolt i tot el pes d'aquestes retallades que hem de suportar els ciutadans, els soferts ciutadans, no entenc encara com no ha esclatat la revolta i comencem a cremar-ho tot per tal de fer foc nou. On són els indignats? de vacances?. I és un retret fet des de l'estat de consciència que hom no ha fet res comparat amb el que varen per ells i les seves derives encara continuen fent. Em queixo, mentre no faig res, el gran vici nacional de Catalunya. Tos està per fer però em temo que ja no és possible, i el més calent és a l'aigüera.